_
_
_
_
CORREDISSES
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

El Madrid menja i Sergi Roberto paga la factura del clàssic

La resolució del Comitè és tan sorprenent i fora de mida com els tuits que s’atribueixen al seu president

Ramon Besa
El migcampista del FC Barcelona Sergi Roberto.
El migcampista del FC Barcelona Sergi Roberto.JOSEP LAGO (AFP)

Al final, com acostuma a passar sempre, la factura del clàssic l’ha pagat el jugador més dèbil i de bona fe, que es diu Sergi Roberto. A l’espera del recurs presentat pel Barça, el Comitè de Competició ha sancionat el blaugrana amb quatre partits, una bestiesa si es tenen en compte els precedents, sobretot el de Damián Suárez, que va ser suspès només una jornada per una acció calcada a la de Sergi Roberto si mirem les actes arbitrals del Barça-Madrid i el Getafe-Girona.

La resolució del Comitè és tan sorprenent i fora de mida com els tuits que s’atribueixen al seu president, Paco Rubio, després de l’1 d’octubre. “No hay mal que por bien no venga. Gracias al referéndum ilegal, algunos ya saben lo que es un colegio”, va escriure. “Ya solo queda que sepan qué es el gel, el champú, la democracia y el respeto a la ley”, va continuar. I més endavant va criticar els diaris catalans i l’exmajor dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.

Ara li ha tocat el rebre a Sergi Roberto després que s’empastifés el partit de diumenge al Camp Nou i el Madrid li posés el dit a l’ull a Messi. Va denunciar que l’argentí li va dir de tot menys guapo a l’àrbitre quan es van trobar de camí als vestidors a la mitja part. La síntesi de la conversa hauria estat: “¡Te cagas¡”. I partir d’aquí, se suposa que el col·legiat es va espantar tant que a la segona part hauria xiulat sempre a favor del Barça per compensar l’expulsió de Sergi Roberto.

L’evidència diu que Alba va fer penal a Marcelo i que hi va haver falta de Luis Suárez a Varane en el 2-1 de Messi. També es veu a través de les imatges que no hi va haver fora de joc en el gol anul·lat a Luis Suárez i que Bale hauria d’haver estat expulsat per una entrada esgarrifosa a Umtiti, i no queda gaire clar com s’ha de tipificar la resposta de Sergi Roberto a l’empenta de Marcelo, més que res perquè ni tan sols el jugador brasiler va saber explicar què havia passat amb el lateral del Barça.

En qualsevol cas el Madrid va intentar imposar el relat que si no havia guanyat al Barça havia estat per culpa de l’àrbitre Hernández Hernández. Acostuma a passar els últims anys, igualment com feia abans el Barça; aleshores es parlava del victimisme culer mentre que ara els madridistes acusen el col·lectiu arbitral de tenir complicitats amb el Barcelona. El Madrid es fa l’ofès: avui es queixa de Messi de la mateixa manera que quan va ser eliminat de la Champions 2011 va denunciar Busquets.

L’estratègia consisteix a denunciar el que no es veu després d’incidir sobre el que és públic, un aspecte que defensa d’una manera tan cohesionada que deixa en fora de joc clubs sense discurs institucional com el Barça. El Madrid va centrar el debat del clàssic en l’arbitratge des que va arribar a Barcelona: ho va fer sibil·linament Florentino en el dinar de directives, ho va accentuar amb mala llet Butragueño al final del partit i ho va expandir el capità Sergio Ramos abans de tornar a Madrid.

Tal vegada el Madrid tingui raó de sentir-se perjudicat pels àrbitres i vulgui agafar com a referència el clàssic per justificar el seu paper a la Lliga, però la seva reacció al Camp Nou no va semblar precisament espontània ni pròpia del cabreig per haver empatat 2-2, sinó que més aviat va ser sospitosa, com si s’ho haguessin explicat entre ells i en fessin partícips alguns mitjans. Una cosa és denunciar que l’àrbitre ho fes malament i l’altra buscar les pessigolles de nou a Messi.

Quan de vegades s’accentua o s’exagera tant una cosa s’acaba per desvirtuar, de manera que intentar tacar ara Messi i rebaixar el doblet del Barça pot resultar tan contraproduent d’una part com de l’altra dir que li regalen la Champions al Madrid. El que havia de haver fet el Barça era eliminar el Roma i ocupar el lloc del Liverpool, de la mateixa manera que el Madrid faria bé de preguntar-se com és que està a 18 punts del Barça en comptes de tractar d’escriure les actes arbitrals de la Lliga.

Una trifulga tan interessada mediàticament que de moment n’ha sortit esquitxat un jugador que procura passar desapercebut fora del camp com és Sergi Roberto.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_