Syriza lluita per retenir les bases després del seu gir polític
La formació emprèn al final de la campanya una lluita per mantenir simpatitzants
El gir moderat emprès per Syriza amb l'acceptació del rescat és per a molts el millor que li podia passar a Grècia –resolta ja la incògnita del Grexit, perquè avança cap a l'estabilitat i per la via de les reformes–, però també el pitjor que li podia passar al partit. Mutilada per l'escissió de la seva ala radical, la formació emprèn a la recta final de la campanya una lluita per retenir els simpatitzants defraudats per l'abrupte viratge després d'anys de rebot a l'austeritat.
El líder de Syriza, Alexis Tsipras, lluita aquestes últimes hores de campanya contra una abstenció, que, com que les enquestes són molt renyides, serà amb l'alt percentatge d'indecisos el jugador número 12 aquest diumenge. Després de l'acceptació del rescat, el seu desafiament és formular un discurs polític coherent que justifiqui la firma del memoràndum amb els creditors i la retòrica antiausteritat que va ser la principal eina per arribar al poder.
En vista que la conservadora Nova Democràcia (ND) de Vanguelis Meimarakis li disputa fins i tot el primer lloc a les urnes –hi ha una diferència inferior a un punt entre tots dos, en la forquilla del 27% al 31% de suports–, un sol vot perdut pot inclinar la balança i relegar Syriza al segon lloc; com més gran sigui l'abstenció, més probable la victòria d'ND.
“Vaig votar Tsipras absolutament convençut, i il·lusionat, al gener. Quan va guanyar vaig sortir al carrer a celebrar-ho, els vaig donar suport en les manifestacions populars durant la negociació amb els socis, sense faltar a cap; vaig votar no al referèndum de juliol i fins fa uns dies m'ho he estat pensant, però crec que finalment diumenge me n'aniré a la platja”, confessa Christos Sideridis, dissenyador gràfic en atur de 37 anys. Com ell, diversos amics seus s'abstindran “per haver perdut no ja la confiança, sinó la il·lusió, en la possibilitat d'un canvi real”.
La majoria dels indecisos són votants desencantats de Syriza, o si més no desorientats pel gir possibilista donat pel seu líder, des de l'austeritat de la campanya del gener a la firma del tercer rescat. I, a diferència de ND, que fa dies ja ha aconseguit el llindar màxim de suport, el cos electoral de Syriza, part del qual procedia d'altres partits, fluctua d'una manera que ni tan sols les enquestes són capaces de predir amb exactitud, segons Iorgos Anastasiadis, expert en demoscòpia. “Les enquestes ja van mostrar els seus límits al juliol, amb el referèndum, que pronosticava un empat renyit. Però és que, a més, el factor emocional en joc, com a reflux dels últims mesos, també exerceix un paper molt important ara. A això cal afegir-hi la sempiterna impredectibilitat grega”, explica.
“Òbviament, com més s'abstinguin els votants de Syriza més fàcil li resultarà a Nova Democràcia quedar primer diumenge”, recorda, per la seva banda, el sociòleg filo-Syriza Ilias Ioriadis, que assegura que encara està meditant el seu vot. “El que és clar és que, fins que els pòsits de l'adopció del tercer memoràndum es decantin, i Syriza acabi convertint-se potser en un nou partit socialdemòcrata canònic, més esquerrà en l'àmbit social i moderat en l'àmbit econòmic, la majoria del seu cos electoral li donarà la seva confiança perquè no hi ha una altra opció millor; una minoria notable tornarà als seus nínxols previs. La meva mare, per exemple, que va votar Syriza al gener cansada dels ajustos, té molt clar ara que tornarà a votar ND, a qui ha votat tradicionalment, perquè entre la còpia i l'original prefereix el segon”.
El 80% del futur Parlament (Syriza, ND, Pasok, Potami) ho té clar: l'única sortida passa per Brussel·les.
