Neymar va ser Ronaldinho

Neymar va ser ahir Ronaldinho. No es recorda cap altra actuació tan artística de l'11 del Barça des de la partida del Gaucho. Ha jugat partits millors, ha ficat gols més difícils i importants i guanyat partits de més complexitat que el del Rayo. A Neymar ja se l'havia vist triomfar normalment en companyia de Messi. Ahir, en canvi, va actuar en solitari, com en els temps en què oficiava Ronaldinho i només hi havia focus per al brasiler al Camp Nou.

El joc d'autor del brasiler, excels en els gestos tècnics, quatre vegades golejador, va contrastar amb el futbol discontinu del Barça. El partit va ser tan divertit com a descontrolat, circumstància que va comprometre el futbol blaugrana, inconsistent i sense empenta, no superior col·lectivament al valent Rayo. No hi va haver cap més jugada per part del Barça que el penal a Neymar i després la pilota a Neymar. El davanter va marcar les diferències amb els gols i Bravo va salvar amb anterioritat els punts amb les parades davant Javi Guerra. El Barça no fa fluir el futbol ni quadra un bon partit, jugui o no jugui Messi, posi una alineació o una altra Luis Enrique.

Tot i que la nòmina de jugadors disponibles és molt escassa, i fins a cert punt fa feredat fixar-se en la banqueta, els criteris de selecció de l'entrenador no sempre coincideixen amb els de l'afició, sobretot perquè Luis Enrique anteposa Mathieu a Bartra. El tècnic va apostar més pel central francès, un esquerrà que segurament s'entén millor amb Piqué, va reservar per fi Mascherano, va completar la davantera amb Sandro i va situar d'interior Sergi Roberto. Ningú no va discutir el pla quan la pilota es va posar en joc perquè els blaugrana van tenir dues ocasions estupendes, totes dues resoltes pels peus de Toño, superb contra Rakitic i Luis Suárez, i en canvi pèssim davant la pressió del Barça. Sergi Roberto jugava molt bé, especialment profund, els davanters remataven malament i els defenses l'espifiaven, tant hi fa que jugui Bravo o Ter Stegen i és el mateix que el rival sigui dur com el Sevilla com l'alegre Rayo.

Els blaugrana concedeixen oportunitats des de les zones més innòcues, també al Camp Nou. Als nois de Paco Jémez els van superar per marcar amb un córner mal defensat per Piqué, ben atacat per Bebé i rematat per Guerra. El gol no va fer arronsar Sergi Roberto i va activar Neymar. El brasiler va convertir el partit en una qüestió personal: Neymar contra el Rayo.

Un rival excel·lent

Hi va haver un moment en què Neymar va semblar la reencarnació de Ronaldinho. Va passar a la jugada del 2-1 quan va arrossegar la pilota amb la dreta, li va donar continuïtat a la jugada amb una bicicleta, va sortir de la marca després amb l'esquerra i abans de xutar la va llançar Nacho. Neymar va rebre tres penals en un quart d'hora i l'àrbitre va cobrar el segon i el tercer, tots dos resolts de manera oposada per l'11 del Barça. Ja no s'adorna, va abandonar aquella litúrgia de banderiller i ara resol sense agafar impuls, als dos costats de Toño. El control, la conducció i la velocitat de Neymar van desbordar Llorente i Nacho.

Cap defensa arribava a temps de prendre-li la pilota, excels de nou abans d'aconseguir el descans en un control després d'un canvi d'orientació d'Alves. Neymar va matar la pilota amb un control de rabona i quan va xutar cap al marc del Rayo va ser derrocat en una acció que va semblar un quart penal no assenyalat per l'aclaparat Pérez Montero.

Tot i que el matx encara donava per una golejada, el Barça només guanyava per 2-1 al descans, moment en què l'afició no parava de rebobinar les jugades de Neymar, impossible de defensar pel Rayo, potser una mica transparent en la medul·lar per l'absència de Baena. L'assetjament alt i la intensitat dels dos equips van convertir el xoc en un anar i venir, sense cap control, lliurat a la qualitat individual dels futbolistes, cap fins llavors com Neymar.

Paco Jémez va canviar Nacho per Dorado al descans i el Rayo va bombardejar Bravo. El xilè va treure fins a tres rematades de gol a un adversari que va tenir el partit de la seva banda, superior en el joc i en oportunitats, posseïdor de la pilota davant un desfigurat i descosit Barça. Hi va haver mitja hora d'escandalós monòleg del Rayo fins que va reaparèixer Neymar en una nova versió, ara vestit de matador Messi. El brasiler va treure el percutor i va rematar a la xarxa dues vegades més, l'última habilitat per Luis Suárez, que va acabar per posar el 5-1, també amb una passada de Neymar. Temps per bromes com la d'aplaudir Douglas o per celebrar el gol merescut de Jozabed. No hi ha hagut cap altre protagonista més en aquest partit a camp obert que Neymar, a voltes Ronaldinho i d'altres, Messi, solista d'un equip que no acaba de quallar per més excuses que tingui, cap vàlida contra un Rayo valent.