El Barça redecora les penyes

L'herència de Joan Laporta al moviment de penyes del Barça remet al cens i a poca cosa més, però va permetre a la directiva de Sandro Rosell tenir dades fiables. D’acord amb aquests, es va establir una línia de treball: portar aquest moviment a la realitat social del club al segle XXI. Dimecres, abans del Gamper, es va celebrar el XXVI Congrés Mundial de Penyes, on el president Bartomeu va demanar una altra vegada unió al barcelonisme davant uns 1.000 participants, braç armat del nuñisme, menyspreats pel laportisme, utilitzats per Rosell i que Bartomeu sembla voler redecorar. Avui dia, 16.121 socis estan lligats a alguna de les 1.267 penyes que el club té afegides: 455 són a Catalunya; a Espanya n’hi ha 725; i 87, a la resta del món. En total, el cens parla de 152.004 aficionats vinculats al món de les penyes, 82.703 dels quals viuen a Catalunya.

“Volem influir en la presa de decisions del club perquè és nostre, però també consolidar el compromís social, ser una mica més que un lobby”, diu Antoni Guil

En l'última campanya electoral amb prou feines es va parlar un parell de vegades sobre les penyes. La primera referència va ser la queixa dels precandidats, que van enviar paperetes a la coordinadora de penyes i no van rebre’n resposta. Ho va denunciar Jordi Farré, líder del col·lectiu Gent Normal, que no va passar el tall. Va enviar 5.000 paperetes i li van respondre amb un aval. A la queixa s’hi va sumar tothom, el primer, Laporta, i Freixa va ser el més crític en desprestigiar l'estructura de la coordinadora, organitzada en 30 demarcacions territorials. Bartomeu, no obstant això, se’n va desmarcar. La segona referència va ser al final, quan tots els candidats es van afegir a la proposta d'un pla impulsat pel directiu Pau Vilanova, i van signar el projecte Segle XXI.

Directiu responsable de l'àrea de penyes, Vilanova va promoure un protocol que es va aprovar a l'abril sota mandat de Bartomeu, que bàsicament està pensat per dinamitzar els centres associatius. O, dit clar i net, perquè perdin “la caspa” i passin a ser llocs d'activitat social vinculats al territori i a difondre els valors que pretén transmetre el barcelonisme. Vilanova és el capdavanter del futur de les penyes i l'essència de la seva idea parla de reforçar el moviment per intensificar sinergies en el teixit associatiu.

L'ús de les xarxes socials

“Som 4,4 milions de seguidors a Facebook”, recorda Antoni Guil, president de la coordinadora i de la Penya de Montmeló, que insisteix en la necessitat que els nuclis de seguidors del Barça busquin nous models d'actuació –“ja no serveix un sopar anual, es tracta de fomentar la presència social”–, que es millori l'autogestió amb un màrqueting d'acord amb els temps, i es creï un nou marc d'interrelació. Guil, també alcalde de Montmeló, adverteix: “Ja no som quatre vells xarucs reunits els dies de partit davant el televisor quan el Barça juga fora o baixant a la ciutat en autocar si hi ha partit al Camp Nou. Ara volem seguir el dia a dia. Des de l'equip d'handbol fins a la celebració de la Diada, des de la calçotada popular fins a activitats comunes per servir el poble”. I afegeix: “Volem influir en la presa de decisions del club perquè és nostre, però també consolidar el compromís social, ser una mica més que un lobby”.

En aquest sentit, Pau Vilanova recull el testimoni de la idea dels Barça Kids, una activitat que intentava donar suport a barris conflictius per fer servir l'esport en benefici de la inserció social. Així, llança la voluntat del club que les penyes es converteixin en activistes de l'entitat. “Han de difondre el missatge de valors que pretenem fer arribar a la societat. I això passa no només per qüestions esportives, com que les penyes que tenen equips participin en campionats, sinó també per col·laborar en actes socials solidaris”. Per aquest motiu s'estan potenciant penyes que aglutinin persones amb discapacitats físiques o psíquiques per aconseguir que, a través del Barça, es procuri una qualitat de vida més bona a persones que troben moltes traves. “Hem creat el consell de solidaritat, que treballa conjuminant esforços amb la federació de penyes i amb la Fundació del Barça”, diu Vilanova. La primera gran acció és la participació activa en el projecte Tots contra la pobresa, promogut per la Fundació Rosa Oriol, al qual les penyes han donat suport actiu i que lidera Sor Lucía Caram.

“El perfil associatiu de les penyes ha canviat”, admet Guil, abans de recordar que el 22% dels socis de penyes són dones i que el 28% del total es troba a la franja d'edat compresa entre els 41 i els 55 anys. “No som quatre iaios”, insisteix, convençut que les penyes tenen futur sempre que el club sàpiga canalitzar-ne el potencial. En aquesta direcció avança el Barça i Vilanova.