La generació del futur no té present

El 25 de novembre del 2012, Tito Vilanova, al capdavant del Barça, va alinear contra el Llevant un onze especial, un equip del qual es podrà presumir per sempre, format exclusivament per jugadors de la Masia. Entre ells, hi havia Messi, Cesc Fàbregas i Piqué, els tres nascuts el 1987. “Molta gent diu que aquesta ha estat la millor generació. Hi havia el Leo, el Cesc i el Geri [Piqué], que es van convertir en jugadors top, tothom la recorda. Però n'hi va haver d'altres de molt bones; potser, millors”, expliquen des de la ciutat esportiva. Hi ha un debat interminable a Sant Joan Despí sobre quina ha estat la millor fornada de futbolistes del planter blaugrana. Hi ha els qui es rendeixen davant de la de Messi i companyia; els qui parlen de la fornada del 91, amb Bartra, Thiago, Tello i Montoya; o els més nostàlgics, que recorden la lleva del Mini, quan lo Pelat i els seus amics es divertien i divertien al Miniestadi. Però hi ha una fornada en la qual tots coincideixen. “No hi havia cap Messi, però en la generació del 95 eren tots molt però molt bons”, insisteixen a la ciutat esportiva Joan Gamper.

El 2010, la generació del 95 va guanyar la Nike Cup a Manchester i, quatre anys després, li van donar al Barça la primera UEFA Youth League, que ve a ser la Champions dels juvenils. Eusebio Sacristán, quan encara dirigia el Barça B, enviava un missatge optimista. “El Barça pot estar tranquil, aquest grup de jugadors si segueix la seva progressió normal, d'aquí a uns anys poden ser la base del primer equip”, va analitzar l'actual entrenador de la Reial. La profecia d'Eusebio no s'ha complert. Ahir el Barça va cedir Munir al València, i al Camp Nou no hi ha ni rastre d'aquell grup de joves que honrava la Masia.

Una decisió difícil

Abans que Munir fes les maletes cap a Mestalla, Héctor Bellerín (Arsenal), Toral (Granada), Keita Balde (Lazio), Grimaldo (Benfica), Dongou (Saragossa), Sandro (Màlaga) o Samper (Granada) són alguns dels jugadors del planter que van precipitar el seu adéu al Barça. “Segurament tots podran ser futbolistes professionals, que és el que ells somiaven des de petits. Per descomptat, que els hagués encantat triomfar al Barça, però no sempre es pot i això és una cosa que entendran ara o d'aquí a molt poc”, assegura Víctor Sánchez, entrenador de la generació del 95, quan es va coronar a la Nike Cup. “Al principi costa acceptar-ho, però arriba un moment en què has de marxar del Barça per poder seguir creixent”, afegeix Fabrice Ondoa, el porter de la fornada.

Les portes del Camp Nou s'han tornat cada vegada més petites per als jugadors del planter. “Les circumstàncies actuals fan que jugadors com Sandro o Munir hagin de competir contra Messi, Neymar i Suárez i que un noi com Samper tingui Busquets davant seu i set interiors més. Caldrà veure què pensaven Bellerín o Grimaldo quan van marxar del club. Ells sabien que tenien davant Jordi Alba i Alves”, analitza Víctor Sánchez. Mana el mercat, i les categories inferiors, en les quals el club inverteix prop de 30 milions per temporada (inclòs el pressupost del filial) perden força davant dels euros gastats en fitxatges. Aquest estiu, el club ha incorporat sis jugadors, amb una mitjana d'edat de 23,3 anys, en els quals es va gastar 122 milions. Mentrestant, Sandro, Samper i Munir, últims símbols d'una de les millors generacions de la Masia, van marxar del Camp Nou sense dir ni mu. La generació del futur s'ha quedat sense present al Barça.