L’Espanyol tomba el Madrid en l’últim minut (1-0)

Aquest curs, a Cornellà no han abundat les serpentines, però resulta que és festa major cada vegada que hi ha un gegant al cartell. Només en aquest camp ha perdut en Lliga l'Atlètic, el mateix que el Barça en la seva única derrota de la temporada (en Copa). Faltava el Madrid, que hi va arribar aquest dimarts disparat amb 30 gols en els últims set partits. Però aquesta vegada, sense CR, Marcelo, Kroos, Casemiro i Modric, la cosa no va funcionar. Atrotinat llavors, amb Ramos d'ariet junt amb Benzema i Mayoral, Gerard l'hi va fer pagar. Merescut per a l'Espanyol i d'obligada recapacitació per al Madrid.

Zinedine Zidane va treure una alineació supeditada a la calculadora del calendari, amb cinc partits en 11 dies i el PSG al final del camí. D'entrada, amb CR a la calor de la llar i Benzema d'hibernació a la banqueta de la siberiana nit catalana, l'atac del Madrid va quedar a peus de Bale. Una posició que el gal·lès i la seva cort sempre han beneït com cap. A la seva esquena, Lucas Vázquez, Isco i Asensio, tres correus de luxe, tipus de peus clínics. I com a escuts dels volants, Marcos Llorente i Kovacic. En els últims xocs, sense Modric i Kroos, el tècnic francès li ha agafat gust als dos pivots centrals. És a dir, Casemiro —baixa a Cornellà— i un altre agutzil. Ben plantat d'inici, amb una pressió coordinada i gremial, al Reial Madrid se li va acabar molt ràpid el rodet.

Dues rematades de cap, una de Bale i una altra de Varane, van estar a punt de batre l'Espanyol. Un Espanyol molt bàsic, ulcerós per als rivals al mig camp i dos davanters buscavides. Habituats a pocs auxilis, Gerard Moreno i Sergio García tenen recursos per grimpar pel seu compte. Quan van encarrilar la primera oportunitat, amb un u contra u de Gerard salvat per Keylor Navas després d'una pífia de Varane, el partit es va equilibrar. Al mateix Gerard se li va anul·lar un gol per un fora de joc molt dubtós.

L'ànim ofensiu dels pericos no va ser res de l'altre món, però va frenar en sec el seu adversari. El Madrid es va descosir, ja no va tenir corda, es va fer espès. Els seus quatre futbolistes d'avantguarda ja no van sintonitzar. Com que no n'hi ha cap que sigui un ariet ortodox, el duel exigia mobilitat permanent. No era un Madrid perfilat per ser-hi, sinó per arribar-hi. Sense alegries, l'equip de Quique Sánchez Flores va aconseguir rebaixar els madridistes. Al perímetre de Diego López no hi va haver cap altre apunt que una centrada de Bale reclamada com a mà de Víctor Sánchez. L'home tenia la mà recolzada a terra i la judicatura futbolística ja no ho considera penal.

Del descans l'Espanyol va sortir amb més impuls, més comprensiu amb la solitud dels seus dos davanters. Algun més ja va fer un pas endavant, i no resulta precisament senzill per a gent com Darder, Carlos Sánchez i Víctor Sánchez més disposats a operar amb la formigonera. Óscar Duarte va rematar amb la closca al travesser, i va fer un ensurt al seu compatriota tico, Keylor Navas. Zidane va voler agitar el partit amb Benzema en suport de Bale durant uns minuts, perquè el britànic, tan gris com la resta dels col·legues, va sortir abans que s'abaixés el teló.

Quique va respondre amb Granero per Víctor Sánchez per donar una mica més de geometria al conjunt blanc-i-blau. I poc després amb Leo Baptistao per Piatti. El joc no va remuntar, però un parell de pugnes de Gerard Moreno van anticipar el desenllaç final. Els visitants van amagar amb una última sobrecàrrega ja amb Mayoral a l'àrea, igual que Ramos en l'últim tram. Només fogueig. I quan semblava que ningú estava contrariat, va irrompre Gerard per despatxar el Madrid amb un gran gol servit pel seu soci Sergio García i sense Ramos pel seu radar. A aquest Madrid d'anades i vingudes no hi ha qui l'entengui. I a aquest Espanyol se l'entén millor que mai quan li arriben els galls.