Dues llebres al podi de la marató de Barcelona

Amb la música a tot drap i aquella emoció difícil de descriure de 20.000 caps i 40.000 cames corrent entre les dues torres venecianes de l'avinguda de Maria Cristina, la marató de Barcelona ha sortit aquest diumenge en un matí que s'ha despertat assolellat i calorós però que, quan arribat els primers corredors, a estones es tapava i feia un fred considerable. La prova l'ha guanyada el kenià Jonah Kipkemoi, un corredor que en teoria participava com a llebre, els corredors que l'organització de la competició contracta perquè imposin un bon ritme als atletes favorits, i ha fet un temps de dues hores, vuit minuts, 57 segons. Ha estat una sorpresa tiple: perquè Kipkemoi és un atleta migfondista paralímpic que va participar als Jocs Olímpics de Londres, l'any 2012.  I perquè la d'avui era la seva primera marató: ni ell es podia creure la victòria.

Però l'absència a última hora del principal favorit i la retirada del segon per una lesió en el bíceps femoral en el quilòmetre 30, ha fet que Kipkemoi es quedés només en el tram final… fins a creuar el primer la meta. Ho ha fet amb el dorsal de llebre, perquè el seu contracte estipulava que només calia que corregués fins al quilòmetre 35. La seva discapacitat és fruit de les seqüeles d'una cremada que va sofrir de xaval i que li va afectar el braç dret i la cara. “Havia corregut mitges maratons i m'han anat bé, però no esperava aquesta marca, estic realment sorprès”, ha explicat en baixar del podi. El segon classificat, també kenyà, també participava com a llebre. És Jacob Cheshari i ha fet un temps de 2.09.24. En tercer lloc ha arribat Justus Kiprotich, compatriota dels dos primers. El seu temps, 2.11.38.

I si el podi masculí ha estat kenyà, al femení hi han pujat tres corredores d'Etiòpia. La guanyadora ha estat Helen Bekele i ha batut el rècord de la prova amb un temps de dues hores, 25 minuts i 04 segons. Una arribada emocionant, perquè els temps de les dones ja apuntaven a rècord al pas per la mitja marató però kilòmetre a kilòmetre les distàncies s'han anat retallant.

La d'aquest segon diumenge de març ha estat una marató especial. Perquè commemorava la de fa 25 anys, quan Barcelona va celebrar els Jocs Olímpics. Al tret de sortida ha sonat el "Barcelonaaaaaa", el de la cèlebre cançó de la cerimònia inaugural dels Jocs en la veu de Montserrat Caballé i Freddie Mercury. I a la prova hi ha participat un dels sis medallistes d'aquella marató olímpica, l'alemany Stephan Freigang, que té 49 anys.

També l'ha fet especial la participació a la prova d'Adnan Almousa Faramali, un refugiat sirià que viu al Líban. La història d'aquest noi de 19 anys a qui una bala va deixar en cadira de rodes fa cinc anys va aparèixer en un reportatge de TV3. I ha estat la televisió, amb Catalunya Ràdio i la Generalitat qui han aconseguit un visat especial perquè viatgés a Barcelona a córrer la marató. Ho ha fet de la mà de l'associació Corre amb mi, una entitat que van crear els germans Toni i Dídac Muñoz quan va morir el seu germà, malalt de paràlisi cerebral, amb qui corrien la marató.

Envoltat de càmeres i fotògrafs l'Adnan i el seu pare explicaven, ajudats per un traductor, també refugiat, però de Palestina, "l'emoció de ser a Barcelona". "Estic molt feliç de ser a Barcelona", deia i recordava com li agradava anar en bicicleta abans de la guerra. De fet, el dia que el va ferir la bala tornava en bici de comprar el pa. "Amb la meva presència aquí espero representar els refugiats de tot el món i cridar ben fort perquè la seva situació millori", ha dit.

La marató de Barcelona ha tornat a ser una festa als carrers per on passa i on de mica en mica, d'any en any, els ciutadans es deixen anar i animen com en altres ciutats on els veïns es bolquen en la prova. La prova de Barcelona, amb un luxe de recorregut que passa pels principals punts turístics, és cada vegada més internacional i enguany la meitat dels 20.000 corredors són estrangers. De 181 països! I el 20%, dones.