Carmena sospesa destituir Zapata pels tuits perquè “l’humor té límits”

Els comentaris publicats a Twitter fa anys per diversos regidors d'Ara Madrid, en els quals abocaven amenaces i injúries a jueus i víctimes del terrorisme, segons els autors en to d'humor, han desencadenat una crisi política d'envergadura a Manuela Carmena només hores després de ser escollida alcaldessa de la capital. El PSOE, que sosté amb el seu suport a Carmena, va exigir aquest matí l'expulsió del recentment nomenat edil de Cultura, Guillermo Zapata, per les seves piulades de 2011.

Carmena va preferir callar tot el dia, malgrat que al matí va fer una visita a un mercat social. Preguntada per EL PAÍS sobre si tenia previst destituir Zapata, va avançar que hauria de parlar amb ell demà. Hores després, a La Sexta, apuntava més clarament la possibilitat de destituir-lo pels seus tuits: “Haig de parlar amb ell primer i reflexionarem, l'humor negre no pot ser cruel. Potser ho tinc clar ja, tinc una idea, una sensació del que cal fer, però les decisions han de ser meditades, no poden ser pressentiments”.

Sí que va voler marcar diferències entre Zapata i Pablo Soto, regidor de Participació Ciutadana, que també ha publicat tuits injuriosos en el passat. “Són dues coses diferents, el cas de Zapata té a veure amb una defensa de l'humor negre cruel, que em preocupa. El cas de Pablo és diferent, n'està absolutament penedit".

Els límits de l'humor negre

“Una primera actitud de demanar perdó em sembla molt important, haig de parlar més amb ell, valorar el que significa que en el passat hagi tingut aquella actitud i sí amb aquella actitud pot ser regidor de Cultura”, va assegurar l'alcaldessa sobre Zapata. Molt diferent és la seva posició pel que fa a Soto: “És important veure que ho va fer quan era un activista vinculat a processos d'indignació, és una persona que ha canviat la seva actitud i ara té una actitud institucional que no tenia abans. El conec, ha demanat perdó i demanarà poder explicar a la societat l'evolució que ha tingut en el seu plantejament polític. És molt jove, va arribar a la política vinculat a aquella indignació que va generar el 15-M… Tots tenim un passat, una persona pot canviar i tenir unes idees en un moment i d'altres en un altre. És un orgull de tots haver aconseguit portar a les institucions i a les vies profundes i democràtiques persones que se'n sentien fora, ho hem vist al País Basc”.

En una entrevista a Contexto publicada aquesta nit, Carmena va assegurar: “La vida política té aquestes coses. La forma d'actuar habitual és buscar la desautorització de l'adversari, la confrontació, i es generen aquests problemes”. I afegia: “Sóc partidària que l'humor, per molt negre que sigui, ha de tenir sempre una limitació pensant en el dolor que pot produir a les víctimes. Crec que l'humor ha de tenir límits i això em preocupa. I d'això n'hem de parlar”. Carmena va considerar “raonable” la resposta del PSOE, en el qual veu una “lleialtat” que no creu que aquest incident posi en dubte.

Una candidatura molt heterogènia

Carmena va ser escollida al març en primàries com a cap de la llista d'Ara Madrid, la formació creada per Podem, el moviment social Guanyem i un sector d'Esquerra Unida. L'exjutgessa es va posar al capdavant així de 56 persones, de les quals ella només n'havia triat una (Marta Higueras, avui primera tinenta d'alcalde).

Provenien de Podem (Rita Maestre o Pablo Soto, per exemple), de Guanyem (el mateix Zapata o Celia Mayer), d'IU (Jorge García Castaño o Mauricio Valiente), d'Equo (Inés Sabanés) o d'organitzacions socials (Nacho Murgui). I si la seva procedència era diversa (sempre, això sí, de l'esquerra més a l'esquerra), la seva experiència política encara ho era més: mentre García Castaño, Valiente o Sabanés havien estat regidors, parlamentaris autonòmics o diputats, per exemple, a molts altres, a la majoria, els mancava bagatge en les institucions.

Dissabte, després de ser investida alcaldessa amb el suport del PSOE, Carmena va celebrar la seva primera junta de govern i va nomenar l'equip que dirigirà la ciutat des d'avui. Zapata, novel·lista i guionista televisiu de 35 anys, va ser designat regidor de Cultura. Soto, desenvolupador informàtic, va obtenir l'àrea de Participació Ciutadana. Només unes hores després, van transcendir els seus comentaris a Twitter.

Silenci de Podem, parla Monedero

Carmena va ser gairebé l'única que va callar en aquesta crisi. El número dos del PP municipal, Íñigo Henríquez de Luna, va assegurar al matí: “No hi ha perdó que valgui, aquelles piulades no són humor negre sinó apologia de l'antisemitisme i el terrorisme. Denoten la talla moral d'un personatge radical i cruel. Carmena ha de destituir-lo immediatament i demanar-li que renunciï a l'acta”. Hores abans, el seu líder, Esperanza Aguirre, afirmava a Twitter: “Si Carmena no exigeix a Zapata la seva dimissió immediata, serà còmplice de les seves barbaritats”.

Henríquez de Luna va fer extensiva les crítiques a Antonio Miguel Carmona: “Aquest és el canvi que Madrid necessita, Carmona?”. El líder municipal socialista va requerir dissabte mateix a la nit “una explicació immediata” a l'alcaldessa. Com que no la va rebre, aquest matí la regidora socialista Mar Espinar va demanar també la destitució de Zapata “ja que no es pot tolerar una actitud racista”.

Begoña Villacís (Ciutadans) es va unir a aquella exigència, “preocupada” per uns missatges “de caràcter racista”. “Si no són permissibles fora de l'Ajuntament comentaris intolerants, racistes o que denotin odi, molt menys dins del Consistori”, va explicar.

La Federació de Comunitats Jueves d'Espanya, Amical de Mauthausen i altres camps i la Fundació Víctimes del Terrorisme i van coincidir a exigir l'expulsió immediata de Zapata.

Com Carmena, la cúpula de Podem també va evitar pronunciar-se sobre aquesta crisi, a l'espera de la reunió del seu consell de coordinació. Però sí que va escriure una piulada sobre aquest tema Juan Carlos Monedero, fundador del partit i exsecretari de Procés Constituent: “Els del Tamayazo, com sempre, continuen embolicant la troca. No li fem el joc als del Tamayazo. Intentaran desestabilitzar com sigui. Els que no condemnen el franquisme”, va afirmar en referència al PP i a Aguirre, informa Francesco Manetto.

Zapata demana disculpes però defensa la seva llibertat per fer humor

El regidor madrileny Guillermo Zapata va demanar avui disculpes en el seu blog per missatges escrits a Twitter el 2011 en els quals, per exemple, afirmava: “Com ficaries cinc milions de jueus en un 600? Al cendrer”.

"Condemno radicalment qualsevol tipus de racisme i antisemitisme", va assegurar. "Twitter és propici a les descontextualizaciones, els atacs desproporcionats, i les polèmiques", va afegir. El "context" de les piulades era "una conversa sobre els límits de l'humor i allò que es pot i no es pot dir a les xarxes i fora d'elles. Tot deriva de l'acomiadament del director de cinema Nacho Vigalondo d'El País per escriure tuits amb un suposat contingut negacionista. Les meves piulades volien assenyalar acudits d'ús comú que són profundament incorrectes, per això hi vaig posar cometes". "Han estat recuperats per presentar-se com a idees meves, però que no defenso en absolut ", afegeix Zapata, que hi veu "clara intencionalitat política".

L'humor “fereix”

Entrevistat per telèfon, Zapata va assegurar a EL PAÍS: “Crec que l'humor té una enorme potència per guarir ferides però també per fer-ne. I si alguna cosa que fa una persona en fereixi una altra, ha de demanar disculpes encara que entri en els límits de la llibertat d'expressió”. Perquè, en la seva opinió, “citar un acudit o expressar-se amb humor està dins d'aquells límits. El que un diu té conseqüències, i ha de fer-se càrrec d'aquestes conseqüències, però té dret a dir-ho”.

Entre aquestes conseqüències, no es planteja cessar en el càrrec: “És poc raonable dir que una persona que no ha començat encara a exercir la seva feina ha de dimitir per alguna cosa que va dir fa quatre anys en un context d'humor, i després de demanar disculpes i reiterar que no sóc ni racista, ni antisemita, ni proetarra. Cal deixar que el temps que pugui fer en l'àmbit de la cultura decideixi quin tipus de regidor sóc”. I conclou: “És fàcil que no ens entenguem quan fem humor. He tancat el meu compte, no vull que se m'interpreti malament. Vull que es parli de mi per les meves accions”.