Fusta d’equip

Només arribar al Barça, Luis Enrique es va mostrar convençut que la seva continuïtat en el càrrec estaria justificada únicament pels resultats, de manera que va renunciar a qualsevol experiment al Camp Nou. El tècnic asturià va donar a entendre que preferia la seguretat tàctica al risc davant una afició acostumada al millor futbol. D'entrada, va muntar un equip sense extrems però molt llarg, amb transicions quilomètriques al centre del camp, i que es partia amb facilitat amb un avantatge: era demolidor a les àrees. Bravo va caçar les poques ocasions que li van arribar, fins a romandre imbatut les nou primeres jornades de Lliga, 776 minuts seguits. Per aquí va créixer l'equip, de vegades amb tres centrals —enroscat Busquets en la feina— i dos laterals d'anada i tornada; moltes en un còmode 4-4-2, amb Messi per darrere dels davanters, lliure “perquè faci el que li doni la gana”, segons l'ideari de Luis Enrique.

El domini de les àrees

Molt pràctic, l'asturià va apostar pel caos futbolístic, fins a cert punt controlat, per l'anar i venir, i l'afició, que havia vist guanyar el Barça de Guardiola amb el pitet posat, va ser pacient. Tots volien guanyar i Luis Enrique va acabar per guanyar-ho tot. A l'afcionat li va ser igual si va jugar millor o pitjor a l'arrencada. Al final, no es va recordar de res. Justament el que necessita ara, més que mai. Nervi.

Però la situació ha canviat. Ara és campió de tot i ni així es relaxa. I el panorama ha canviat. D'entrada, el Barça se'n va anar de gira, en contra del criteri de l'entrenador, i no va fer pretemporada, una de les causes de les múltiples lesions de les últimes setmanes: Vermaelen es va tornar a trencar, va caure Bravo i Rafinha va acabar al quiròfan. I per perdre, Luis Enrique ha perdut dos mesos Messi i tres dies després Iniesta, per unes setmanes.

“Sembla una broma”, es resigna el tècnic, que va demanar a un periodista una resposta al que estava passant. “Ho saps tu? Sóc el mateix entrenador, treballem de la mateixa manera, som els mateixos i ja veus. De vegades plou i de vegades no”. L'any passat tot va sumar, aquest no deixa de restar. Inclòs Messi, el jugador que més gols, rematades a porteria, assistències de gol, passades i regatejos va fer la passada Lliga. “Cal veure de quina fusta està fet aquest equip”, va instar Luis Enrique. Ja ho sap.

A l'entreacte contra el Bayer Leverkusen, amb 0-1, va buscar alternatives que li donaven confiança. “L'entrenador va veure coses que nosaltres no havíem percebut i vam canviar el sistema”, va explicar Luis Suárez després de la remuntada (2-1). L'uruguaià i Sandro, després Munir, es van ajuntar en punta i Neymar es va moure a la seva esquena. Ficats per dins els volants, van córrer els laterals, especialment encertat Jordi Alba, i l'estadística li va donar la raó a l'entrenador blaugrana. A la primera meitat, el Barça va provar quatre vegades el porter Leno; a la segona part va haver-hi 13 rematades. “L'embranzida i la lluita de l'equip en un partit amb molts condicionants adversos van ser la clau per tirar-lo endavant. Podem parlar de qualsevol aspecte tàctic, però sense aquesta lluita no haguéssim guanyat”, va convenir Mascherano. “No vam aguantar més”, va resumir Schmid, tècnic alemany.

En la seva recerca per capgirar el marcador, el Barça va perdre control —ja no disposa de Xavi per regular les marxes—, va tenir menys paciència —la possessió va passar del 73,4% al 66,9%— i va repartir menys passades —de 366 a 309—, però va ser més intens (en el segon temps va guanyar un 15% més dels duels individuals). “A la segona part vaig veure un equip més confiat que intentava generar futbol, si no a través de lucidesa i bon joc, sí per mitjà de la voluntat. Els jugadors van capgirar un partit molt difícil i estic satisfet d'aquest equip”, va opinar Luis Enrique. Va buscar fusta i la va trobar a pesar que el públic es va posar molt nerviós amb l'equip després de xiular l'himne de la Champions.