Arsenal-Barça, un clàssic entre romàntics per a la Champions

Hi ha pocs equips més agraïts en un sorteig que l'Arsenal. Té una història romàntica, il·lustrada amb llibres fantàstics com Fever Pitch (Fiebre en las gradas) de Nick Hornby; juga molt bé, i si no que li preguntin al Bayern Munic de Guardiola, al qual va guanyar a l'octubre a l'Emirates Stadium per 2-0; està ple de futbolistes excel·lents, pocs del calibre d'Özil, el mateix que hauria pogut jugar al Camp Nou abans de recalar al Bernabéu; té un entrenador que sobreviu a qualsevol moda i persevera en l'escolarització de cadets procedents de clubs com el Barça (Arsène Wenger); i el seu nom evoca la millor mística de la Premier. I, no obstant això, no aconsegueix disputar el títol de la Champions des que va perdre la final de París el 2006 contra el club de Ronaldinho i Rijkaard, per més que aquell trofeu pertany sobretot a Belletti, Iniesta, Larsson, Eto’o i especialment a Valdés, que va negar repetidament Henry.

A partir de llavors, el Barça va iniciar la seva millor època a Europa a costa d'equips com el mateix Arsenal, al qual ha eliminat de la Champions en les edicions del 2009-2010 (2-2 i 4-1) i 2010-2011 (2-1 i 3-1) mentre que en la lligueta del 1999-2000 va empatar al Camp Nou (1-1) i va guanyar a Londres (2-4) amb una bona actuació de Luis Enrique. Ara el protagonista és momentàniament el xilè Alexis Sánchez, que provocava reaccions oposades al Camp Nou, i el també exblaugrana Bellerín, un lateral que va abandonar la Ciutat Esportiva Joan Gamper quan va ser temptat per Wenger. Bellerín va seguir els passos de Cesc, i si es vol de Piqué, i avui forma part d'un equip titular que molt bé pot ser el format per Cech; Bellerín, Mertesacker, Koscielny, Monreal; Ramsey, Coquelin; Campbell, Özil, Alexis; i Giroud.

Cazorla, el seu jugador desequilibrant, està lesionat i difícilment arribarà a temps de disputar l'eliminatòria, pendent d'altra banda de la incorporació de jugadors com Nolito, pretès per l'Arsenal i pel Barça. Ara mateix la profunditat de plantilla de l'equip anglès és superior a la del FC Barcelona si es té en compte que Wenger té Gabriel, Wilshere, Arteta, Walcott, Rosicky, Ospina, Oxlade-Chamberlain, Flamini o Welbeck.

Özil oficia d'assistent i Giroud de golejador (14), una faceta en la qual també es distingeix l'agitador Alexis. El porter Cech, a més, ha donat més consistència a un equip irregular, superb o ridícul, capaç de classificar-se després de guanyar l'Olympiacos per 0-3, un resultat que va contrastar amb la derrota a casa davant el mateix campió grec, amb l'ensopegada amb el Dinamo de Zagreb o amb la golejada de Munic (5-1).

A l'espera de veure què passa al febrer, la condició de líder provisional certifica que l'Arsenal aspira a tornar a guanyar la Lliga anglesa: el seu últim títol és del 2003-2004. “Ens va tocar el pitjor rival”, va afirmar el secretari general David Milers. “Serà una eliminatòria divertida”, va replicar el secretari tècnic blaugrana Robert Fernández; “el seu estil és semblant al nostre, són perillosos”. El Barça, defensor del títol i quartfinalista les últimes vuit temporades, no es fia d'un imprevisible Arsenal, convençut que un dia deixarà de ser el rival que volen els favorits com el Barça.