El sud-est d’Àsia eludeix abordar les causes del problema rohingya

La reunió de Bangkok sobre el problema dels rohingya ha conclòs amb una declaració plena de bones paraules però pocs compromisos concrets i que fa poc per eliminar l'arrel del problema: el rebuig del Govern birmà a reconèixer-los la ciutadania. Un problema que té poc aspecte de solució, i menys encara fins que se celebrin les eleccions a Myanmar, antiga Birmània, previstes per aquesta tardor.

La declaració de la trobada, en la qual van participar 17 països i organismes internacionals, inclòs Birmània, inclou un acord per intensificar les operacions de recerca i rescat dels prop de 2.000 refugiats que l'ONU calcula que encara es troben en vaixells a la deriva a la badia de Bengala o el mar d'Andaman. Prop de 4.000 més han arribat a les costes de Malàisia i Indonèsia i els dos països s'han compromès a acollir-los a ells i els que encara estan al mar de manera temporal durant un any.

Sobre les causes del problema, els països es comprometen a promoure el desenvolupament de les àrees d'origen dels refugiats i “promoure el complet respecte dels drets humans i l'accés de la gent als drets bàsics i serveis com l'habitatge, l'educació i la sanitat”.

En opinió de Phil Robertson, subdirector per Àsia de Human Rights Watch, “no n'hi ha prou”. “Problemes específics de la qüestió rohingya, com la falta de ciutadania, la falta de llibertat de moviment, no s'aborden”, apunta en conversa telefònica des de Bangkok. Encara que s'aposti pel desenvolupament i per invertir elevades sumes de diners en l'estat birmà de Rakhine i altres zones on habita aquesta minoria d'1,3 milions de persones, “no és tan simple. El desenvolupament necessita drets per poder funcionar de manera efectiva”.

Això suscita el temor de les organitzacions prodrets humans que, encara que es resolgui el problema immediat d'aquells que ja són al mar, tot continuï igual o pitjor per aquesta minoria. I que d'aquí a uns mesos tornin a sortir vaixells plens de refugiats, que ja no siguin acollits pels països veïns.

Però pel que fa als drets dels rohingya, el Govern birmà no vol cedir i és improbable que ho faci abans de les eleccions, que en principi se celebraran a finals d'octubre o principis de novembre. Aquesta minoria, de religió musulmana, és molt impopular en un Myanmar de majoria budista i on fa tot just dos dies es va celebrar una manifestació en la qual van participar centenars de persones contra ells a Rangun, la principal ciutat del país. Naypyidaw considera els rohingya immigrants il·legals arribats de Bangla Desh, encara que es trobin assentats allà des de fa generacions.

El cens detallat birmà, publicat aquest divendres, no inclou els rohingya

Aquesta animadversió ve des de lluny. Ja la llei del 1982 sobre ciutadania els va privar de nacionalitat. Com a resultat, els seus drets en l'educació, la propietat o la salut són molt limitats. I encara que el Govern de Thein Sein ha rebut lloances a l'exterior per les seves reformes, des del començament del seu mandat el 2011 la situació d'aquesta comunitat ha empitjorat encara més. El 2012 va començar una onada de violència entre budistes i musulmans, que va continuar el 2013 i el 2014 i que ha deixat prop de 140.000 desplaçats rohingya i gairebé 300 morts.

L'any passat l'Executiu va anunciar un pla d'acció sobre Rakhine el contingut del qual no s'ha revelat però que es tem que perjudiqui encara més aquesta minoria. Al començament d'aquest any se'ls va privar de l'únic document d'identitat que tenien, i la setmana passada es va aprovar una llei sobre natalitat que obliga les dones a espaiar els embarassos com a mínim 36 mesos i que les organitzacions defensores dels drets humans temen que es dirigeixi contra les minories. El cens detallat birmà, publicat aquest divendres, no inclou els rohingya.

Contra aquesta situació ni tan sols s'ha manifestat Aung San Suu Kyi, la líder de l'oposició birmana. Amb les eleccions pendents, i la perspectiva de poder participar-hi, la premi Nobel de la Pau i fa temps símbol de la lluita pels drets humans a Myanmar ha mantingut un destacat silenci sobre el tema, malgrat les crides de personalitats com el dalai-lama. “Ni tan sols Aung San Suu Kyi vol parlar sobre el tema, ho està evitant, i és una llàstima. Algú amb la seva alçada moral podria dir molt a favor dels rohingya”, apunta Robertson.