Romário: “A Messi i Cristiano els guanyaria la Pilota d’Or”

Al Senat del Brasil, Romário de Souza Faria (Rio de Janeiro, 51 anys) ocupa el despatx número 11, el dorsal que duia quan era jugador. En aquesta oficina pot semblar un polític més, amb la corbata i americana de rigor i parlant al principi en l'argot administratiu. Fins que la conversa entra en terreny futbolístic i apareix el Romário de sempre. Fa uns mesos, unes fotos seves, extremadament prim, van causar commoció a les xarxes socials. "Jo mateix em vaig sorprendre en veure la meva pròpia imatge. Quan es tracta de Romário, tot agafa una altra proporció i van dir que tenia sida, càncer, tota mena de merdes", recorda. La veritat és que s'havia sotmès a una cirurgia experimental per lluitar contra la diabetis que va fer que perdés 22 quilos. Ara ha recuperat pes i el seu aspecte és molt més saludable.

Acaba de deixar el Partit Socialista Brasiler per entrar en una formació recentment batejada com a Podem. "Però té més a veure amb el Yes we can d'Obama que no pas amb el Podem espanyol", explica. De la seva feina parlamentària el més cridaner ha estat la seva tasca com a ponent d'una comissió d'investigació sobre la corrupció en el futbol brasiler. Bona part del que s'hi ha descobert ho ha bolcat en un llibre, Un olho na bola, outro no cartola (Un ull a la pilota i l'altre als directius), que ben aviat es publicarà a Espanya.

Pregunta. El seu llibre denuncia el crim organitzat al futbol brasiler. Quin ha estat el modus operandi dels dirigents de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) en els últims anys?

Resposta. La feina de la Comissió Parlamentària d'Investigació del Futbol ha tret a la llum moltes coses que la gent no sabia. I jo en soc una. La CBF va subhastar la selecció. Analitzant els contractes amb diverses empreses, vam arribar a la conclusió que els partits amistosos que la CBF organitza no tenen cap objectiu tècnic ni la intenció de millorar la selecció. L'únic objectiu és guanyar diners, o millor dit, fer que els dirigents guanyin diners. El pitjor de tot és que no sempre es convoquen els millors jugadors. La CBF convoca qui li convé. Diversos jugadors, després de dues o tres convocatòries, són transferits a l'estranger mitjançant operacions milionàries.

Per Neymar serà més difícil ser el millor del món al PSG que al Barça

P. I els últims tècnics de la selecció ho sabien?

R. Això ja no ho puc afirmar. El que puc assegurar és que hi ha contractes amb determinades empreses que obliguen la CBF a convocar els jugadors amb més renom, que no sempre són els millors.

P. En els seus temps de jugador no va desconfiar mai que es fessin aquestes pràctiques?

R. Mai em va passar pel cap que existís aquesta màfia, aquest càrtel dins de la CBF.

P. Al llibre, utilitza l'expressió “cova de lladres” per referir-se a la confederació...

R. Ja està més que provat que l'actual president i els dos últims expresidents de la CBF són autèntics lladres. Són persones que han robat diners, que han malversat fons de l'entitat i s'han enriquit de manera il·lícita. Cal acabar amb aquesta cova de lladres.

P. L'actual president de la CBF [Marco Polo Del Nero] ha mentit en la seva declaració a la comissió d'investigació en negar que té comptes bancaris a l'exterior?

R. Del Nero no només és un mentider, també és un pocavergonya. Va tenir la barra de dir el que va dir davant la comissió parlamentària. Tot el que apareix al llibre està provat gràcies a la investigació que vam fer. Vam aconseguir obrir la caixa negra de la CBF.

P. Hi va haver algun intent de censurar la publicació del llibre?

Sandro Rosell és un lladre, igual que Ricardo Teixeira [expresident de la CBF] i Villar

R. Els advocats de la CBF van intentar impedir la publicació del llibre a São Paulo, però van perdre.

P. Com ha repercutit el seu informe en l'àmbit internacional?

R. Fa poc, un representant de l'ambaixada espanyola va venir al meu gabinet per convidar-me, de part del fiscal general espanyol, a anar a Madrid a atestar sobre tots els fets que integren l'informe que els vaig enviar. Li vaig dir que estava a la seva disposició.

P. El van sorprendre les detencions de l'expresident del Barça Sandro Rosell i del president de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar?

R. Sandro Rosell és un lladre, igual que Ricardo Teixeira [expresident de la CBF]. És tan corrupte com el president de la CBF i el de la Federació Espanyola de Futbol.

P. La diferència és que Rosell i Villar estan detinguts.

R. Tot arribarà. Els d'aquí encara no estan detinguts, però ho estaran.

P. Per què els dirigents de la FIFA han estat detinguts en altres països i no al Brasil?

R. Les detencions de dirigents de tot el món han exercit pressió sobre les autoritats brasileres, que ja s'estan movent i investigant les denúncies que vam fer, cosa que fa un any no passava. Espero que detinguin ben aviat aquests fills de puta.

P. Com veu els escàndols de corrupció que han esquitxat el Barça, el seu antic club?

R. És una pena saber que el Barça apareix a les notícies a causa de tots aquests problemes. Per mi, el Barça és el club més gran del món. Els agraeixo molt tot el que van fer per mi quan hi jugava. Els corruptes que entelen la història d'una entitat com el Barça, com Sandro Rosell o el president de la Federació Espanyola de Futbol, han d'anar a la presó. El lloc dels corruptes i els lladres, siguin d'on siguin, és la presó.

P. Com veu el futbol del Barça sense Neymar?

R. Fa uns anys que no miro gaire futbol. Però el Barça ha perdut amb la marxa de Neymar. A la Lliga espanyola, només dos equips solen lluitar pel títol, el Barça i el Reial Madrid, tot i que de vegades entra el València o l'Atlètic de Madrid. Però per jugar a la Champions League, el Barça ha de reforçar la plantilla i escollir millor els seus jugadors. En cas contrari, no arribarà gaire lluny.

P. Creu que ha estat una bona decisió de Neymar canviar el Barça pel PSG?

R. És difícil de dir. Pel que he llegit i sentit, Neymar és feliç al PSG i espero que ho sigui encara més. No hi ha res millor per a un jugador que sentir-se feliç en el seu ambient de treball. Però crec que li serà més difícil ser el millor jugador del món al PSG que no pas al Barça. Neymar ja ha arribat a un nivell en què podria guanyar aquest premi, però, després del traspàs, crec que ho tindrà més difícil.

Quan era jugador no em va passar mai pel cap que existís aquesta màfia, aquest càrtel dins de la CBF

P. Vostè va prendre una decisió semblant quan va marxar del Barça, no?

R. Només vaig canviar el Barça pel Flamengo per ser més feliç. Vaig deixar el millor equip del món per jugar al millor d'Amèrica Llatina.

P. No era feliç al Barça?

R. Sempre vaig ser feliç al Barça. Però després del Mundial del 1994, per la manera com em va rebre la gent en tornar a casa amb un títol mundial després de 24 anys, estava segur que seria molt més feliç a Rio de Janeiro. No em penedeixo d'haver deixat el Barça. Ho tornaria a fer.

P. Va tenir algun problema amb Johan Cruyff?

R. No, tot el contrari. Va ser la primera persona amb qui vaig parlar quan vaig decidir marxar. Definitivament, no vaig tornar al Brasil per guanyar més diners, vaig tornar per guanyar-ne menys. El més important era la meva felicitat. Volia ser a prop dels meus fills, dels meus pares. Això va pesar més que els diners.

P. No se sentia ben acollit a Barcelona?

R. El Barça sempre em va tractar de la millor manera possible. Només vaig marxar perquè necessitava tornar al meu país i conviure amb la meva gent. No vaig tenir mai problemes amb Cruyff, els seguidors o els jugadors del club. Als seguidors els agraeixo molt l'afecte que em tenen.

P. Va pesar també que trobés a faltar la platja i el carnaval?

R. El meu primer any a Barcelona va ser bo. Només vaig començar a trobar a faltar Rio després del Mundial. Havia de tornar al club una determinada data, però vaig decidir quedar-me 20 dies més. En aquell moment em vaig adonar que no podia ser lluny de Rio. Quan vaig tornar, Cruyff va venir a parlar amb mi i vaig pagar una multa pel retard. Malauradament, als jugadors no els va agradar el que havia passat, però vam tenir una reunió i ho vam arreglar. Ells van dir el que pensaven i jo vaig dir el que pensava. I ja està.

P. Per aquest episodi es va crear enemics entre els jugadors del Barça?

R. No vaig tenir mai enemics al Barça. Amb Stòitxkov vaig tenir una relació més estreta. No sé si els altres eren amics meus, em relacionava normalment amb tots.

P. Pep Guardiola ja donava mostres que es convertiria en un gran entrenador?

R. Per ser sincer, no em vaig fixar mai en aquest aspecte de Guardiola. Però, com a jugador, demostrava que era molt diferent d'altres que jugaven a la mateixa posició. Era un dels millors del món.

P. I com va ser tenir Cruyff com a entrenador?

R. He tingut diversos entrenadors bons. Però Cruyff era el millor de tots. El fet que hagués estat un dels millors jugadors de la història facilitava la convivència al vestidor. Tots el respectaven i ell entenia perfectament les necessitats dels jugadors. I, a més, donava exemples pràctics al camp. Agafava la pilota ... pa, pa, pa ... i t'ensenyava el que havies de fer. Poquíssims entrenadors tenen aquesta capacitat.

P. Creu que si jugués ara podria desbancar Messi i Cristiano Ronaldo en la disputa per la Pilota d'Or?

R. És clar que sí. Malgrat tot el respecte que tinc per Messi i Ronaldo, els superaria en les rematades i en la posició dins de l'àrea. En aquests punts, els porto força avantatge.