França s’uneix per frenar l’avanç del Front Nacional

La reacció de l'electorat francès ha estat fulminant contra el Front Nacional. La mobilització i l'anomenat front republicà han funcionat com a cordó sanitari contra l'extrema dreta en la segona volta de les eleccions regionals franceses. L'FN va ser el partit més votat en la primera ronda i va guanyar en sis regions, però no aconseguirà governar en cap. "Hem estat víctimes de la manipulació i la difamació", ha dit la líder ultradretana Marine Le Pen. "Però serem el principal partit de l'oposició en la majoria de les regions".

La mobilització, amb una participació d'un 59,14% (en contrast amb el 49,9% de fa una setmana), ha capgirat els resultats de la primera volta de les eleccions regionals de diumenge passat. Cal remuntar-se a les presidencials del 2002 per trobar una diferència tan gran de participació entre la primera volta i la segona. Llavors, amb gairebé vuit punts de distància entre l'una i l'altra, França va barrar el pas al fundador de l'FN Jean-Marie Le Pen enfront del conservador Jacques Chirac.

El terratrèmol polític de diumenge passat, quan el Front Nacional va resultar el gran vencedor de les eleccions regionals, ha quedat neutralitzat. El president d'Els Republicans Nicolas Sarkozy ha fet una crida, no obstant això, a no oblidar els fets. Diumenge passat, l'FN no només va ser el partit més votat (27,73% dels vots), sinó que va guanyar en sis regions. El primer ministre socialista, Manuel Valls, ha expressat una idea semblant. "No podem caure en cap triomfalisme", ha dit. "El perill de l'extrema dreta no s'ha allunyat". La mobilització de l'electorat ha prohibit el pas a l'FN, però el partit ha aconseguit avui 800.000 vots més que diumenge passat, és a dir, 6,8 milions a tot França, un rècord.

Aquestes eleccions han demostrat que el bipartidisme a França ja és una cosa del passat. "Ja no hi ha un abisme entre la dreta i l'esquerra", ha declarat Marine Le Pen, "sinó entre mundialistes i patriotes". En l'àmbit nacional, les dades oficials, amb el 98% escrutat, indiquen que el centredreta ha obtingut el 40,75% dels vots, l'esquerra (Partit Socialista, Verds i esquerra radical), el 29,23%, i el Front Nacional, el 27,44%. Malgrat aquestes dades, la victòria del centredreta i, per tant, de Sarkozy, queda en dubte. Part de l'èxit es deu a la retirada de les llistes socialistes a les dues regions on Marine Le Pen i la seva neboda Marion Maréchal-Le Pen havien obtingut resultats impressionants i a la crida de Manuel Valls a votar els candidats conservadors. "Ara hem de ser capaços de generar el desig als nostres electors de votar per en comptes de votar contra", ha dit Valls.

Aquestes són les últimes eleccions abans de les presidencials del 2017 i la seva lectura es fa també en clau nacional. "L'esquerra ha resistit", ha dit el primer secretari del Partit Socialista (PS) Jean-Christophe Cambadélis, que ha puntualitzat: "Aquest és un èxit sense alegria". En efecte, el PS ha estat el perdedor d'aquestes eleccions. Ara governa en 21 de les 22 regions actuals. Una vegada reformat el mapa de les regions (ara en són 13 de metropolitanes més quatre d'ultramar), en manté cinc. Però els sondejos li auguraven una patacada molt més gran. La gestió dels atemptats del 13 de novembre, que ha elevat 22 punts la popularitat del president François Hollande, i el rebuig a Nicolas Sarkozy, que s'ha negat a fer cap sacrifici per parar els peus al Front Nacional, han influït probablement en el resultat final.

Sarkozy, de fet, haurà d'enfrontar-se en les properes setmanes a una crisi interna ja anunciada pels seus principals rivals interns en la seva carrera de retorn a l'Elisi. La dirigent d'Els Republicans Nathalie Kosciusko-Morizet s'ha sumat avui a les crítiques. Ha assegurat que si els electors haguessin aplicat la consigna de Sarkozy de no votar l'FN, però tampoc d'unir forces en un front republicà, el centredreta hauria perdut les dues regions favorites de la ultradreta: Nord-Pas de Calais-Picardia i PACA (Provença-Alps-Costa Blava). Els dos candidats del centredreta a les dues regions, Xavier Bertrand i Christian Estrosi, respectivament, han agraït el suport rebut pels electors de l'esquerra. El primer ha guanyat Marine Le Pen amb el 57,77% en contrast amb el 42,23%. El segon ha vençut a Provença-Alps-Costa Blava Marion Maréchal-Le Pen amb el 54,78% enfront del 45,22%.

Sarkozy ha insistit avui en la necessitat de sumar forces amb el centre. Gràcies a això i a la victòria prestada pels socialistes ha aconseguit que el centredreta avanci de manera important a les regions. Ha guanyat en set regions, tot i obtenir resultats molt ajustats enfront de l'esquerra, que també per poc marge ha perdut la regió estrella de l'Illa de França. Aquesta regió, la de París, és la més important, amb 12 milions d'habitants i un pressupost de 4.900 milions d'euros. Aquí s'ha imposat l'exministra de Sarkozy Valérie Pécresse enfront del president de l'Assemblea Nacional, el socialista Claude Bartolone, la gran aposta de Valls.

Ser el partit més votat a cada regió és essencial perquè el sistema electoral francès, ideat per afavorir les majories, atorga un premi del 25% dels escons a la primera llista. Encara que la distància sigui proporcionalment petita, aquest plus dóna al guanyador un ampli marge de maniobra.

Aquestes eleccions han estrenat un gest inèdit a la República Francesa. Per vegada primera un primer ministre socialista ha demanat el vot, amb nom i cognoms, per als rivals de la dreta. “A la regió PACA faig una crida a votar per Christian Estrosi enfront de l'extrema dreta”, va dir Manuel Valls amb els resultats de la primera volta a la mà. “A la regió Nord-Pas de Calais-Picardia crido a votar per Xavier Bertrand en contra de l'extrema dreta. A la gran regió de l'Est crido a votar per Philippe Richert contra l'extrema dreta, que no pot guanyar”. En aquesta última, el socialista Jean-Pierre Masseret es va negar a retirar-se, però Richert ha aconseguit la victòria.