El Barcelona grinyola sense Piqué ni Iniesta

El Barça va decidir canviar el model de fitxatges durant aquest estiu perquè els diners van deixar de ser elàstics, perquè els comptes no quadraven. “No vam poder fitxar figures de primer ordre perquè necessitàvem fons d'armari i que quan l'entrenador volgués fer un canvi, pogués mirar enrere”, assenyalen des de la cúpula del Barça; “volíem reforçar la plantilla i no podíem gastar-nos 60 milions en un únic futbolista. Els fitxatges són opcions de futur… perquè els jugadors que estan en el seu millor moment avui dia són molt cars. I no podíem pagar tant. Amb això assumim riscos, perquè podia sortir malament, però també, bé”.

La despesa blaugrana, en qualsevol cas, va ser generosa perquè el club es va gastar 110 milions en cinc futbolistes (André Gomes, 35 milions; Alcácer, 30; Umtiti, 25; Digne, 16,5; Denis Suárez, 3,5). Però, com passa des de fa 5 anys, les incorporacions poques vegades es consoliden en l'equip titular, per més que amb Luis Enrique tinguin minuts. Així ho dicta el pla preestablert de les rotacions per mantenir l'equip amb poca càrrega de treball el mes de març, que és quan es decideixen els trofues. “Cal donar-los temps, és lògic”, defensen des de l'àrea esportiva. Però amb Iniesta i Piqué davant del televisor la nit del dimarts per un trencament parcial del lligament del genoll i un esquinç de turmell respectivament, el Barça empal·lidir a l’Etihad Stadium contra el Manchester City (3-1) i es va reafirmar que l'equip resolutiu és el mateix de sempre, el que va aconseguir el primer triplet amb Luis Enrique i va repetir la Lliga i la Copa en la temporada anterior. Una herència, alhora, del grup que va recollir Tito Vilanova.

“Hem buscat joves amb futur i amb paciència perquè els arribin les oportunitats”, va revelar Robert Fernández la setmana passada. Futbolistes que no discuteixen l'oligarquia de l'onze inicial –amb l'excepció d’Umtiti, que pressionar Mascherano per ser l'acompanyant de Piqué– i que quan toca partit gran esperen a la banqueta. De les 13 incorporacions en les últimes cinc temporades només se n'han consolidat sis: Luis Suárez (81,7 milions), Rakitic (18), Bravo i Ter Stegen (12) en diferents temporades, Neymar (93) i Alba (14). No ha passat el mateix amb Song (19), Mathieu (20), Vermaelen (19), Douglas (4), Rafinha (recuperat), Arda Turan (34) i Aleix Vidal (17). Durant totes aquestes temporades, a més de la brúixola Messi, les dues peces cabdals que han salvaguardat l'estil han estat Piqué, encarregat de treure la pilota des de l'arrel, i Iniesta, la frontera entre la defensa i la davantera, també el desequilibri. I sense ells sobre la gespa, el Manchester City es va endur la partida.

La pressió avançada dels citizens va ofegar el Barça, que no va saber sortir net des de darrere encara que es va obstinar a tocar amb passades de seguretat per després llançar la pilota a una davantera que sempre va perdre la batalla aèria. Els números expliquen que Sergi Roberto va ser el que més passades va fer (80), seguit d’Umtiti (79) i Busquets (63). Lluny dels registres dels puntes –Messi (36), Neymar (57) i Luis Suárez (49)– i encara més exagerat amb els mitjos, perquè Rakitic (27) i André Gomes (42) no van manufacturar futbol sinó que van córrer de dalt a baix exigits per les contres rivals. Guardiola, que sempre va voler la possessió, va decidir saltar-se passos en la construcció perquè o bé robava a dalt o bé volia aprofitar els espais a l'esquena de la defensa blaugrana. El Barça va fer 609 passades i el City es va quedar en 327. Amb això n’hi va haver prou per acorralar l'equip de Luis Enrique, que es va quedar sense laterals llargs. El problema estava en el retrovisor.

“Vam caure en picat”

Luis Enrique ja va fer el seu diagnòstic a la sala de premsa de l’Etihad. “Després del primer gol vam caure en picat a cometre una gran quantitat d'errors, sense la possessió de pilota, sense la decisió correcta des de darrere, i, a més, en el segon gol d'ells la falta era totalment evitable”, va convenir. Potser perquè sense Piqué no es provoca tant la sortida del rival per guanyar superioritats blaugranes en la línia següent i perquè sense Iniesta no es filtren passades que deixin en posició avantatjosa els tres davanters. Motiu pel qual el Barça, que es s’aboca a l'àrea contrària per definició –“m'agraden els equips que ataquen, m'agrada aquesta filosofia”, recorda amb persistència Luis Enrique–, perd el control en les dues fases del joc si no s'imposa amb la pilota entre els peus. Això li va passar contra el City i, altre cop, es va accentuar aquesta sensació que al Barça, per guanyar títols, han de jugar els mateixos de sempre.