Mario Conde i el seu advocat van a presó per blanqueig i delictes fiscals

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va ordenar dimecres l'ingrés a la presó de l'exbanquer Mario Conde per les seves maniobres per portar a Espanya 13 milions d'euros fruit dels seus delictes, que tenia ocults en cinc països. A més de Conde, camí de la presó de Soto del Real hi anava el seu advocat, Francisco Javier de la Vega, arquitecte de l'entramat societari utilitzat per a la defraudació.

Pedraz detalla en la seva resolució, de 22 pàgines, l'estructura de "l'organització criminal" encapçalada per Conde. "En primer lloc" se situa la seva filla Alejandra, que suposadament coordinava amb el seu pare l'operativa de blanqueig i frau fiscal, i a qui Pedraz ha imposat l'arrest domiciliari. El seu fill Mario -que queda en llibertat, però ha de comparèixer cada dilluns i a qui es retira el passaport- també va ser utilitzat per "instrumentar la trama defraudadora". Tots dos germans eren titulars al 50% d'una societat, Black Royal, que va rebre fons il·lícits d'altres quatre mercantils.

L'advocat De la Vega, que també va ingressar aquest dimecres a la presó, es considera una "peça fonamental en tot l'entramat". Aquest lletrat "participa directament o indirectament" en els negocis de la família Conde i al seu torn "exerceix de representant de les empreses estrangeres que injecten capitals a les mercantils vinculades" al clan de l'exbanquer.

L'organigrama es completa amb l'advocat Francisco d'Assís Cuesta Moreno (en llibertat amb compareixences setmanals), un testaferro que figurava en una de les societats i també a Los Carrizos de Castilblanco i Las Salcedas, finques de Conde a Sevilla, de les quals són accionistes els fills de l'exbanquer. El gendre de Conde, Fernando Guasch, que també administrava societats, declara aquest dijous.

Conde, de 67 anys i símbol de la cultura del pelotazo dels anys vuitanta i noranta, va ser detingut aquest dilluns per la Guàrdia Civil, que l'investigava almenys des de setembre del 2014, quan el Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac) va alertar d'una transferència sospitosa de 600.000 euros des de Suïssa.

La investigació posa de manifest que Conde, que encara deu 14,1 milions d'euros de responsabilitat civil pels cas Banesto i Argentia Trust, pels quals va ser condemnat en ferm el 2002, ha fet "activitats de blanqueig" dels béns procedents de "les apropiacions indegudes que va realitzar contra Banesto". Aquesta operativa, assenyala el jutge, va funcionar de forma continuada i va abastar "des d'almenys 1999 fins a l'actualitat". El jutge imputa a "l'organització criminal" de Conde vuit delictes fiscals, blanqueig de capitals i frustració en l'execució de sentència, l'antiga insolvència punible.

Els comptes corrents vinculats a l'expresident de Banesto han rebut 10,7 milions d'euros procedents de comptes bancaris de l'estranger. A aquesta quantitat cal sumar-hi 2,28 milions més ingressats per persones de la màxima confiança de l'antic banquer: ha intentat ingressar a Espanya 13,06 milions d'euros, un milió menys del que hauria d'haver pagat al Santander, entitat que va absorbir Banesto el 2013.

Els comptes corrents d'origen de les transferències pertanyen a un total de vuit societats amb seu a Suïssa, el Regne Unit, els Països Baixos, Luxemburg i la Unió dels Emirats Àrabs. Una d'aquestes mercantils, GI Beteiligung, amb domicili a Luxemburg, és titular d'una mansió a Pollença (Mallorca). Pedraz indica que aquest bé va ser transferit per la família Conde a la mercantil del Gran Ducat per "evitar l'embargament judicial". Lourdes Arroyo, la primera dona de Conde, que va morir el 2007, ingressava trimestralment 18.000 euros en concepte de lloguer de la residència.