El PSOE proposa recuperar l’Estatut de Catalunya amb reformes legals

La solució a la crisi política i institucional de Catalunya provocada per la seva relació amb la resta d'Espanya passa, almenys en part, per "restaurar" aquells elements d'autogovern que van resultar "danyats" des de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Aquest és un dels punts principals de la ponència política que el PSOE celebrarà aquest dissabte a Madrid amb vista al congrés socialista de mitjans de juny. El document, al qual ha tingut accés EL PAÍS, adverteix que "no hi ha solucions màgiques" a la crisi política i institucional catalana.

Els autors de la ponència política també advoquen per "abordar el diàleg" sobre els 45 punts plantejats per la Generalitat al Govern en matèries com polítiques socials, política fiscal o model de finançament. "No tindria cabuda en aquest aspecte, òbviament (...) l'exigència de celebració d'un referèndum sobre la secessió", la ponència no deixa lloc a la interpretació.

Una altra picada d'ullet és "canviar la política lingüística" i aprovar per consens una Llei de Llengües, d'acord amb la proposició de llei que els socialistes van presentar el mes passat al Parlament. La idea del PSOE és impulsar l'ús de les llengües cooficials en tots els àmbits de l'Administració,  i normalitzar així l'ús del català, basc i gallec.

Conscients que gran part de l'euroescepticisme procedeix del descontentament social, els responsables de la ponència política defensen “la completa derogació” de la reforma laboral del PP –no era tan contundent en la ponència econòmica- i un nou marc de relacions laborals davant del vigent. Altres mesures en la mateixa línia serien un marc europeu vinculant de salaris mínims que s'apropi al 60% del salari mitjà en cada Estat membre. La Comissió Europea va assenyalar al febrer que els nivells de desigualtat i pobresa són dels “més elevats” de la Unió. I vinculava l'alça de la temporalitat amb l'increment dels treballadors en risc de pobresa.

Com a remei, la ponència proposa una directiva comunitària que reguli les “condicions de treball justes”, assegurant a tots els treballadors, independentment del tipus de contracte o relació laboral, “un conjunt bàsic de drets exigibles” en igualtat de tracte, seguretat laboral, negociació col·lectiva o temps màxims de feina. L'objectiu és “posar fi a la destrucció laboral que s'està produint en la desregulació creixent del contracte de treball”.

La lluita contra la crisi econòmica i la desocupació “ha de ser la prioritat” en l'agenda europea. Per això el PSOE és partidari de noves mesures com la “flexibilitat” en la interpretació del Pacte d'Estabilitat i Creixement. Això inclouria una exempció completa de les inversions en el còmput del dèficit públic. Els autors de la ponència també estimen cabdal el rellançament des de Brussel·les de la inversió pública i privada. A més, recupera el pla d'estímul proposat per Pierre Moscovici, comissari d'Assumptes Econòmics i Financers, perquè els països amb marge pressupostari augmentin la seva inversió pública.

La “culminació” de la unió bancària contribuiria a “una major estabilitat financera” a la governança econòmica de la UE. La banca afrontaria una reforma estructural que inclouria la separació entre la banca comercial i la d'inversió en determinats casos.