Sánchez manté intacte el seu pla malgrat el daltabaix dels socialistes

Lleugerament millor que el que registraven les enquestes però, tot i així, molt mals resultats, sense concessions. Els pitjors de la història del PSOE en gairebé quatre dècades. Aquesta és la realitat que han ofert per als socialistes les eleccions del País Basc i de Galícia, que provocaran un debat sobre l'evolució del vot del PSOE a tot Espanya. Les derrotes s'encadenen.

Más información

El 25-S reforça Rajoy i afebleix Sánchez en la guerra interna del PSOE

El PP aconsegueix una àmplia majoria absoluta a Galícia

Totes les imatges de les eleccions basques

Els crítics es preparen en el comitè federal de dissabte per fer aquesta anàlisi, que està pendent des de les dues eleccions generals del 20 de desembre i del 26 de juny en les quals Pedro Sánchez ha estat el candidat i, a més, té la màxima responsabilitat al partit. Els debats no es podran impedir, com tampoc el fet que Sánchez segueixi endavant amb la seva decisió de sumar una majoria parlamentària per ser investit president del Govern espanyol el proper mes d'octubre. Els mals resultats en aquestes dues comunitats, tot i haver-se bolcat en les campanyes respectives, no el frenaran. En les dues setmanes de campanya, Sánchez ha sentit el suport dels militants perquè es mantingui ferm en la seva voluntat de no abstenir-se al Congrés perquè governi Mariano Rajoy.

La proclama “Pedro, resisteix, lliura'ns, per Déu, de Rajoy”, que va cridar el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, dissabte a la Festa de la Rosa dels socialistes catalans, és la collita de la sembra que Sánchez va emprendre fa molts mesos.

A partir de la reunió d'avui de la comissió permanent del PSOE hi haurà un nou temps en la vida interna del partit, ja que les mitges paraules o els silencis han arribat a la fi. La situació d'enfrontament entre sis dels set presidents autonòmics del PSOE —tots menys la presidenta de Balears, Francina Armengol— i Sánchez ha esdevingut una fractura del partit en el qual totes dues parts s'atribueixen la majoria. En tot cas, la divisió és profunda i amb molts partidaris a cada bàndol.

Estratègies variables

Aquesta divisió es dirimirà en els òrgans de direcció, però les estratègies són variables en funció del que faci l'altre, reconeixen des de les dues bandes. Els instruments dels crítics s'articularan en funció de les propostes que llanci Sánchez. En la reunió de la comissió permanent d'avui hi haurà intervencions crítiques amb Sánchez, ja que almenys 13 o 14 dels membres no estan en la línia política del secretari general. Serà, de fet, un avançament del que passarà al comitè federal.

El líder socialista sí que es referirà dissabte als resultats electorals, en la mateixa línia que ahir a la nit va fer el secretari d'organització, César Luena, però passarà immediatament a proposar el seu intent de formar govern a Espanya. Els líders territorials, no obstant això, començaran, des d'avui i fins dissabte, a demanar que Sánchez assumeixi responsabilitats pels resultats. El xoc serà inevitable perquè les anàlisis seran divergents i, a més, els crítics no comparteixen que el secretari general intenti reprendre la seva ronda per formar una majoria alternativa; i encara menys que esmenti Ciutadans, quan aquest partit ja ha rebutjat asseure's amb Podem, l'altre interlocutor.

La possible convocatòria d'un congrés serà l'altre element de discrepància. Sánchez es planteja la votació dels militants el 23 d'octubre per triar el secretari general, i dos mesos després, la segona part: l'elecció dels òrgans de direcció pel vot dels delegats. Amb tan poc temps i sense que s'hagi resolt la formació del Govern no és fàcil que li plantin cara i, si algú ho fa, Sánchez no faltarà a la cita.