20 minuts de terror a la residència

A Carmen Garza la va salvar del foc la televisió. Sempre li ha agradat estar davant de la pantalla fins ben tard. Per això, quan la seva companya, que es diu igual que ella, li va dir a les 22.45 que pugessin juntes per anar a dormir, ella no es va moure del saló. La Garza, com l'anomenaven tots a la residència d'ancians Santa Fe, es va quedar a baix amb la cuidadora una estona més veient una pel·li infantil de gossos. Però al cap de 15 minuts va començar a arribar aquella olor de fum. Havia de ser el Pardos, un senyor gran que fumava de vegades d'amagat i caminava al bany en aquell moment, van pensar. Però quan la responsable va pujar, el primer pis i el segon ja estaven cremant. Expliquen alguns testimonis que l'altra Carmen, la que havia pujat per anar-se'n al llit, va baixar de nou mentre la residència es cremava i es va asseure tranquil·lament al balancí del porxo a veure l'incendi. Quan van arribar els bombers i la Guàrdia Civil, la cuidadora, segons alguns supervivents, no parava de cridar: “Ha estat ella, ha estat ella!”.

El foc, originat en un matalàs d'una habitació que feia quatre mesos que estava buida, va matar la nit de dissabte 8 dels 19 interns de la residència Santa Fe (a 8 quilòmetres de Saragossa). Alguns estaven lligats als llits amb corretges i tancaments d'imant. D'altres, completament adormits o calmats, no van poder adonar-se del que passava i es van ofegar amb l'intens fum negre sense arribar a despertar-se. La residència no tenia les llicències en regla i, segons familiars de les víctimes, tenia un embargament d'Hisenda, a qui van haver de pagar directament algunes mensualitats (uns 1000 euros més IVA). Ni els bombers, ni els veïns que van saltar la tàpia i van aconseguir rescatar amb vida 11 persones, van aconseguir arribar fins al segon pis.

Els residents assenyalen una dona que havia sortit feia poc de la presó com a presumpta autora

En aquella planta van morir tots. Bárbara, Carmen, Elena, Jerónima, Pilar, Rogelio, María Elena, María. Tots van morir. Alguns feia més de 7 anys que vivien a la residència, d'altres feia menys que hi havien ingressat. Tots tenien entre 70 i 95 anys. Ningú va poder fer-hi res. Quan van arribar ja se n'havia anat la llum i estava tot a les fosques. “El foc rebotava, la teulada començava a caure. Sentíem els crits de la gent però no podíem fer-hi res. Va haver-hi un moment, amb els avis a coll, que pensava que no trobaria la sortida. Era l'horror. Et quedes amb remordiments de no haver pogut salvar la resta”, recorda Pedro Marco, camioner de 39 anys i veí porta per porta de la residència, que va saltar la tàpia del geriàtric amb el seu pare i un amic per socórrer els avis.

Durant els 15 minuts que van estar entrant i sortint, van salvar el Carlos, un home de 62 anys sense cames a qui van haver de deixar damunt d'una taula mentre treien altres interns i que ahir, ja recuperat, veia un concurs d'Antena 3 estirat a l'habitació de la seva nova residència. Els veïns van treure la Dominica, que farà 100 anys el dia del Pilar o el José Luis, que encara està ingressat a l'hospital amb pronòstic greu. També va sobreviure la Carmen A., a la qual tots assenyalen com la persona que va provocar l'incendi -fonts de la investigació creuen que l'incendi va ser provocat-, tot i que de moment no hi ha ningú imputat en el procediment penal obert.

“Aquell dia va discutir amb el seu fill [el seu tutor legal, ja que ella està incapacitada legalment]", recorda Carmen Garza a la nova residència d'Alfamén on s'han instal·lat els supervivents –tots en cadira de rodes menys ella-. "Volia sortir de la residència com fos i ser la padrina a les seves noces, i ell s'hi havia negat. Li va dir que sortiria d'aquí fos com fos. Se'n va anar a dormir molt disgustada. Fins que va començar el foc no la vam tornar a veure”. La gerent d'aquest centre, Yolanda Uría, explicava ahir que els han acollit de forma gratuïta i que des del primer moment van voler que tots poguessin estar junts.

Tots menys una. Pel que sembla, la dona a qui ara assenyalen els implicats, de 62 anys, tenia problemes psiquiàtrics i havia estat sis mesos a la presó. Va ser just abans d'ingressar a la residència, segons va explicar els seus companys. També ho sabien al geriàtric des del començament, ja que una treballadora social va trucar per explicar-los-ho i sol·licitar la plaça, explica un dels lletrats de la residència.  “Mai ens va dir per què l'havien tancat. Només que ella no havia fet res”, recorda Garza. Actualment la dona és en un hospital sota observació psiquiàtrica, però ningú entén com van poder posar-la a compartir casa amb la resta d'ancians.

Es va quedar asseguda en un balancí mirant com cremava tot”, recorda la Carmen

Garza, que avui porta la mateixa bata de flors blaves i fúcsies del dia de l'incendi –la resta de la roba, per molt que la renti encara fa olor de fum-, encara es desperta sobresaltada en plena nit i no pot tornar a dormir. Avui és la Mare de Déu del Carme, el dia que havien de preparar uns pastissos i divertir-se una mica amb la seva amiga Jerónima, que va perdre la vida a l'incendi. Ella tenia alzheimer i feia sis anys que era a la residència. Encara reconeixia la seva família i des que prenia la medicació estava molt més bé. Tota la seva vida havia treballat a la fleca que va muntar amb el seu marit fa 56 anys a María de Huerva -es va quedar vídua el 1989- i que ara regenta el seu fill, Jaime Maisanova. Ahir, ell va explicar a EL PAÍS que demanaran responsabilitats penals a qui correspongui. "La residència no estava malament ni bruta, potser una mica descuidada. Però el problema és que hi havia una dona que no estava bé i no havia d'estar aquí".

Dijous a la tarda els familiars de la propietària del geriàtric calcinat recollien alguns objectes del vell casalot i els ficaven en una furgoneta blanca. “Aquí no queda res, ja ho veus. I fins que un jutge ho digui, aquí no es pot acusar ningú”, deia un mentre es remetia al seu advocat per a més informació. Seguia aquí el balancí amb coixins de ratlles on va seure Carmen A. durant l'incendi. I algunes restes de l'incendi. La residència, assegura la seva propietària, no tornarà a obrir.

Centre sense llicència

El problema és que el centre, segons van reconèixer l'Ajuntament i la DGA, no havia d'estar funcionant el dia de l'incendi. No tenia llicència d'activitat ni permís d'obertura favorable per part del Govern d'Aragó a causa de la reiteració d'infraccions lleus, assenyala el seu advocat. I segons explica, en ser preguntada, la gerent de la residència on es troben els supervivents ara, aquests van arribar en unes condicions pèssimes. “Una dona té una úlcera que li ha deixat l'os a l'aire”, explica. Més enllà de la fatídica nit, també van faltar tallafocs de l'administració.

A l'espera que la investigació judicial determini les causes de l'incendi que va matar vuit persones, es fa difícil comprendre que una persona amb els antecedents de la sospitosa estigués internada amb la resta d'ancians sense una atenció especial. Van fallar els controls? L'advocat dels amos del geriàtric Santa Fe assegura que la guia per tractar d'una manera o d'una altra els pacients l'estableix la prescripció que fa el metge de capçalera o els especialistes als quals hagi derivat el pacient.

Segons la mateixa font, que hagués estat a la presó o tingués una malaltia psiquiàtrica no hauria estat un problema si hagués estat ben tractada mèdicament. Si tot es fa bé, defensa, no són necessaris protocols específics de seguretat. Des de la residència no es precisa si en ocasions rebutgen interns amb malalties psiquiàtriques per no poder atendre'ls adequadament o perquè consideren que no es pot garantir la seguretat de la resta dels residents. La investigació i la justícia hauran de determinar ara què va passar a Santa Fe i qui n'és el responsable.

Al voltant de 270.000 persones més grans de 65 anys viuen en residències d'ancians a Espanya. El triple que el 2001. El negoci per a empreses privades ha crescut al mateix ritme i l'ocupació ronda el 80%. Tot i això, els últims anys ha començat a baixar a causa de la crisi i les residències es barallen les unes amb les altres per omplir les seves places vacants. Una habitació doble on van morir dissabte passat vuit persones costava 1.000 euros més IVA cada mes, segons la web que encara funcionava divendres al matí. La triple, cent euros menys. No era de les més cares. Alguns, com Carmen Garza, estan contents i se senten molt ben tractats en aquests llocs. Però segons una enquesta de l'Imserso del 2010, el 87% preferiria viure la seva casa. Encara que fos en solitud.