Laporta desafia Bartomeu en les eleccions al Barça

La precampanya electoral a la presidència del Barça era fins a ahir tan insubstancial que Lluís Bassat, candidat el 2003, va publicar un article a La Vanguardia en què demanava la rendició dels aspirants –Agustí Benedito, Toni Freixa, Jordi Farré i pròximament Jordi Majó– davant Josep Maria Bartomeu: “Si ara fos candidat a la presidència, em retiraria perquè aquesta junta repetís els èxits”. La proposta no només no va tenir cap ressò en els al·ludits, sinó que Joan Laporta, precisament el candidat que va derrotar el publicista en els comicis del 2003, va comunicar, mitjançant un vídeo difós a través de les xarxes socials, que es presentarà a les eleccions del 18 de juliol. Divendres serà Bartomeu qui formalitzarà la seva candidatura i dilluns la farà oficial Laporta. El tacticisme presideix els moviments en una campanya definitivament bipolar: Bartomeu-Laporta.

Si Bartomeu pot presumir de tres títols, l’expresident va encadenar-ne set consecutius amb Guardiola abans d’abandonar el càrrec

Les últimes enquestes concedeixen un petit avantatge a Bartomeu després que inicialment manés Laporta, fins que el Barça va guanyar la Copa, la Lliga i la Champions. El triplet semblava un aval suficient per a l'elecció del que ha estat president des de la dimissió de Sandro Rosell, el 2014. Fins i tot hi havia dubtes sobre el concurs de Laporta. Alguns amics seus li van aconsellar que desistís. Laporta, no obstant això, ha optat per presentar la seva candidatura, avalat també pel seu currículum: si Bartomeu pot presumir de tres títols amb Luis Enrique d'entrenador, l'expresident va encadenar-ne set consecutius amb Guardiola abans d'abandonar el càrrec, acabat el seu mandat i d'acord amb els estatuts del club, el 2010.

Cap dels aspirants proposats per Laporta –Alfons Godall, Jaume Ferrer, Marc Ingla– va aconseguir rendibilitzar llavors els èxits esportius, i la massa social es va lliurar a Rosell, company de candidatura de Laporta el 2003 i enemic declarat des de la seva dimissió dos anys després, el 2005, juntament amb Bartomeu.

Laporta es retrobarà amb Bartomeu en uns comicis que en determinats moments es presentaran com una revenja. Ja es va viure un episodi dur quan l'assemblea de socis del 2010 va aprovar, a proposta de la junta, una acció de responsabilitat que encara s’arrossega en el jutjat contra la directiva de Laporta.

Repetiran com a candidats Benedito, segon darrere de Rosell el 2010, i Majó, aspirant el 2003. Freixa, d’altra banda, va ser directiu amb Rosell –va exercir de portaveu i secretari de la directiva– i va ser relegat per Bartomeu. Farré és l'única novetat. A uns quants dels aspirants que no han tingut accés al cens, no els serà fàcil reunir el nombre de signatures per presentar la seva candidatura: 2.534. No hi ha cap partit de futbol fins al 18 de juliol, de manera que l'accés als socis al Camp Nou es limitarà als dos partits de la final de bàsquet contra el Madrid, els dies 24 i, possiblement, 26 de juny. La data electoral, un dissabte en plenes vacances estivals, tampoc no augura una participació massiva, de manera que el nombre de candidats tindrà una importància cabdal en els comicis.

A Bartomeu, que es va esforçar en els deures abans de dimitir, li tocarà tornar a arromangar-se per defensar la seva condició d'administrador contra un rival més carismàtic com Laporta, molt compromès, d'altra banda, amb l'independentisme. Els comicis poden enfrontar un gestor contra un líder, models oposats amb molts temes que s’han de discutir: el patrocini de Qatar, la remodelació del Camp Nou, el model de la Masia, la incidència de Cruyff i la judicialització del club per casos com el de Neymar. A Bartomeu ja li va bé la quietud i el suport del soci més veterà. A Laporta se’l considera més proper als joves i als que entenen que una cosa és l'equip i una altra el club. Hi haurà eleccions.