Un testimoni de l’atemptat de Niça: “La gent es llançava al mar per amagar-se”
Els ciutadans presents en l'atac relaten com van presenciar la massacre, com van escapar-se'n i es van amagar de l'amenaça que hi hagués més atacants
S'ha fet de dia aquest divendres a Niça, ciutat que continua assetjada per la policia i l'exèrcit després de l'atemptat en què ahir a la nit van morir almenys 84 persones i dotzenes van resultar greument ferides. Vaixells militars i de la Gendarmeria patrullaven aquest matí la platja del passeig dels Anglesos, on ahir a la nit, quan se celebrava el Diada Nacional de França es va produir la matança. Al carrer encara quedaven algunes restes de l'allau que es va viure, com trossos de cotxets i alguna sabata perduda durant les corregudes. Els veïns i molts testimonis que van viure la tragèdia s'han apropat fins als límits del passeig, completament acordonat per la policia, on encara hi havia el camió blanc que conduïa el terrorista amb el vidre frontal totalment perforat pels trets amb què la policia va aconseguir abatre'l.
Ningú es creu encara el que ha passat. Desmet Germian, un jubilat belga de 73 anys, estava veient un concert de jazz al passeig dels Anglesos cap a les 22.30. De sobte, recorda, va sentir crits i va veure que s’apropava molt ràpidament un camió blanc, del qual sortien rebotats dotzenes de cossos. “Els músics van tirar els instruments al terra i van saltar darrere de l'escenari. Jo vaig ensopegar i vaig caure al terra i altres persones em van caure al damunt. No vaig poder moure'm durant una bona estona. Era horrorós. Les dones corrien amb els cotxets molt més ràpid del que podien aguantar i els nens queien a terra”, recorda just en una de les confluències on la gent va córrer a refugiar-se.
Durant una hora, va córrer el rumor que hi havia un altre terrorista armat a la zona. La majoria de comerciants de la zona van obrir les botigues i van deixar entrar tothom que hi cabés. En Gino, l'amo d'una botiga d'art venecià, s’hi va tancar amb una dotzena de persones. “Es va desencadenar el pànic i vam abaixar la persiana. No sabíem què estava passant a fora”. El mateix va fer Camsarvararayen, propietària vietnamita d'una botiga de comestibles de vuit metres quadrats. “Vaig deixar entrar unes 20 persones, uns al terra, d’altres recolzats on podien…”, recorda. “Teníem molta por, no sabíem si podia aparèixer un terrorista i matar-nos a tots”.
Milers de persones corrien en aquest moment pel passeig i pels carrers adjacents. Molts van arribar fins i tot a saltar el mur del passeig. “Va haver-hi gent que va caure d'una altura de tres metres fins a la platja. Van córrer a amagar-se dins l'aigua per si hi havia algun terrorista disparant”, recorda Cons Gerard, que era de vacances amb la seva família a Niça aquests dies. “El problema és que no sabies cap a on havies de córrer. Nosaltres ens en vam anar tres minuts abans que passés el camió perquè havia començat a espurnejar. Ens vam salvar de miracle”.
En Gilles, un taxista que treballava a la zona, explica com, amb altres companys, van començar a fer viatges als hospitals amb els ferits. “Ens vam posar en marxa. Hi havia tants ferits que vam haver de fer servir tovallons i estovalles dels restaurants propers per fer torniquets i tapar ferides”, recorda. “Estem en guerra, aquesta situació ha arribat a un límit insuportable”, analitza des de dins del taxi. Molta gent d’aquí creu que, en part, Niça ha estat atacada perquè és en una regió on el Front Nacional (FN) de Marine Le Pen té una forta presència. A més, assenyala un veí, “l'alcalde va tenir problemes aquí amb la instal·lació d'una mesquita a la qual es va oposar”.
Sobre la firma
