Els meritoris salven el Barça

La vida és molt dura sense Messi, es converteix en una tortura si també es lesiona Iniesta i si a més desapareix Neymar, es converteix en un calvari per a un equip fora de forma com el Barça. Així de perdut estava el partit quan ha comparegut Sergi Roberto i Munir i en dues jugades han capgirat el marcador davant la sorpresa de l'estadi i del Bayer. Ningú ha preguntat pel futbol, s’han remès al marcador, han demanar la biografia de Munir i han celebrat d'allò més el gol de Luis Suárez. Els jornalers han redimit les figures desaparegudes del campió d’Europa. Ja no hi ha partits sinó exercicis de supervivència al Camp Nou.

El partit ha estat majoritàriament de part del Bayer. Encara que el focus estava posat en Sandro, la contesa ha començat a l'àrea de Ter Stegen. El porter li ha tret una rematada de gol a Chicharito Hernández, habilitat per un centre des de la dreta de Bellarabi en una jugada que ha expressat la identitat del Bayer, un equip jove, ambiciós, agressiu en la pressió, sobretot a les bandes, un dels signes que distingeixen els equips d’Schmidt. El canari Sandro ha aparegut poc després a la porteria de Leno, igualment encertat en la seva intervenció, molt atent enfront del davanter, que s’ha guanyat l'espai en una transició del Barça.

Les dues jugades han resumit el partit, han explicat el nus del conflicte futbolístic: la sort blaugrana depenia especialment que la pilota sortís netament de la seva àrea de la mateixa manera que el punt fort alemany estava en la seva capacitat per estrènyer la línia defensiva del FC Barcelona. La finor contra la intensitat, el toc davant el desplegament, el cap enfront de les cames, debat que s’ha decantat de part del Bayer. La línia de passada barcelonista no ha funcionat, reincident en la pèrdua del cuir i concentrat a acovardir espais, i per contra el planter de Schmidt atacava en superioritat numèrica.

Neymar no entrava en joc i Suárez no rebia la pilota. Només hi havia Sandro. Els barcelonistes no han encertat en les seves dues arribades i, en canvi, el Bayer ha encertat des del córner: Çalhanoglu ha tret el servei de cantonada al primer pal i Papadopoulos ha pentinat el primer pal davant la passivitat de Mathieu, Suárez i Ter Stegen. El gol ha tret del partit els blaugrana i ha provocar la impaciència a l’afició del Camp Nou. Els aficionats, sorollosos en els seus xiulets i esbroncada d’entrada contra la UEFA i la FIFA, molts d’ells animats en el desplegament d'estelades i crits d’“independència”, han emmudit amb el seu Barça.

La inestabilitat dels centrals Piqué i Mascherano era contagiosa perquè no enganxaven amb el joc de Busquets ni Iniesta, es perdia Neymar i no hi havia profunditat a les bandes pel poc intervencionisme d’Alves, titular per davant de Sergi Roberto i l'absència d’Alba. El Barça no s’ha tret la mandra de sobre fins que l'11 ha entrat en acció. Amonestat per simular un penal, el brasiler s’ha activat una estona i s’ha ofert per desequilibrar el Bayer, que no havia aconseguit el segon gol per una nova intervenció de Ter Stegen davant Donati. Únicament Leno i un defensa sota els pals han evitat el gol en un xut de Sandro.

No hi ha hagut canvi de futbolistes ni de pla a la sortida del descans i s’han repetit les dues accions inicials: Chicharito no l’ha encertat, sol davant Ter Stegen, després d'un centre de Bellarabi, i Sandro ha rematat fora enfront de Leno. Excessivament lent, el Barça no filtrava passades ni jugava entre línies, molt ben defensat pel poder físic i tàctic del Bayer. Tampoc Sandro i Neymar trobaven la porteria en les rematades guanyades per la perseverança d’Iniesta i Rakitic. Just quan els blaugrana han reduït el Bayer s’ha lesionat Iniesta, la pitjor notícia per a un equip ja privat de Messi.

Neymar ha dimitit 

Ningú no donava ni un duro pel Barça. Sense el trident, dimitit Neymar, han aparegut els secundaris, els jugadors de refresc com Sergi Roberto i Munir, decisius en els gols, l'últim de Suárez, i, en un obrir i tancar d'ulls, han convertit una derrota segura en un triomf heroic, més celebrat que la golejada de fa tres anys, quan el Bayer va caure per 7-1 amb cinc gols de Messi. Un triomf llavors fàcil davant el repte majúscul que ha suposat la remuntada d'avui després que l'equip hagi quedat desmanegat i sense nord per les lesions, les sancions, la fatalitat i les pròpies limitacions, accessible per a rivals mitjans com el Bayer.

De vegades, quan no es juga per guanyar, en el moment en què no hi ha futbolistes per marcar les diferències, n’hi ha prou en negar-se a perdre a partir del coratge, l'amor propi i la necessitat de guanyar-se la vida, com és el cas de Sandro, Munir i Sergi Roberto, i avui els millors del desesperant Barça que liderava Neymar. L’equip no està bé, però a cada partit apareix un àngel de la guarda per salvar el resultat. Avui són temps de supervivència en un Barça competitiu.