Ledecky guanya la seva cinquena medalla d’or i aconsegueix una fita històrica

L'últim llarg de Katie Ledecky en la final de 800 femení dels Mundials de Kazan va ser una de les obres més superbes que ha produït la natació. Apunteu: 28 segons 41 centèsimes en 50 metres. Un esprint en tota regla. Després de nedar 750 metres a ritme de rècord del món, amb l'àcid làctic a la sang amenaçant de fatigar els músculs i frenar l'impuls, la marca de l'atac definitiu situa la nedadora nord-americana en una dimensió desconeguda. Els números són un clam. Cap de les vuit finalistes del 200 lliure en aquests campionats va nedar l'últim 50 per sota de 29 segons. La campiona mundial de 100 lliure, Bronte Campbell, va fer l'últim 50 en 27,37s. Pot ser que Ledecky s'hagi consagrat com a fondista, però a Kazan ha deixat clar que li agrada la velocitat. El seu cinquè or a Rússia tanca amb èxit un experiment de versatilitat que no troba precedents. La porta del 100 lliure s'obre de bat a bat quan falta un any per a Rio.

Ledecky va reduir gairebé quatre segons la seva plusmarca mundial en el 800. El temps estava en 8 minuts 11 segons i el va deixar en 8 minuts 7,39 segons. La proesa va alimentar el foc dels teòrics. Els entrenadors examinen el cas de la noia de Maryland amb el deteniment dels entomòlegs. Sergi López, el primer medallista olímpic espanyol en natació i exmembre del cos tècnic dels Estats Units, va ponderar fa uns dies que la clau del fenomen està en el seu atreviment. “És la primera que s'ha proposat nedar totes les distàncies entre els 1.500 i els 200”, va dir López. “No sé si és la millor de la història però és la primera que té el coratge d'afrontar-ho”.

No sé si és la millor de la història però és la primera que té el coratge d’afrontar-ho”, comenta Sergi López

L'assumpte té el seu què perquè en un món en el qual governen les aparences Ledecky no destaca sobre les altres nedadores. No és la més alta, ni la més forta, ni la que té els peus i les mans més grans. “L'èxit de Ledecky té força a veure amb la seva posició a l'aigua i com es recolza”, observa José Antonio del Castillo, el director tècnic de l'equip espanyol. “Als Jocs de Londres, amb 15 anys, ja ho veies; és com quan agafes una taula de fusta o de suro i l'enfonses. Sempre torna a dalt. En ella això és natural”.

"La filosofia que intentem seguir amb els velocistes és que quan comences a tirar amb una mà, amb l'altra has d'estar acabant d'empènyer", diu Del Castillo. "Hem de moure les mans com els rems que mai paren de fer palanca a l'aigua. Normalment, en gairebé tots els nedadors aquesta continuïtat s'interromp en algun instant. En Ledecky, no. Ella tota l'estona aplica força. Quan accelera augmenta el ritme sense deixar d'aplicar força”.

“En l'eliminatòria del 1.500 es va passar més de 1.000 metres sense fer cames”, continua el tècnic espanyol. “Precisament perquè flota, en té prou amb els braços per anar primera. Només mou una miqueta els peus. I quan bat peus això l'ajuda més a estar a dalt. Si nedés amb nois seria més ràpida. Com que neda sola, és ella contra el cronòmetre”.

És com quan agafes una taula de fusta o de suro i l’enfonses. Sempre torna a dalt. En ella això és natural”, diu un tècnic espanyol

Ledecky va governar la prova del 800 des que va fer la primera palanca. La diferència amb les seves contendents resultava palpable. La neozelandesa Lauren Boyle i la danesa Lotte Friis, les fondistes més expertes del concurs, s'havien d'enfrontar a un element que els oferia més resistència. El líquid les frenava més, lliscaven entre aigües i es veien obligades a fer més cicles de braçades. Boyle, que va començar i va acabar la carrera en segona posició, va exhibir una mecànica similar a la resta de les perseguidores. Va fer una mitjana de 42 braçades cada 50 metres i va batre cames progressivament. Mentrestant, Ledecky va fer 38 braçades. Amb menys moviment va aconseguir més fluïdesa. Com si nedés sobre una taula de surf, gairebé va deixar les cames com un pes mort fins al sisè llarg. En passar pels 300 metres, després d'haver estalviat una energia que les altres nedadores estaven consumint sense remei, va començar a fer servir els peus. Llavors ja anava a ritme de rècord del món. Un segon, dos segons més veloç del que havia nedat a Shenandoah el juny de l'any passat.

Quan va passar pel viratge dels 750 metres anava a dos segons i mig per sota del ritme del rècord i accelerant. Quan va tocar la placa dels 800 havia fet l'última piscina a tota màquina. Va elevar la batuda de peus a més de 30 cicles cada 50 metres. Amb les hèlixs fent escuma, el rècord va caure en gairebé quatre segons.

Lauren Boyle i Jaz Carlin, plata i bronze respectivament, nedaven cap a la meta amb deu segons de retard mentre Ledecky es treia les ulleres i mirava la pantalla gegant. En veure la seva marca va ensenyar les dents i va colpejar l'aigua dues vegades. “He posat la pedra fonamental dels Jocs de Rio”, va dir quan va sortir de l'aigua. “I sé que puc anar més ràpid”.