Substituir l’insubstituïble

Els tècnics solen dir, més per gestió i estabilitat del vestidor que per convenciment, que en el futbol i en els seus equips no hi ha cap jugador imprescindible. Ningú és més que ningú, seria el lema que fomenta la unió però que certament dista de la realitat. I Luis Enrique, que afirma que “per sort meva no sóc periodista”, no parla ni vol fer-ho de forma políticament correcta sinó que s'explica tal com raja. Ja ho va fer Pep Guardiola en el seu moment, quan es discutia la figura de Valdés sota els pals blaugrana. “No hi ha debat. És Valdés i 10 més”, va exposar el llavors entrenador del Barça. I ahir el va emular Luis Enrique, però va canviar de focus: “És impossible substituir Messi”. Però el Barça no té cap més remei que fer-ho, almenys maquillar-ho, per no perdre el to ni els resultats davant l'exigència competitiva de la Lliga.

“Físicament són molt forts. Ens generaran molts problemes”, va advertir Luis Enrique

Resulta que Messi ho és gairebé tot al Barça, sobretot des de la medul·lar en endavant perquè és la frontera exigida per elaborar el futbol, la palanca que mou l'equip. Inclinat el Barça cap al seu costat dret, ja no és estrany que a Can Barça no teixeixi el migcampista sinó que ho faci un set a cama canviada. Però aquest és el seu punt de partida perquè Messi actua d'extrem-interior-volant-extrem-davanter. Això, és clar, en atac. Passa, no obstant això, que el problema més accentuat de l'equip aquesta temporada és la fragilitat defensiva, fins al punt que gairebé rep dos punts per partit (1,7 de mitjana), una hemorràgia que ha d'esmenar el Barça si vol, com anuncia Luis Enrique, arribar a final de curs amb opcions de conquistar qualsevol trofeu pel qual competeixen. Bona prova per això és el Leverkusen, rival que executa la pressió alta i que imprimeix una intensitat asfixiant en cada duel.

Malgrat que no té tanta paciència per compondre futbol com el Celta –que va repassar el Barça a la Lliga fa dues jornades–, l'equip de Roger Schmidt ofega l'oponent gràcies a una transició atac-defensa primorosa, sempre amb 10 segons d'acceleració màxima a la recerca del tresor perdut (la pilota). “Són molt intensos, defensen molt bé i pressionen d'allò més bé. Físicament, són molt forts. Ens generaran molts problemes”, va advertir Luis Enrique.

Però el tècnic blaugrana té clar que amb la idea no s'hi juga ni es negocia, que hi ha un patró, uns mínims i un estil fins a cert punt immutable. Per Luis Enrique ja hi ha dues coses irreemplaçables: el llibret i Messi. Un Leo que, curiosament, li va fer cinc gols al Leverkusen l'última vegada que va visitar el Camp Nou, cap al 2012. Però es tracta d'això, de substituir l'insubstituïble.