Turquia centra la seva investigació de l’atac en Estat Islàmic
Fonts de la investigació de l'atemptat en el qual van morir ahir gairebé 10o persones asseguren que estan enfocats en el gihadisme. Indignació a Turquia per la falta de seguretat
Turquia clarejava aquest diumenge plorant les víctimes –95, de moment– del que ja és l’atemptat més important de la història del país, mentre les primeres investigacions sobre la massacre d'Ankara apunten a una autoria d’Estat Islàmic (conegut com a ISIS per les seves sigles en anglès), segons fonts policials citades per diversos mitjans. Fins al moment cap organització ha assumit l'autoria de l'atac –presumptament comès per dos suïcides– i el primer ministre, l'islamista moderat Ahmet Davutoglu, va assenyalar dissabte quatre organitzacions sospitoses: Estat Islàmic (ISIS), el grup armat kurd PKK i les organitzacions d'extrema esquerra DHKP-C i MLKP.
No obstant això, fonts de l'aparell de seguretat reconeixen en privat que el més plausible és que l'atemptat sigui obra del gihadisme. “Tots els signes indiquen que l'atac va ser dut a terme per l’ISIS. Estem enfocats en l’EI”, va assegurar una font de la seguretat turca a Reuters.
És la mateixa direcció a la qual apunten els primers indicis. Segons la policia, l'explosiu utilitzat, TNT reforçat amb boles d'acer, és molt similar al que es va fer servir en l'atac suïcida del 20 de juliol a Suruç, que va provocar una trentena de morts i que va ser perpetrat suposadament per un jove que formava part d'una cèl·lula turca d’Estat Islàmic. L'atemptat d'Ankara “va ser del mateix estil que el de Suruç i totes les pistes mostren que va ser una còpia d'aquell atac”, va afirmar una altra font policial en declaracions a Reuters.
De fet, el germà gran del suïcida de Suruç –en crida i cerca per la seva pertinença a l'organització gihadista– és un dels possibles sospitosos, segons fonts policials citades pel diari Haber Türk. Informacions filtrades pels serveis secrets a la premsa turca, parlen de cinc militants de l’ISIS i presumptes suïcides que s'haurien infiltrat les últimes setmanes a Turquia des de territori sirià i el mateix Davutoglu va reconèixer en la seva compareixença de dissabte que aquesta setmana van ser detinguts dos presumptes terroristes suïcides, un a Ankara i un altre a Istanbul. A l'agost, un alt càrrec del Govern explicava a aquest periodista que les forces de seguretat turques havien confiscat 35 armilles explosives a punt per ser utilitzades en atemptats.
La societat turca es pregunta ara si no es va fer prou per evitar l'atemptat, cosa que contribueix a la ira dels milers de persones que durant el cap de setmana han sortit als carrers per condemnar la massacre d'Ankara i protestar contra el Govern islamista.
Un dels manifestants de la protesta que va patir l'atemptat, i que vol restar en l'anonimat, ha explicat des d'Ankara que, davant de l'estació central de ferrocarrils d'Ankara, on es van congregar els assistents, “no hi havia policies”, cosa infreqüent a Turquia, on qualsevol acte polític públic, especialment si és organitzat per formacions d'esquerra o prokurdes, és vigilat estretament pels agents. En declaracions a CNN-Türk, el periodista Faruk Bildirici, que també es trobava al lloc dels fets, ha confirmat que “no hi havia mesures de seguretat”, cosa que va cridar molt l'atenció dels assistents
“Un dia abans d'aquest tipus d'actes, el lloc del míting es buida, s'envolta amb tanques i es despleguen els equips (de seguretat)”, ha explicat l'antic sotsdirector de la policia de la província kurda de Diyarbakir, Ilyas Burunak, en declaracions al diari Zaman: “La Direcció de Seguretat d'Ankara i el MIT (serveis d'intel·ligència) han suspès en els seus deures. Abans, en aquests casos es destituïa el delegat del Govern i el cap de la Policia, però ara se'ls recompensa”.
El ministre de l'Interior, Selami Altinok, ha justificat l'absència de policia al lloc de l'atemptat perquè aquest era “el punt de reunió” dels grups que havien de participar en l'acte “Per la Pau, el Treball i la Democràcia” i que el míting pròpiament dit havia de tenir lloc a la plaça de Sihhiye, a dos quilòmetres de l'estació de tren. Preguntat en roda de premsa sobre si té pensat dimitir pel que ha passat, ho ha descartat al·legant que “no va haver-hi cap fallada de seguretat”.
“Que va haver-hi fallades d'intel·ligència és obvi i incontestable, els mecanismes de control al lloc (dels fets) van ser febles”, afirma l'ex sotssecretari dels serveis d'intel·ligència turcs, Cevat Önes, en una entrevista amb el diari Cumhuriyet. Fins i tot el vicepresident del governant Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), Mehmet Ali Sahin, ha exigit que es “dugui a terme una investigació seriosa” ja que considera que “haurien d'haver-se pres les mesures necessàries perquè aquest tipus d'accions no haguessin tingut lloc”.
La principal formació opositora, el Partit Republicà del Poble (CHP), ja ha exigit que “dimiteixin tots els responsables polítics” que van ser incapaços de prevenir la massacre d'Ankara. Una exigència també plantejada pels milers de manifestants que han pres els carrers en les últimes 24 hores, demanant que l'Executiu islamista assumeixi responsabilitats. Molts dels manifestants, de fet, acusen el Govern d'haver estat còmplice de l'atemptat.
