Europa uneix forces amb França per combatre l’Estat Islàmic

La gira diplomàtica del president francès, François Hollande, per aconseguir suports en la seva guerra contra l'Estat Islàmic (ISIS) ha tingut els primers fruits. Els governs d'Alemanya i el Regne Unit van concretar dijous els seus plans militars d'intervenció a Síria. La cancellera Angela Merkel, que el dia abans havia visitat Hollande a París, va anunciar que hi aportarà mitja dotzena d'avions de reconeixement i una fragata. Aquesta dotació s'uneix als 650 soldats de reforç a Mali anunciats dimecres passat. El primer ministre britànic, David Cameron, va demanar el suport del Parlament per poder bombardejar Síria abans de Nadal. “No podem subcontractar la seguretat”, va dir el líder conservador, que confia a aconseguir el sí de la Cambra.

“Fa anys que sentim parlar de guerra i refugiats, però no havíem entès que el que passa a Alep pot ser rellevant per a les ciutats alemanyes d'Essen o Stuttgart”. La frase, pronunciada dimecres per Merkel al Bundestag, va adquirir dijous un significat més clar.

La cap del Govern alemany ja ha deixat clar que, després dels atemptats de París, oferiria a França tota la seva solidaritat. Ara dóna contingut a aquesta promesa: a més de destinar a Mali 650 soldats i d'augmentar les activitats de formació als peixmergues kurds a l'Iraq, Berlín va anunciar que participarà en la lluita contra l'ISIS a Síria. La seva aportació serà d'entre quatre i sis avions de reconeixement Tornado, avions cisterna, una fragata per custodiar el portaavions Charles de Gaulle i tecnologia.

L'operació no inclourà operacions d'atac. Els Tornado de la Bundeswehr es limitaran a usar càmeres per fer operacions de reconeixement.

“Sabem que el terrorisme no serà derrotat només amb mitjans militars, però també que no podem evitar una confrontació militar amb l'ISIS”, ha assegurat el ministre d'Exteriors, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier. “Fem costat a França, que va ser colpejada pels atacs inhumans de l'Estat Islàmic”, va afegir la titular de Defensa, la democristiana Ursula von der Leyen. Merkel va qualificar la decisió, segons assistents a la reunió parlamentària, com un pas necessari per lluitar contra el terrorisme gihadista, encara que el suport a Hollande també pot interpretar-se en clau interna: la cancellera necessita el president francès en aquests moments per impulsar un acord europeu en la crisi dels refugiats.

El perill de Mali

“No crec que els francesos es donin per satisfets amb l'oferiment alemany. Però Berlín, per motius polítics, no pot cobrir totes les necessitats militars que París li demana”, assegura Christian Mölling, expert en Defensa del German Marshall Fund, que alerta dels perills que suposa l'operació militar a Mali. “És, sens dubte, més perillosa que la dels alemanys a Síria. Al país africà, les tropes estaran sobre el terreny”, afegeix.

Malgrat la limitació de l'operació a Síria, l'anunci constitueix un pas important per a un país que tradicionalment havia combinat una gran fortalesa econòmica amb un escàs pes en les qüestions de seguretat i de defensa. Ara, l'alerta pel terrorisme islamista i el creixent paper de la política exterior alemanya es donen la mà.

Les operacions anunciades pel Govern requereixen encara l'aprovació parlamentària, prevista per al desembre. Però aquest pas sembla un mer tràmit gràcies a l'aclaparadora majoria al Bundestag de què disposa la gran coalició de CDU i SPD.

Hollande i el president rus, Vladímir Putin, van acordar també dijous a Moscou una cooperació més intensa en la lluita contra el terrorisme. Es tracta de l'intercanvi d'informació d'espionatge militar sobre aquells grups i zones a Síria que poden ser atacats i els que no han de ser-ho. Amb aquest acord pretenen evitar incidents com l'avió abatut Su-24 a la frontera entre Síria i Turquia. “El més important és no atacar els grups que lluiten contra el terrorisme”, va manifestar Hollande.

Des de Londres, Cameron va defensar al Parlament que el Regne Unit ha de sumar-se als bombardejos contra l'ISIS “al més aviat possible” perquè els britànics estiguin “més fora de perill”. El primer ministre conservador necessita el suport de la Cambra davant la votació amb la qual pretén bombardejar Síria amb els aliats abans de Nadal. Cameron confia que els brutals atacs de París i el vot unànime al Consell de Seguretat de l'ONU divendres passat, instant els seus membres a “prendre totes les mesures necessàries” contra l'ISIS, hauran consolidat el suport parlamentari que fins ara se li ha resistit.

Els set atemptats terroristes en territori britànic que el Govern diu que ha avortat aquest any, va assegurar Cameron, estaven dirigits per l'ISIS o inspirats per la seva propaganda. “Les amenaces als nostres interessos i a la nostra gent són tants que no podem permetre'ns quedar-nos al marge i no actuar”, va defensar.

Les forces aèries britàniques només tenen autorització per bombardejar l'Iraq, després que el Parlament rebutgés intervenir militarment a Síria. Però Londres ha reconegut, emparat en la legítima defensa, atacs aïllats amb drons per matar ciutadans britànics que suposadament planejaven atemptats terroristes a Londres.

Cameron, que compta amb una fràgil majoria absoluta, ha d'assegurar-se el vot d'un nombre de diputats de l'oposició, ja que una quinzena de tories ha anunciat que hi votaran en contra. Desenes de diputats laboristes estarien disposats a votar que sí desafiant el seu líder, Jeremy Corbyn.