“Tamudo, llegenda”

Raúl Tamudo va anunciar la seva retirada del futbol professional amb 37 anys dilluns passat i aquest dissabte va rebre un homenatge al Power8 Stadium per acomiadar-se de tota la seva afició. La pancarta de la Curva deixava molt clar la importància del futbolista de Santa Coloma en la història de l'Espanyol: Tamudo, llegenda, es podia llegir. El seu màxim artiller (129 gols vestit de blanc-i-blau) va sortir per última vegada de la gespa entre llàgrimes i amb l'Eric, el seu fill, en braços. Amb això va haver de quedar-se la gent de les graderies de Cornellà-el Prat abans que Cristiano Ronaldo comencés a disparar sense remei i acabés comptant fins a cinc gols. Joan Collet, president de l'entitat periquita, va assegurar que demanarà a la Generalitat que li concedeixi al davanter la Creu de Sant Jordi.

Els gols de Tamudo, màxim artiller català de la Lliga, van ser sempre font d'alegries per als aficionats pericos. Des del doblet que va arrabassar una Lliga al Barça el 2007, conegut com el Tamudazo, fins al gol de vaselina que va encaixar a Iker Casillas aquell mateix any, en l'última victòria de l'Espanyol a casa davant dels blancs.

Tamudo va aterrar a l'Espanyol el 1992, amb 15 anys i gràcies a Josep Manel Casanovas, director tècnic del club en el seu moment, i va militar diversos anys en les categories inferiors. Va debutar amb el primer equip el 23 de març de 1997 i no va tornar a treure's aquella samarreta fins a la seva sortida, el 2010, exceptuant un parell de cessions al Deportivo Alavés i a la Unió Esportiva Lleida. El seu primer gol amb el primer equip va arribar el mateix any del seu debut, contra l'Hèrcules, rival directe de l'Espanyol per evitar el descens. Un gol que ja presagiava la importància de les seves actuacions per al club català. Va militar 18 temporades, va conèixer tres estadis diferents (Sarrià, Montjuïc i Cornellà-el Prat), i va deixar darrere seu dues Copes del Rei, un subcampionat de UEFA (2006-2007) i 129 gols per al record que el van enlairar com a ídol de l'afició. Les dianes més importants, sens dubte, van ser les dues que van significar els dos títols copers de l'entitat (2000 i 2006).

L'ariet va militar al club 18 temporades, va conèixer tres estadis diferents, i va deixar darrere seu dues Copes del Rei, un subcampionat de UEFA i 129 gols

No obstant això, el dorsal 23 no sempre va ser valorat com a ell li hauria agradat. El 2009, Mauricio Pochettino li arrabassava el braçalet per donar-l'hi a Dani Jarque. Una any va aguantar Tamudo, que finalment va decidir abandonar l'equip de la seva vida per desavinences amb el consell que en el seu moment presidia Daniel Sánchez Llibre, màxim accionista del club.

Lluny de Barcelona va continuar la seva trajectòria a altres equips: Reial Societat, Rayo Vallecano, on va anotar un dels gols més importants de la història del club que van evitar el descens a Segona, i fins i tot va provar sort a la lliga mexicana amb el CF Pachuca. L'últim gol de Tamudo a Primera Divisió va ser, de nou, contra el Barça, deixant el seu encàrrec final a l'etern rival.

Va tornar a Barcelona el 2013 per fitxar pel Sabadell FC, a Segona Divisió, però una lesió al menisc el va allunyar dels terrenys de joc, i finalment va penjar les botes dilluns passat no sense abans rebre el comiat final de l'Espanyol que sempre va merèixer.