El Barça es retroba amb els laterals

A Jordi Alba li ha costat una mica engegar la motocicleta. Jugador de sprint abrasiu i resistència física excel·lent, no trobava en aquest inici de temporada la seva millor versió, en ocasions lent en la correcció i sobretot destarotat en les centrades. Amb Alves passava alguna cosa similar, futbolista que s'entona en la segona volta, almenys en els dos últims cursos. Les seves carreres cap enrere expressaven més calma que intensitat de la mateixa manera que les seves ascensions no tenien cap incidència. Malgrat que ara que arriba el clàssic i vist el partit contra el Vila-real, tots dos s'han col·locat enrere, més sobris i eficients, i de pas una mica agitadors en camp contrari per més que encara els venci cert ímpetu i imprecisió.

L'aficionat del Camp Nou havia perdut en diversos partits la paciència amb Alves, fins al punt que es reclamava la titularitat de Sergi Roberto –carriler ocasional davant la lesió del brasiler a l'inici del curs– per resoldre el forat defensiu, sobretot perquè el 2 corria cap a davant i s'embolicava cap enrere. Un mal balanç que tampoc ha estat rendible perquè els seus números en atac són paupèrrims, entre altres coses perquè en aquesta temporada encara no ha donat ni una sola assistència de gol –en el curs anterior va comptar 11 passades de gol– i tampoc n'ha celebrat cap de seu. Contra el Vila-real, no obstant això, va recuperar la posició amb la celeritat exigida i va lligar curt Denis Suárez, que no li va guanyar ni un sol u contra u. En atac va millorar una mica, sobretot perquè en una jugada –centre de Neymar, mala rematada de Munir i toc seu des del segon pal– Areola li va treure un gol que ja se celebrava a l'estadi. Va tenir, a més, una altra rematada que enfocava cap a porta però que un defensor va enviar a córner. De centrades a l'àrea, no obstant això, només se n'hi va comptar una. El menor protagonisme general d'Alves en atac, en qualsevol cas, també s'entén amb l'absència de Messi.

El 10 arrenca des de la banda però cerca amb freqüència les diagonals per resoldre des dels passadissos interiors amb una passada definitiva o la rematada. El buit del costat, llavors, és per a Alves. No passa el mateix amb Munir, que malgrat que juga a cama canviada no condueix amb prou feines l'esfèric cap a dins sinó que amplia el camp per la dreta. És lògic si s'atén el joc d'equilibris del Barça. Sense Messi, és Neymar el que es mou més per tot el front de l'atac, deixant l'ala esquerra lliure per moments. Fins que puja Alba. El català tampoc és que estigui fi en atac (suma una assistència per vuit en el curs anterior i diumenge gairebé no va oferir dos centrades a l'àrea), però provoca superioritats en camp aliè que allibera Neymar. Però, sobretot, i com també va explicar al Vila-real, ha recuperat aquell punt de velocitat i constància perquè el repte de Samu Castillejo va ser gran i el va resoldre amb nota.

L'aportació defensiva dels laterals és cabdal ara que el Barça ha recuperat la pressió alta i l'activació després d'una pèrdua. Més que res, perquè la defensa deixa molts metres a l'esquena i és necessari que les cames corrin on no arriba la tàctica. Alves i Alba van recuperar la forma davant el Vila-real. Una bona notícia per enfrontar-se a Ronaldo i Bale, amb el Madrid al Bernabéu.