_
_
_
_

França s’uneix per frenar l’avanç del Front Nacional

La mobilització de l’electorat, molt superior a la de la primera volta, i el “front republicà” han funcionat en contra de les candidatures del partit de Marine Le Pen

Gabriela Cañas
Marine Le Pen surt de la cabina de votació en un col·legi electoral de Henin-Beaumont.
Marine Le Pen surt de la cabina de votació en un col·legi electoral de Henin-Beaumont.OLIVIER HOSLET (EFE)

La reacció de l'electorat francès ha estat fulminant contra el Front Nacional. La mobilització i l'anomenat front republicà han funcionat com a cordó sanitari contra l'extrema dreta en la segona volta de les eleccions regionals franceses. L'FN va ser el partit més votat en la primera ronda i va guanyar en sis regions, però no aconseguirà governar en cap. "Hem estat víctimes de la manipulació i la difamació", ha dit la líder ultradretana Marine Le Pen. "Però serem el principal partit de l'oposició en la majoria de les regions".

La mobilització, amb una participació d'un 59,14% (en contrast amb el 49,9% de fa una setmana), ha capgirat els resultats de la primera volta de les eleccions regionals de diumenge passat. Cal remuntar-se a les presidencials del 2002 per trobar una diferència tan gran de participació entre la primera volta i la segona. Llavors, amb gairebé vuit punts de distància entre l'una i l'altra, França va barrar el pas al fundador de l'FN Jean-Marie Le Pen enfront del conservador Jacques Chirac.

El terratrèmol polític de diumenge passat, quan el Front Nacional va resultar el gran vencedor de les eleccions regionals, ha quedat neutralitzat. El president d'Els Republicans Nicolas Sarkozy ha fet una crida, no obstant això, a no oblidar els fets. Diumenge passat, l'FN no només va ser el partit més votat (27,73% dels vots), sinó que va guanyar en sis regions. El primer ministre socialista, Manuel Valls, ha expressat una idea semblant. "No podem caure en cap triomfalisme", ha dit. "El perill de l'extrema dreta no s'ha allunyat". La mobilització de l'electorat ha prohibit el pas a l'FN, però el partit ha aconseguit avui 800.000 vots més que diumenge passat, és a dir, 6,8 milions a tot França, un rècord.

Aquestes eleccions han demostrat que el bipartidisme a França ja és una cosa del passat. "Ja no hi ha un abisme entre la dreta i l'esquerra", ha declarat Marine Le Pen, "sinó entre mundialistes i patriotes". En l'àmbit nacional, les dades oficials, amb el 98% escrutat, indiquen que el centredreta ha obtingut el 40,75% dels vots, l'esquerra (Partit Socialista, Verds i esquerra radical), el 29,23%, i el Front Nacional, el 27,44%. Malgrat aquestes dades, la victòria del centredreta i, per tant, de Sarkozy, queda en dubte. Part de l'èxit es deu a la retirada de les llistes socialistes a les dues regions on Marine Le Pen i la seva neboda Marion Maréchal-Le Pen havien obtingut resultats impressionants i a la crida de Manuel Valls a votar els candidats conservadors. "Ara hem de ser capaços de generar el desig als nostres electors de votar per en comptes de votar contra", ha dit Valls.

Aquestes són les últimes eleccions abans de les presidencials del 2017 i la seva lectura es fa també en clau nacional. "L'esquerra ha resistit", ha dit el primer secretari del Partit Socialista (PS) Jean-Christophe Cambadélis, que ha puntualitzat: "Aquest és un èxit sense alegria". En efecte, el PS ha estat el perdedor d'aquestes eleccions. Ara governa en 21 de les 22 regions actuals. Una vegada reformat el mapa de les regions (ara en són 13 de metropolitanes més quatre d'ultramar), en manté cinc. Però els sondejos li auguraven una patacada molt més gran. La gestió dels atemptats del 13 de novembre, que ha elevat 22 punts la popularitat del president François Hollande, i el rebuig a Nicolas Sarkozy, que s'ha negat a fer cap sacrifici per parar els peus al Front Nacional, han influït probablement en el resultat final.

Estrosi, el dur dretà que han votat els socialistes

ANA TERUEL

Christian Estrosi, el nou president de la regió Provença-Alps-Costa Blava, és l'emblema d'aquestes eleccions. Antic ministre de Nicolas Sarkozy i actual diputat i alcalde niçard, ha guanyat la jove Marion Maréchal-Le Pen gràcies al vot de l'esquerra. “Hem hagut de triar entre la pesta i el còlera”, deien els militants de l'esquerra.

Estrosi representa la dreta més dura i està obsessionat amb la seguretat. Ha convertit Niça, amb 1.250 càmeres i 390 agents municipals, en la ciutat més vigilada del país. La justícia ha anul·lat alguna de les seves decisions més polèmiques, com el toc de queda imposat als menors de 13 anys, el seu bàndol contra la mendicitat agressiva, la prohibició d'ocupar certs carrers a determinades hores (destinada a persones sense sostre) i, en l'últim Mundial de futbol, la prohibició de les “banderes ostentoses”, en referència a les algerianes.

A l'abril, va criticar la presència d'una “cinquena columna” islamista a França. Defensa retirar la nacionalitat a delinqüents i que l'ús del burca sigui delicte.

Sarkozy, de fet, haurà d'enfrontar-se en les properes setmanes a una crisi interna ja anunciada pels seus principals rivals interns en la seva carrera de retorn a l'Elisi. La dirigent d'Els Republicans Nathalie Kosciusko-Morizet s'ha sumat avui a les crítiques. Ha assegurat que si els electors haguessin aplicat la consigna de Sarkozy de no votar l'FN, però tampoc d'unir forces en un front republicà, el centredreta hauria perdut les dues regions favorites de la ultradreta: Nord-Pas de Calais-Picardia i PACA (Provença-Alps-Costa Blava). Els dos candidats del centredreta a les dues regions, Xavier Bertrand i Christian Estrosi, respectivament, han agraït el suport rebut pels electors de l'esquerra. El primer ha guanyat Marine Le Pen amb el 57,77% en contrast amb el 42,23%. El segon ha vençut a Provença-Alps-Costa Blava Marion Maréchal-Le Pen amb el 54,78% enfront del 45,22%.

Sarkozy ha insistit avui en la necessitat de sumar forces amb el centre. Gràcies a això i a la victòria prestada pels socialistes ha aconseguit que el centredreta avanci de manera important a les regions. Ha guanyat en set regions, tot i obtenir resultats molt ajustats enfront de l'esquerra, que també per poc marge ha perdut la regió estrella de l'Illa de França. Aquesta regió, la de París, és la més important, amb 12 milions d'habitants i un pressupost de 4.900 milions d'euros. Aquí s'ha imposat l'exministra de Sarkozy Valérie Pécresse enfront del president de l'Assemblea Nacional, el socialista Claude Bartolone, la gran aposta de Valls.

Ser el partit més votat a cada regió és essencial perquè el sistema electoral francès, ideat per afavorir les majories, atorga un premi del 25% dels escons a la primera llista. Encara que la distància sigui proporcionalment petita, aquest plus dóna al guanyador un ampli marge de maniobra.

Aquestes eleccions han estrenat un gest inèdit a la República Francesa. Per vegada primera un primer ministre socialista ha demanat el vot, amb nom i cognoms, per als rivals de la dreta. “A la regió PACA faig una crida a votar per Christian Estrosi enfront de l'extrema dreta”, va dir Manuel Valls amb els resultats de la primera volta a la mà. “A la regió Nord-Pas de Calais-Picardia crido a votar per Xavier Bertrand en contra de l'extrema dreta. A la gran regió de l'Est crido a votar per Philippe Richert contra l'extrema dreta, que no pot guanyar”. En aquesta última, el socialista Jean-Pierre Masseret es va negar a retirar-se, però Richert ha aconseguit la victòria.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Gabriela Cañas
Llegó a EL PAIS en 1981 y ha sido jefa de Madrid y Sociedad y corresponsal en Bruselas y París. Ha presidido la Agencia EFE entre 2020 y 2023. El periodismo y la igualdad son sus prioridades.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_