L’Audiència actua contra l’ANC per promoure les mocions secessionistes

L'Audiència Nacional investigarà si les mocions de suport a la resolució independentista del Parlament de Catalunya del passat 9 de novembre, anul·lada pel Tribunal Constitucional, obeeixen a una "estratègia planificada i concertada" per "generar una situació d'incompliment generalitzat de la legalitat constitucional" i aconseguir, d'aquesta manera, la secessió de Catalunya. El jutge Ismael Moreno, d'acord amb la Fiscalia de l'Audiència Nacional, considera que aquesta suposada concertació de municipis catalans per esbiaixar la Constitució podria constituir delictes de "rebel·lió" i de "sedició".

Moreno, a instàncies del ministeri públic, ha ordenat a la Guàrdia Civil, a la Policia Nacional i als Mossos d'Esquadra —la policia autonòmica catalana— que emeti un informe sobre l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), a les quals considera "impulsores i promotores" de les mocions municipals. El magistrat vol conèixer, entre altres extrems, els estatuts d'aquestes associacions, els seus organigrames i components, la seva data de constitució, així com els seus "mecanismes i vies de finançament".

El magistrat també demana a aquests cossos policials un "informe analític comprensiu" de tots els ajuntaments que han aprovat mocions de suport a la resolució secessionista, que el Constitucional va deixar sense efecte el passat 2 de desembre. L'informe ha d'incloure, entre altres aspectes, la forma d'incorporació de les mocions a l'ordre del dia dels plens municipals, les dates de la votació, els partits dels regidors que van votar-hi a favor i si en les mocions es facultava l'alcalde per situar-se al marge de la Constitució.

El jutge Moreno actua després que el passat 22 de gener la Fiscalia de l'Audiència, dirigida per Javier Zaragoza, emetés un informe sobre l'Ajuntament de Vic (Osona), que va aprovar la moció a favor de la resolució independentista el passat 9 de desembre, una setmana després que el Constitucional la deixés sense efecte. En aquest informe, el ministeri públic insisteix en la seva tesi que aquestes mocions poden suposar delictes de sedició i fins i tot de rebel·lió. "Resulta obvi que si els actes constitutius de sedició tinguessin com a objectiu, al marge de la Constitució i les lleis, encara que no s'empri força o violència, impedir l'aplicació de les lleis i el normal funcionament de les institucions, i a més canviar l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional tindrien encaix penal també com a delictes contra la forma de Govern", assenyala la Fiscalia.

El ministeri públic instava el jutge a actuar per "comprovar si l'aprovació de la moció de suport a la resolució I/XI del Parlament de Catalunya ha estat una iniciativa aïllada, o respon, com tot apunta, a una estratègia planificada i concertada". Aquesta estratègia, segons el fiscal, busca "generar una situació o un context d'incompliment generalitzat de la legalitat constitucional que permeti la consecució de la independència al marge de les vies legals d'aquesta part del territori nacional".