La carretera de la mort

Quedar-se a casa veient com s'apropava el foc era condemnar-se a morir, però fugir tampoc va salvar la vida de la meitat dels 61 morts confirmats fins avui al matí en l'incendi de dissabte a Portugal. Potser van prendre la decisió massa tard, tot i que la direcció del vent, que canviava dràsticament dissabte a la tarda, no hi va jugar a favor. En veure com les flames s'anaven apropant cada vegada més a casa seva, famílies senceres van decidir agafar al cotxe i sortir a tota velocitat per la Nacional 236, una carretera estreta, entre congostos i corbes molt pronunciades que amagava als seus revolts violentes flamarades de foc. Almenys 30 persones van morir a la carretera. Davant de la desesperació per trobar una sortida a l'infern, es van endinsar de ple en aquesta ratera.

Les autoritats portugueses van trobar diumenge almenys una dotzena de vehicles calcinats i diversos motoristes carbonitzats entre la carretera de Figueiró dos Vinhos i Castanheira de Pera. Els forenses han començat a identificar les primeres víctimes i han trobat un patró molt clar: cotxes carbonitzats, atrapats en l'asfalt i amb famílies a l'interior. Guillermo, un nen de 4 anys de Pedrogão, és una de les primeres persones que la policia ha identificat. Era al cotxe amb el seu oncle, que es trobava al seient del conductor. A la mateixa carretera s'ha trobat també el cos de Bianca, una nena també de quatre anys, que fugia amb la seva àvia i la seva mare, aquesta última encara amb un fil de vida quan les van localitzar (va ser traslladada a l'hospital).

Entre els turons dels pobles de Pedrogão Grande, Figueiró dos Vinhos i Castanheira de Pera, coberts amb arbres d'eucaliptus i pi, una de les zones més estimades per excursionistes i aficionats als esports aquàtics, avui la devastació és total. A cada costat de la carretera, durant almenys 20 quilòmetres, una capa de fum blanc i espès roman suspesa per sobre dels arbres carbonitzats i un asfalt ennegrit. Davant d'unes cases abandonades, un cotxe carbonitzat sembla, pel seu estat, que prèviament havia patit un accident. L'ocupant el va abandonar al costat de la carretera i va fugir com va poder. Més endavant, el cos d'un home cobert amb una tela blanca jeu envoltat per policies amb màscares.

La imatge de la zona és desoladora després de l'infernal incendi de dissabte. Els bombers seguien lluitant contra les flames diumenge a la tarda, mentre a pocs centenars de metres algunes persones passejaven desvalgudes i desesperades en pobles arrasats.

Alguns cotxes es troben encastats en d'altres, com a testimonis silenciosos del pànic que es va viure. Una jubilada que va aconseguir sortir d'un dels vehicles relata davant de les càmeres de RTP com va viure la fugida: "Tots els cotxes van cremar de sobte, també el nostre. El meu marit i jo ja ens havíem encomanat a Déu. Però d'alguna manera vam aconseguir obrir la porta i sortir corrents a través de pins caiguts".

Luis Antes, un empleat de banca de 55 anys, es mira a si mateix i no es creu encara que sigui dels pocs que pot explicar l'infern pel qual ha passat. Va anar a visitar el seu germà a Vila-Facaia, i una vegada allà van veure l'avançament sobtat de les flames. Tots dos van sortir corrents, cadascun amb el seu cotxe. "Tota la zona va ser engolida pel foc en només deu minuts", explica, desesperat. "Vam intentar anar cap a un costat i després cap l'altre, però les flames eren pertot arreu", recorda. "Al final vaig deixar el cotxe, em vaig ficar en el del meu germà i vam decidir provar sort i traspassar la foscor del fum i les flames", explica. Els dos germans van aconseguir avançar "un o dos quilòmetres" a través del foc i, miraculosament, van sortir sans i estalvis.

En aquesta mateixa carretera també segueixen commocionats Luisilda Malheiro i el seu marit, Eduardo Abreu, un agricultor de 62 anys que encara no es creu el que acaba de viure. Ells són vius, però no saben res dels seus veïns, que van veure fugir del seu poble, Pobrais. Abreu explica que la violència de les flames era "incomprensible" i van aconseguir agafar el tractor i la furgoneta i sortir espaordits. "La nostra casa encara hi és, però ho hem perdut tot, a més dels nostres animals", explica amb llàgrimes als ulls. "Vam poder salvar dues cabres, però teníem pollastres, conills, ànecs... encara recordo els crits de tots", narra, encara en estat de xoc.

"Quina tragèdia! La casa de la meva àvia va quedar arrasada", lamenta António Pires al poble de Vila Facaia, de 580 habitants. Als 40 anys, aquest home havia d'empassar saliva abans de poder continuar parlant, amb veu tremolosa: "Quatre dels meus familiars i veïns van morir a la nit. També van morir desenes de gossos, cabres, vaques, conills i altres animals", va explicar Pires, completament desolat.

A pocs quilòmetres de distància, just a l'entrada de Nodeirinho, un policia impedeix que els periodistes s'apropin a un cotxe carbonitzat. Es troba envoltat d'un bosc d'eucaliptus i pins devorats per les flames, on encara es pot veure una columna de fum gris intens. Al cotxe hi ha tres cossos als seients, entre ells el d'un nen, segons alguns testimonis recollits al lloc.

Isabel Ferreira, una dona de 62 anys resident a Nodeirinho, no pot contenir les llàgrimes asseguda amb un cafè a les mans. "Coneixia diverses víctimes. Un amic ha perdut la seva mare i la seva filla de quatre anys perquè ella no va aconseguir sortir de la part posterior del cotxe", explica. "Ja havíem vist incendis per aquesta zona, però cap amb morts. No recordem res semblant", es lamenta.

Mentre els veïns intenten entendre com una tragèdia així ha destrossat les seves vides, la policia ha assegurat aquest dilluns que l'origen de l'incendi va ser "una tempesta elèctrica seca". "Hem trobat l'arbre que va incendiar el raig", va dir el director de la policia nacional, Almeida Rodrigues.

Aquesta informació no és suficient per calmar els veïns. A la tristesa se li ha sumat ja la indignació. Molts veïns de la zona asseguren que durant hores no van veure ni un bomber. "No teníem ni aigua, ni electricitat i vam ser abandonats a la nostra sort", protestava António Pires. Segons l'expert forestal Paulo Fernandes, de la Universitat Trás-os-Montes, la catàstrofe podria haver-se evitat. "O almenys minimitzat, si s'haguessin tallat a temps les carreteres. Cal utilitzar millor les dades meteorològiques".