Desastre d’Holanda

Holanda no estarà en la propera Eurocopa i va confirmar una caiguda preocupant per a un equip que ni acaba de barrejar generacions ni de ser fidel a un estil patentat als setanta, quan no només va reinventar el futbol sinó que va col·locar les bases d'una idea que encara és triomfadora. No ho és per als qui primer la van posar en pràctica, sense nord i superats en una fase de classificació en què només han aconseguit sumar 13 punts dels 30 que hi havia en joc. Ahir, Holanda va caure a l'Amsterdam Arena contra la República Txeca (2-3), que ja tenia la classificació resolta, va jugar més de mig partit amb deu homes i va fer tres gols, amb un últim que va ser metàfora del desastre taronja, un cop de cap de Van Persie que va entrar en la seva porteria.

El desastre holandès va ser simultani a la festa de Turquia, que torna a l’Eurocopa vuit anys després que aconseguís la quarta posició en l'edició que va guanyar Espanya a Àustria i Suïssa el 2008. Turquia va trobar-se ahir a la nit un pas directe inesperat després de beneficiar-se d'una carambola iniciada dilluns amb la victòria d'Espanya contra Ucraïna i continuada ahir pel triomf, l'únic en tota la fase de classificació, de Kazakhstan contra Letònia (0-1), que va provocar un escenari rocambolesc que va obrir les opcions que els turcs entressin a l’Eurocopa per la porta del millor tercer. Tot perquè, per calcular-ho, en els vuit grups amb sis equips (el novè tenia cinc seleccions) es descomptaven els marcadors assolits contra l'últim classificat. Turquia no havia guanyat en els dos partits contra els letons i els afavoria que aquests caiguessin a la cua, detall que només succeïa si hi intervenia una victòria kazakh. Després, en el súmmum de l'agonia, van marcar per mitjà de Selçuk Inan el gol en el minut 89 del seu partit contra Islàndia (1-0), ho van mirar de tornada cap a Riga i van celebrar la classificació més inversemblant que es recorda en una gran competició de seleccions. Hongria, que ho veia tot per televisió i esperava aquesta plaça per tornar a una gran competició per primera vegada en 30 anys, haurà d'anar a la repesca.

Holanda ni tan sols tindrà aquesta opció i haurà de reciclar-se ràpidament perquè en el Mundial de Rússia l’espera un grup classificatori exigent, en què haurà d’enfrontar-se contra França, Suècia i Bulgària per aconseguir l'únic pas directe. La primera discussió girarà entorn del seleccionador, Danny Blind, que va assumir el comandament de la selecció el mes de juliol passat. En aquest temps ha perdut contra Islàndia i la República Txeca a Amsterdam, va caure per golejada a Turquia i va guanyar per la mínima a Azerbaidjan.

Les crítiques de Cruyff

Amb contracte fins al 2018, i per més que els seus superiors garanteixin la seva continuïtat, es debat no només sobre el seu futur sinó sobre el del director de futbol de la federació holandesa, Bert van Oostveen, que té un perfil de gestor més que de tècnic i que ha rebut àcides crítiques del mite del futbol del país. “No té experiència en el futbol, no sé que pot parlar un entrenador amb ell”, apunta Johan Cruyff.

En la derrota a Van Oostveen se li han vist les costures i en lloc d'anar a les fonts del futbol holandès s'ha pronunciat sobre el que, al seu entendre, li falta a la selecció per tornar a ser competitiva. “Abans teníem De Jong, Van Bommel o Wouters”, va apuntar aquesta mateixa setmana. A aquesta crida a la testosterona s'ha apuntat Wesley Snejder, que va lamentar també que abans, en les concentracions, hi havia rotllanes de jugadors jugant a les cartes i ara es juga a la consola. Potser sigui el signe dels temps i a Holanda no acaben de posar el rellotge a l’hora: un altre tema clàssic que es discuteix és sobre el nombre de futbolistes que no canten l'himne en els partits.