Granada és terra de Suárez

Ni Messi ni Neymar. Els partits més aspres, aquells en què les estrelles passen de puntetes, són cosa de Luis Suárez. No hi ha cap davanter més fiable que el charrúa, igual de protagonista en les jornades solemnes que en les que són difícils de jugar, com per exemple la del Nuevo Los Cármenes. Al voltant de l'uruguaià, el Barça va construir un triomf tan indiscutible com costós contra el Granada. Luis Suárez va marcar un gol, li va donar el segon a Alcácer i va intervenir en el de Rakitic. No hi va haver cap jugada en què el 9 no aparegués —30 gols, 22 a la Lliga— excepte l'última, que va servir perquè Neymar finalment marqués el seu gol número 100. El Barça sempre va trobar Suárez, al final, a l'inici i durant el transcurs del partit, que no va tenir més equip que el de Luis Enrique.

El Barça va començar el duel amb una relliscada de Neymar i una pila de jugadors a tocar de l'àrea de Ter Stegen. No era fàcil desxifrar el pla de Lucho: Rafinha es recollia per dins mentre que a l'extrem dret s'obria André Gomes. El volant portuguès sempre té cabuda en l'alineació de Luis Enrique. Iniesta, en canvi, acostuma a jugar amb Espanya i a descansar amb el Barça. Sense Messi, absent per sanció, també escalfava banqueta Umtiti. Moltes concessions per part blaugrana en una situació de màxim risc per l'efecte del virus FIFA i un calendari atapeït, en un camp molt exigent contra un rival necessitat com el Granada.

El trencaclosques encara es va complicar més amb la lesió de Rafinha i la seva substitució per Alcácer. El canvi va denunciar la precarietat del planter i la dificultat d'atacar pels extrems amb un 3-4-3 o, tant se val, amb l'ara recuperat 4-3-3. Ja ningú va parar atenció en el desplegament, sinó que el partit es va convertir en una qüestió de supervivència per al Barça.

Els blaugrana, no obstant això, no es van incomodar, sinó que es van desplegar amb entusiasme a partir de les cames de Neymar i els xuts de Luis Suárez. L'uruguaià va rematar al travesser i va obligar Ochoa a fer tres intervencions de mèrit abans del 0-1. El partit es va convertir en un diàleg entre el porter i el 9 del Barça. No hi havia notícies del Granada, armat amb una línia de cinc defenses i un trivot africà, entregat a la capacitat de desbordar de Pereira i a la punteria de Kravets. Alcaraz sabia que la sort del seu equip passava per marcar abans que ho fes el Barça.

Els blaugrana no aconseguien acabar les jugades, destarotats en el xut, sobretot Mathieu, que va tenir el gol en dues de les cinc rematades franques després de dues faltes laterals que va servir el Barça. El Granada defensava amb la cama forta davant la benevolència de Jaime Latre. A camp obert, en canvi, feia més concessions, com es va veure en el gol del charrúa, que no va parar de batre's com un colós davant d'Ochoa: Alba va aprofundir en llarg i va creuar des del seu camp una pilota robada per Mathieu, que Luis Suárez va picar sobre la sortida del porter del Granada.

A Alcaraz no li va quedar més remei que arriscar-se amb Boga, un jugador d'atac, per un volant defensiu com Angban. El canvi va tenir un efecte immediat perquè Boga va empatar després d'una passada filtrada de Saunier. André Gomes no va encertar en la pressió i el central va eliminar quatre rivals per habilitar el davanter, que va creuar davant de Ter Stegen.

El gol va despertar l'ambició del Granada, fins llavors fràgil i inèdit ofensivament, capaç de marcar en la primera ocasió que va tenir davant l'error de la defensa del Barça. Va aparèixer Adrián Ramos i el partit es va obrir, amb el Granada embravit, molt incisiu per la banda de Jordi Alba, i amb un Barça més dubitatiu. Al rescat blaugrana va tornar a acudir, i de manera sorprenent, Mathieu. El francès va tornar a refusar la pilota, que va controlar Suárez, i l'ariet la va habilitar per a Alcácer. Malgrat atacar des d'una posició poc natural, la banda dreta, l'ariet va definir molt bé davant d'Ochoa.

El Granada es va encegar i l'expulsió d'Uche va facilitar la golejada del Barça. Rakitic va coronar la seva gran actuació després d'un toc de Suárez, i Neymar va tancar el partit amb un gol servit per Alcácer. El valencià i els meritoris van respondre a les necessitats de l'equip i, des de posicions de vegades improvisades per les circumstàncies, van assegurar un triomf vital per a un Barça sobre el qual hi havia dubtes en absència de Messi. Luis Suárez es va bastar per coronar la feina col·lectiva, res de nou en un jugador sempre present, en les jornades complicades i també en les més festives, com la de l'any passat en què va cantar victòria del Barça a la Lliga. Granada és terra somiada per a Luis Suárez.