Sergi Roberto, l’èxit d’un antiheroi

Cap jugador representa millor la justícia poètica al futbol del Barça que Sergi Roberto, l'autor del 6-1, el gol que signava a l'última jugada, en el minut 95, durant el temps afegit, la històrica remuntada blaugrana davant el PSG. “Ney em deia, entra, entra, que te la poso, i jo dubtava perquè els altres companys em convidaven a quedar-me fora de l'àrea, pel rebuig”, explicava a la sortida del camp. “I vaig entrar, em vaig tirar a totes, després que Piqué no arribés a la pilota ”. El gol va recompensar més que mai la carrera d'un noi que és tan bona persona com jugador, exemple de la Masia, la fàbrica de futbolistes del Barça. “Rafinha em deia: ‘Sergi això no és un somni. Això és real'”, va revelar Sergi Roberto.

Potser precisament perquè mai protesta, sempre assumeix les decisions de l'entrenador, mai va ser irrespectuós amb ningú, Sergi Roberto va caure de l'alineació de Luis Enrique. El volant de Reus era la baula més feble de la cadena del Barça. El tècnic havia decidit plantejar un partit sense laterals i sobraven Sergi Roberto i Jordi Alba. Els blaugrana tenen problemes al costat dret des de l'estiu a causa de la marxa d'Alves i la baixa forma de Rakitic. A Luis Enrique no li va quedar més remei que improvisar amb Sergi Roberto, exquisit volant, segurament el més capacitat per substituir com a mig centre Busquets.

Sergi Roberto va assumir la defensa del lateral dret sense dir ni piu, i més quan Aleix Vidal va fracassar davant l'Alabès, el mateix equip contra el qual després es va rehabilitar, fins que va caure lesionat a Mendizorrotza. Va jugar Sergi Roberto perquè és un futbolista tan complet i obedient que pot ocupar qualsevol demarcació del camp –ha arribat a jugar en sis llocs diferents amb Luis Enrique–, es va sacrificar davant extrems que podien capgirar partits molt compromesos, com per exemple Draxler a París, i va ser habitualment titular fins que el PSG es va presentar al Camp Nou.

No va entrar a la pista fins al minut 76, quan va substituir Rafinha, suficient pel 6-1. “Feia cinc minuts que jugava i ja estava asfixiat per tota la tensió que hi havia al partit. Tots ho hem deixat tot", va explicar Sergi Roberto a Gerard Romero al programa Moguts pel Barça de la Cadena Ser. Malgrat la modèstia, la seva carrera està plena de moments històrics, com el seu debut al Bernabéu el dia que el Barça va guanyar a la Champions per 0-2, o quan l'any passat, en qualitat d'extrem dret, amb Messi a la banqueta després d'una lesió, va ser capital en el 0-4 que van aconseguir els blaugrana, també a Chamartín. Cap supera en qualsevol cas el que es va viure ahir davant el PSG. Sergi Roberto va poder respondre per fi al desafiament del seu entrenador: “No fas ni un gol des del juvenil!”.

Mai ha volgut deixar el Barça malgrat que li ha costat molt assentar-se, igual que Xavi o que Iniesta. Molt moderat i educat, Sergi Roberto ha après dels seus mestres, jugadors que passen per ser antiherois, futbolistes d'equip per excel·lència, allunyats del vedetisme, compromesos amb la família, gent de casa, com els agrada dir als seus pares, també al de Sergi Roberto, nascut a Reus el 7 de febrer del 1992. Ningú es va emocionar més ahir al Camp Nou que el pare de Sergi Roberto.