Una Vuelta pel nord

Li van servir les postres a Mikel Landa, tres trossos de pastís de xocolata de diferents colors, i algú a la taula, segurament Xabier Artetxe, un dels tres preparadors de l'Sky, va comentar en alt: “Aprofita-ho, Mikel, que demà comença la concentració amb l'equip a Mallorca i allà no hi ha ni croissants per esmorzar”. El ciclista alabès es va quedar callat, mirant els pastissos meditatiu abans d'atacar-los amb ganes, com si fossin mortirolos. Li acabaven de recordar que és ciclista, que la vida del ciclista és dura, de renúncia i sacrifici, i per reblar la conscienciació, perquè a principis de gener tingués una perspectiva de com n'és de llarg l'any. I l'endemà, el dissabte, li ensenyarien el recorregut de la Vuelta, que es corre entre els mesos d'agost i setembre, tan lluny i amb tantes muntanyes i amb 10 finals en alt.

“És la marca registrada de la Vuelta, el seu segell distintiu”, diu el seu director, ressuscitador i ideòleg, Javier Guillén, que a l'hora de dibuixar-ne el traçat té un ull i mig posats en les audiències televisives i l'altre mig en les qüestions esportives. “És una Vuelta com les dels últims anys, però millor per als ciclistes, amb menys trasllats”.

Serà una Vuelta pel nord –sortirà de Galícia, del balneari de Laias, a Orense, el dissabte 20 d'agost, el dia abans que es clausurin els Jocs Olímpics, i on baixarà més al sud serà a Alacant–, tan pel nord que l'etapa reina pujarà fins a França, fins al cim de l'Aubisque per Gourette. Ja abans d'arribar als llocs on el 2007 Michael Rasmussen va guanyar i després va perdre –el Tour de 2007 davant Alberto Contador–, l'etapa estarà tenyida d'un aire mitològic-màgic, ja que surt de Dantxarinea, a la frontera navarresa, on hi ha les coves i les bruixes de Zugarramurdi, i puja l'Inhartu per arribar al bosc d'Irati i els seus fajos, i després Soudet fins a gairebé el cim de l'Arette, on Froome va guanyar l'últim Tour, i abans de la pujada final, el Marie Blanque. Això serà a la 14a etapa, el dissabte 3 de setembre, després de set dies a Galícia, tres d'empatx a Astúries amb la Camperona, Naranco i Lagos, un a Cantàbria amb el Peña Cabarga i l'arribada pletòrica a Bilbao a continuació.

I després de l'Aubisque encara quedaran Formigal a Aragó, la desconeguda, curta i duríssima pujada a Mas de la Costa, a Lucena del Cid, ja a Castelló, una contrarellotge de 39 quilòmetres entre Xàbia i Calp i la pujada final a la base militar Aitana, també a Alacant, l'últim dissabte, abans d'acabar a Madrid el diumenge 11 de setembre.

La cursa sortirà de Galícia i on baixarà més al sud serà a Alacant

Landa, la gran esperança espanyola, intentarà guanyar-li el Giro a Vincenzo Nibali, Alejandro Valverde i Tom Dumoulin, i l'Sky, l'equip que liderarà, ja li ha donat una cabra, que tindrà cada dia a casa per entrenar la contrarellotge, el seu punt feble, i no sap encara si correrà la Vuelta, com tampoc ho saben altres figures espanyoles com Valverde, que correrà el Tour i no sap si el cos aguantarà per a les tres grans, o Alberto Contador, que segons com acabi el que pot ser el seu últim Tour decidirà. "És una Vuelta com les dels últims anys", va dir Contador des de Lugano, on resideix, ja que el ciclista de Pinto no ha tornat a Santiago, el lloc on va guanyar la seva última Vuelta (el 2014) i on, tan infatigables les gaites com la pluja pesada, es va presentar el recorregut del 2016. "Caldrà donar la cara des dels primers dies, amb molts ports explosius que no em van bé per a les bonificacions, però hi ha el que hi ha i cal mirar-ho amb bons ulls. M'agraden més les etapes de ports llargs, com la de l'Aubisque, que es pot adaptar millor a les meves característiques. Tot i això, encara no sé si correré la Vuelta, perquè estic concentrat en el Tour i en els Jocs per sobre de tot. Serà l'any més difícil per arribar bé a la Vuelta, amb els Jocs a mitjans d'agost, que no permetran descansar després del Tour".

També a Landa –de Murgia, a Àlaba, al peu del Gorbea, la muntanya on el seu pare és guarda forestal– li agradaria córrer el Tour, tant per descobrir-lo (té 26 anys i encara no l'ha disputat) com per arribar als Jocs Olímpics, el duríssim circuit de Rio de Janeiro. “El vaig veure a l'agost a la Volta a Burgos”, recorda Javier Mínguez, el seleccionador nacional, “i només li vaig dir que si volia anar als Jocs necessitaria abans córrer el Tour, per arribar-hi amb un bon cop de pedal i ritme”.

La participació de Landa, Valverde i Contador encara és una incògnita