Podem insta la seva direcció catalana a convocar una consulta a les bases sobre el referèndum

La divisió entre la direcció estatal de Podem i la seva formació catalana per la posició respecte a la consulta unilateral de l'1-0 ha fet que avui dilluns Pablo Iglesias hagi instat la seva marca a Catalunya a convocar un referèndum a les bases per tornar a decidir la seva posició. El secretari d'organització de Podem, Pablo Echenique, ha demanat al líder català que consulti els inscrits. "Seria una bona idea fer una consulta el més àmplia possible. És el que jo faria si estigués en la seva posició", li ha reclamat després de la reunió de l'executiva del partit. Podem desautoritza també la seva direcció catalana per haver-se despenjat de l'aliança amb el partit d'Ada Colau, i li demana un altre referèndum a les bases sobre aquest tema.

Podem no vol intervenir en la seva direcció a Catalunya però pressiona el líder català i li llança un missatge clar de desaprovació indicant-li que ha de tornar a consultar les bases en els dos assumptes més importants que el partit afronta en aquesta comunitat: el referèndum unilateral i l'aliança amb Colau. La direcció nacional evita de moment retirar el suport a Albano Dante Fachin, líder de Podem, però al mateix temps desacredita la seva acció política en aquests dos temes "centrals", en paraules del secretari d'organització.

La direcció estatal vol que Podem faci una consulta interna sobre el referèndum de l'1 d'octubre, tot i que el seu líder a Catalunya defensa que ja ha consultat les seves bases, perquè va convocar un debat entre els cercles sobre quina posició s'havia d'adoptar, en el qual en van participar un centenar, a més d'un miler d'inscrits. Els cercles van discutir tres escenaris, amb aquesta conclusió: el 35% va donar suport al referèndum com una mobilització; el 28% hi va donar suport amb caràcter general i el 27% el va rebutjar perquè no és pactat. A conseqüència d'aquesta votació, Podem va decidir que participaria en la consulta i que faria campanya fent una crida a la participació, mentre que Pablo Iglesias considera que el partit no ha de demanar la participació en una consulta que no té garanties.

L'executiva de Podem entén que aquesta consulta no va ser prou "àmplia" i que, per tant, se n'ha de fer una de nova en la qual votin tots els inscrits a Podem. El cofundador de Podem Juan Carlos Monedero ha qüestionat aquest cap de setmana la fiabilitat de la consulta de Podem.

El secretari d'organització de Podem reconeix les "opinions diferents" entre l'executiva nacional i la direcció catalana, tot i que defensa que no són "radicalment oposades". Echenique ha evidenciat la profunda divisió amb el líder català, atès que, segons ha explicat, no han parlat amb ell sobre aquest assumpte "en els últims dies". La marca catalana de Podem no té independència jurídica ni estatus de federació, però la direcció creu que la "descentralització" del partit és positiva i per això no es planteja intervenir-la, assegura el número dos.

Podem ha avalat, d'altra banda, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en la seva intenció de posar "totes les facilitats" com a batllessa per a la votació il·legal de l'1 d'octubre. "Crec que una decisió administrativa de l'Ajuntament de Barcelona obrint portes, posant taules o caixetes damunt de taules [en referència a les urnes] no només és legítima, sinó que té poques conseqüències de gran gravetat", ha raonat Echenique. El partit defensa que no s'ha de "criminalitzar" els qui promoguin o facilitin el referèndum de l'1 d'octubre, tot i que el Tribunal Constitucional hagi sentenciat que aquesta consulta és inconstitucional.

En la sentència que es va conèixer aquest passat 6 de juliol en el qual anul·la les partides per finançar el referèndum de secessió, l'alt tribunal estableix que la consulta “tindria per objecte una qüestió –la independència o secessió de Catalunya de l'Estat espanyol– que implica la reconsideració del fonament de l'ordre constitucional vigent establert per la voluntat sobirana del poble espanyol”. “El poble de Catalunya no és titular d'un poder sobirà, exclusiu de la nació constituïda en Estat”, assenyala la sentència.