El paradís, malgrat tot. Formentera suporta l’èxit gronxada a les seves aigües inenarrables i una tradició de felicitat que no s’esgota. Crònica de Jacinto Antón.CARLES RIBAS‘Twin Peaks’ al Pirineu. Vielha és un pont entre dos mons i l'escenari idoni per a una nova saga de misteri i esperits. Crònica de Cristian segura.JAVI MARTÍNBadalona o el miracle de caminar sobre el mar. La ciutat no és una destinació d'estiueig sinó més aviat un preludi interessant o l’epíleg feliç de les vacances. Crònica de Jesús García.JOAN SÁNCHEZArribar a bon port. Cadaqués, el jardí de pedres, lluita per mantenir la seva identitat malgrat la invasió turística. Crònica de Rosa Mora.ALBERT GARCIA24 hores d’horitzó. Els camps d'arròs i l'aigua manen al delta de l'Ebre, una terra amb vocabulari propi on els bous i el riu són sagrats. Crònica de Clara Blanchar.JOSEP LLUÍS SELLARTParada i fonda a Perafita. Travessat per una carretera allargada, el poble es reparteix a banda i banda de la calçada, atrapat en el temps, tan ben climatitzat que funciona com una clínica de salut. Crònica de Ramon Besa.CARLES RIBASConeixent una postadolescent mentidera. La icònica Salou amaga diverses cares al darrere dels prejudicis que pesen sobre la localitat. Crònica de Marc Rovira.josep lluis sellartUn tresor a la vora del mar. Sant Salvador, un lloc on no fer res és sinònim de benestar, on els telèfons mòbils es transformen en fixos. Crònica de Laia Reventós.ALBERT GARCIA“És de Sitges, quina sort que té”. Dels tendals a la platja a 25 pessetes al lloc “on qualsevol gai es voldria jubilar”: aquest poble resisteix l'allau turística de cada estiu i és un paradís a l'hivern. Crònica d'Ana Pantaleoni.CRISTÓBAL CASTROSi sou de Vilartagues. Sant Feliu de Guíxols ha donat de tot: un president de la Generalitat, escriptors, periodistes... Si cap d’ells no va viure a l’extraradi és perquè encara no existia. Crònica de Rebeca Carranco.JOAN SÁNCHEZLa Garriga, vila d’historiadors i ‘bisbes’. Aquí floreixen les cansaladeries que van consagrar la botifarra entronitzada pel fill adoptiu Manuel Vázquez Montalbán. Crònica de Xavier Vidal-Folch.
MASSIMILIANO MINOCRI
