El Barça toca la Lliga amb la mà

Encara que la mirada sobre l'equip va canviar des del clàssic, i es va sospitar fins i tot de l'encarregat de material del Camp Nou, el Barça no ha perdut mai l'autoestima, i menys quan toca un partit amb l'Espanyol. Els blaugrana han trobat refugi a les àrees per defensar el liderat i el títol de Lliga. Ja no es tracta de presumir, com quan va comptar 39 jornades sense perdre, dies en què fins i tot els enemics s'omplien la boca amb el joc del FC Barcelona, sinó que s'imposa guanyar el campionat per una qüestió de gols per evitar la mofa aliena i ratificar sobretot la seva hegemonia al torneig davant el Madrid després que caigués sorprenentment l'Atlètic en camp del descendit Llevant dels exblaugrana Rubi i Torras, dos bons amics de Tito Vilanova.

Messi passa comptes

La Lliga s'ha posat molt de part del Barça després de la derrota dels nois de Simeone i de la victòria del Granada al Pizjuán. El Madrid, distanciat un punt pel FC Barcelona, necessita guanyar l'última jornada a la Corunya per exigir també el triomf blaugrana a Los Nuevos Cármenes contra un adversari ja salvat a Sevilla. Passa que els barcelonistes sempre s'han mogut millor en l'estretor que en l'abundància, quan van necessitar salvaguardar el goal-average que 12 punts, els partits en què han defensat com un equip petit i atacat amb la determinació d'un campió, tardes com la d'avui amb l'Espanyol. Ha tornat el trident i els blaugrana han completat un gran derbi a partir del mestratge de Messi i la definició de Suárez.

El partit ha començat amb un gol preciós de Messi. L'argentí s'ha cobrat una falta a la frontal de l'àrea amb un xut dur i corbat que s'ha colat per l'esquadra esquerra del Pau, el porter que en la seva última visita al Camp Nou va trepitjar el turmell del 10. Messi té molta memòria i acostuma a passar comptes, encara que sigui a pilota parada, res nou d'altra banda des que camina més que corre, prefereix assistir a rematar, jutge únic del Barça. Encara que l'equip ha perdut harmonia i finor, no elabora el joc com quan els protagonistes eren els volants i no els davanters, la seva capacitat per recuperar la pilota és admirable, fins i tot en partits aspres com els que planteja l'Espanyol. La pressió blaugrana ha arraconat l'equip de Galca.

Messi fins i tot ha rebut una targeta perquè no es digui que amb prou feines defensa, obstinat a ser el protagonista d'una jornada que ha començat amb un gol a cada camp dels aspirants a guanyar la Lliga. El carrusel radiofònic ha anunciat un gol de Torres, més tard de Messi i després de Cristiano. El carrusel només s'ha animat amb l'empat del Llevant i una ocasió a la sortida d'una falta de Víctor Sánchez. Els blaugrana han perdut continuïtat i els blanc-i-blaus s'han acostat al marc de Ter Stegen. L'Espanyol sempre ha estat un equip poderós en l'estratègia i al Barça li falta precisió i profunditat per quadrar els partits més interessants i calents, pocs com el derbi del Camp Nou.

Pujada de to

El partit s'ha escalfat i endurit, molt ben defensat per tots dos equips, i mal arbitrat després que Gil Manzano ha anul·lat un gol a Rakitic i no ha xiulat un penal de Duarte a Messi. La intensitat del Barça ha obligat l'Espanyol a ser reiteratiu en les faltes tàctiques i les targetes, molt exigit al seu camp, només estirat per Caicedo, un davanter poderós i valent, sempre amenaçador amb el nerviós Ter Stegen. També el Barça ha afilat els tacs per frenar les transicions de l'Espanyol. La baralla ha acabat amb Messi plantat davant Gil Manzano. No se sap què li ha preguntat després que xiulés la fi del primer temps perquè el delegat Carles Naval l'ha agafat d'un braç i s'ha endut l'argentí al vestidor.

Després del descans, el partit seguia obert per a sort de l'Espanyol. La incertesa, no obstant això, ha durat molt poc perquè Alves ha robat la pilota a la línia de tres quarts, ha tocat per a Messi i la seva assistència l'ha creuat a la xarxa el pitxitxi Luis Suárez. El FC Barcelona ha recuperat la contundència i la precisió i s'ha lliurat a un segon temps de felicitat pels gols que han anat caient al Camp Nou i al Ciutat de València i també per l'emoció del Bernabéu. Ha tornat a marcar Suárez; l'ha espifiada el Pau per habilitar Rafinha, i fins i tot hi ha hagut temps perquè marqui Neymar. No hi ha un resultat més terapèutic per al Barça que un 5-0, el dígit màgic, el marcador aconseguit davant l'Espanyol per l'equip que va conquistar Berlín.

L'Espanyol no ha tingut res a dir, molt reptador a la prèvia, reiteratiu en el seu desig que la Lliga la guanyi “un equip de Madrid”, sense especificar si l'Atlètic o el Reial, lliurat al futbol vigorós del responsabilitzat Barça, sense cap més queixa que un penal reclamat sobre Diop. Ni rastre de Tamudazo ni record del 0-0 de Cornellà. No hi ha hagut derbi al Camp Nou. L'afició ha estat més pendent de la ràdio que de l'Espanyol. Al FC Barcelona li ha anat bé jugar a la mateixa hora que l'Atlètic i el Madrid. Ara mateix li queden dos partits i són dues finals per guanyar la Lliga i la Copa. La glòria o la misèria per al club segurament més extremista del món, també en temps del trident; ja són 21 gols a favor i 0 en contra des de la derrota amb el València.