Auge i caiguda de Red Bull
En el seu pitjor inici en vuit anys, l’equip reitera la seva amenaça de deixar la F-1
Aquest és un repte per a qualsevol persona que ocasionalment passi per Spielberg: que entri en un bar i demani una Coca-Cola. Si aconsegueix que l'hi serveixin haurà trobat un dels pocs establiments que encara s'atreveixen a plantar-li cara a Dietrich Mateschitz (Sankt Marein, Àustria, 71 anys), el propietari de Red Bull. En poc més de dos anys, el magnat ha reimpulsat la zona en la qual es va criar de petit gràcies a una inversió de 240 milions d'euros procedent de la seva butxaca. Amb aquesta injecció de capital, Mateschitz va renovar l'antic circuit d'Österreichring i els seus voltants i així va néixer el Red Bull Ring, una mena de mausoleu en homenatge a la marca de begudes energètiques i especialment a la seva divisió de fórmula 1, el millor aparador de la companyia durant l'última dècada. Els quatre doblets aconseguits entre el 2010 i el 2013 van disparar el valor de l'equip, i el van deixar a només un d'igualar la millor ratxa de sempre (Ferrari, entre el 2000 i el 2004). No obstant això, la supersònica velocitat amb la qual Red Bull va arribar al cim –només van passar cinc anys entre l'adquisició de Jaguar el 2005 i el primer títol– és tan cridanera com la caiguda lliure en la qual es precipita actualment.
Aquest diumenge es disputarà la vuitena carrera del curs i Daniel Ricciardo ocupa la setena posició de la taula amb 35 punts, 116 menys que Lewis Hamilton, el líder. Daniil Kvyat, company de l'australià, figura després d'ell a les estadístiques amb 19 punts al seu caseller, 132 menys que el britànic de Mercedes. Es tracta de l'inici de l'escuderia durant els últims vuit anys, i el més preocupant de tot és que el precipici sembla no tenir fons. A l'hora de buscar culpables, la majoria de dits assenyalen Renault, que ha estat incapaç de dissenyar un motor amb un mínim de garanties, ni en termes de rendiment ni tampoc en fiabilitat. La situació és extremament delicada per a la tropa del búfal vermell, que està atrapada pel contracte signat amb el constructor del rombe (expira el 2016) i per les limitacions que el reglament actual imposa pel que fa a l'aerodinàmica. En aquesta conjuntura, Adrian Newey, el seu director tècnic i principal actiu, perd tota influència.
“No hi ha pilot ni xassís al món que compensi un dèficit de potència d’aquesta magnitud”
Mateshitz i Helmut Markko, el seu principal assessor, fa mesos que amenacen amb la possibilitat de retirar del certamen les dues estructures en el seu poder (Red Bull i Toro Rosso), tret que l'assumpte es recondueixi d'alguna manera. No és fàcil quan a l'altre costat hi ha Mercedes, arrasant en totes les estadístiques. “Al marge de la pèrdua de temps i de diners que suposa tot això, l'estat actual de les coses destrueix la motivació perquè no existeix un pilot al món ni un xassís que pugui compensar un dèficit de potència d'aquesta magnitud”, assegurava aquests dies Mateschitz en una entrevista a Speedweek, la maniobrabilitat de la qual és, segons el seu criteri, bastant limitada. Un podria pensar que Bernie Ecclestone mai permetrà que un dels principals protagonistes del seu circ pugui abandonar-lo així com així, i menys tenint contracte en vigor fins al 2020. “És veritat que t'obliguen a participar-hi. Però quants equips han llançat la tovallola malgrat això?”, adverteix Mateschitz.
