El preu de la desesperació

Una llanxa s'acosta a tota velocitat a les costes de la illa grega de Lesbos. Al pal hi oneja una bandera nord-americana. El condueix un musculós home amb ulleres de sol i gorra acompanyat d'un jove. Tot i que fingeixin ser-ho, no es tracta de turistes, sinó de traficants amb 15 somalis a bord. L'operació ha de ser ràpida perquè els guardacostes grecs no els interceptin. Els podrien caure fins a 15 anys de presó. Amb el motor en marxa, obliguen els migrants a saltar a l'aigua en una rocosa zona oculta per la vegetació. Nerviosos i sense mirar enrere emprenen la fugida, arrossegant amb si un jove el peu del qual s'ha quedat enganxat en la proa. Davant els crits desesperats dels companys, els traficants reculen. El peu del jove, que lluita per treure el cap de l'aigua, serà per fi alliberat.

Aquests traficants han travessat els 14 quilòmetres que separen la costa turca de la grega en 15 minuts. “Vam sortir fa un mes de Somàlia, a través de Kènia i l'Iran fins a arribar a Turquia”, aconsegueix dir entre esbufecs Mohamed, un dels migrants a bord. En un quart d'hora, els traficants s'han embutxacat 17.500 euros, a 1.160 per cap. Un negoci que pot proporcionar-los guanys de fins a quatre milions d'euros per mes, nodrint-se de la desesperació dels que fugen. Per exemple, un traficant que envia tres barques al dia a Lesbos amb una mitjana de 50 passatgers cadascuna, cosa habitual com ha pogut comprovar aquest diari.

Grècia ha registrat 156.000 migrants des de principi d'any, per 32.000 en tot el 2014

Albirar un traficant avui és difícil. Temorosos dels guardacostes turcs i grecs, la majoria envien les pasteres sense patró. Des de principi d'any, la policia grega ha detingut 727 traficants, tan sols 100 més que l'any anterior, mentre que el nombre de migrants registrats ha passat de 32.000 a 156.000. Hamzi al-Baradi desembarcava d'un bot pocs minuts després. Fugint de Síria amb el seu fill va recórrer a un traficant.

Esmirna, a la costa turca, s'ha convertit en un dels epicentres del negoci. Com si d'una agència de viatges es tractés, a la plaça de Basma, els mediadors van a la caça de migrants competint en preus. “Vaig negociar 1.000 euros per a mi i 600 per al meu fill de 10 anys”, explica el Baradi. “Ens van conduir durant quatre hores en una furgoneta amuntegats amb 45 més persones fins a Istanbul. D'allà ens van portar a un lloc a la costa on hi havia tres bots pneumàtics aparcats. Vam salpar una cop els informadors van cridar dient que el camí estava lliure de guardacostes”. Després de quatre anys com a refugiats al Líban sense obtenir reassentament a Europa, els Baradi van optar per aquesta perillosa ruta, però la seva única alternativa.

Els afganesos paguen 750 euros, els sirians 1.000

Desbordats per la demanda, els traficants amunteguen els seus clients. A l'interior de les desenes de bots pneumàtics que suren aquests dies a les costes gregues com a restes del viatge es llegeix: ‘ocupació màxima 13 persones’. Els pescadors locals asseguren que carregar més de 35 persones és recepta segura per a un naufragi. N'hi posen fins a 65. Dues setmanes enrere, morien sis persones ofegades. Cinc més ho feien en una furgoneta fugint de la policia turca. Els preus varien segons el país d'origen. Els somalis i afganesos, amb menys poder adquisitiu, paguen de 750 a 900 euros. Els sirians, 1.000. Pocs podran pagar els 1.160 a 1.300 que exigeixen les llanxes, el recorregut de les quals és quatre vegades més ràpid que en pastera. La seva única inversió són els salvavides, un bidó de gasolina i la llanxa amb motor.

“Vaig negociar 1.000 euros per a mi i 600 per al meu fill de 10 anys”, explica el sirià Hamzi Baradi

Escatimant recursos, és comú que el motor es pari enmig del mar, la llanxa es desinfli o simplement el carburant s'esgoti. Una pastera fa 30 minuts que va a la deriva. Davant les presses dels traficants, la família dels Nasser ha quedat dividida en dues pasteres. Angoixats, observen des de Lesbos un punt immòbil en el mar. Els seus fills arriben en terra ferma una hora després, relatant com sense combustible, els joves van haver de tirar-se a l'aigua i empènyer la llanxa. “Els mediadors són afganesos, somalis o sirians, però els que manen, els que realment fan els diners, tenen les seves oficines a Istanbul”, explica Mohammed al-Homsi, advocat sirià refugiat nouvingut.

A les costes gregues, un altre petit negoci comença a sorgir. Tan bon punt colpegen les roques, pescadors locals es llancen primer a evacuar els nadons, després a desmembrar les barcasses per aprofitar-ne el material. Els motors dels bots amb prou feines valen un grapat d'euros avui a les illes. Als països d'origen, els falsificadors de passaports també fan el seu agost, cobrant de 200 a 1.000 euros segons relaten els que arriben.

Una cop a Grècia, els grups de migrants es dirigeixen al nord. De nou, hauran de recórrer als traficants per esquivar els controls fronterers amb Macedònia. Rutes que fa anys que funcionen segons Damil Esdras, responsable de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) a Grècia: “La xarxa de traficants està ben implantada. Abans venien albanesos i serbis, avui surten sirians, afganesos i somalis”.