Atlètic, menys arribada i menys resolució

L'arribada de Saúl o la influència anímica i el desplegament que Gabi ofereix va ser el gran dubte de Diego Pablo Simeone en el seu qüestionat plantejament de la tornada dels quarts de final de la Lliga de Campions disputada al Santiago Bernabéu. En la seva decisió final d'alinear Saúl va pesar la necessitat de fer un gol que no va arribar mai. Quan Simeone s'agafa a les estadístiques observa que els seus migcampistes aquesta temporada no aconsegueixen en Lliga els registres golejadors del curs passat. Només Tiago, amb cinc punts pels dos del curs anterior i Mario, un per cap, han millorat les seves xifres. A aquestes alçades del campionat, Raúl García (9/5), Koke (6/2), Arda (3/2), Gabi (3/0) tenen una marca inferior. Saúl, que no era al planter, en suma quatre i ell sol superaria els gols que van aconseguir la Lliga passada Oliver Torres (1), Cebolla Rodríguez (1) i Diego Ribas (1). El recompte final diu que els migcampistes blanc-i-vermells de l'equip campió de Lliga sumaven 26 gols per 17 fins a la jornada 35. Menys arribada i menys resolució que poden explicar part d'aquest dèficit de punts que permeten lluitar el campionat fins al final. Tot i que en la comparació, també la parella de davanters Diego Costa-Villa (27 i 13) surt guanyadora per set gols de diferència davant de Griezmann-Mandzukic (22 i 12).

Entre les moltes facetes que Simeone ha extrapolat de la seva època de jugador a la d'entrenador hi ha la de l'arribada des de la segona línia dels migcampistes. Ell va ser un volant arribador que en les seves millors èpoques rondava la desena de gols per campanya. Era més freqüent veure'l tocar de primeres cap a endavant per despenjar-se cap a l'àrea que veure'l retardar el joc i tornar a mostrar-se. Amb la pilota, Simeone sempre va tendir més a verticalitzar el joc que a entretenir-lo en horitzontal. D'ençà que va arribar a la banqueta de l'Atlètic ha exigit el gol als seus migcampistes. El joc de l'equip ha girat molt sobre la idea de sorprendre des de l'arribada per sorpresa dels mitjos. En aquest sentit, el fitxatge de Mandzukic, a més de llastrar el contraatac, també va suposar certa indefinició. A l'inici, amb l'aposta d'alimentar-lo de centres des dels costats i jugar menys al contraatac, els mitjos, de vegades, es frenaven esperant que el croat arribés a ocupar el centre de l'atac. Al principi, Mandzukic també havia de servir per a pilotes i donar-les als mitjos que arribaven des de la segona línia. En alguns partits ho va fer, però són minoria. Quan Simeone va rectificar en part fent caure més a les bandes el croat per esponjar la zona central de l'atac a la velocitat de Griezmann aquest recurs va quedar més limitat.

Els mitjos blanc-i-vermells sumen 9 gols menys  aquest curs que l'anterior

El partit de el Bernabéu va ser molt significatiu en altres detalls que no han acabat de fer de l'Atlètic un equip tan rodó com el de la temporada passada. En la configuració d'aquest centre del camp format per Koke, Tiago, Saúl y Arda l'entrenador blanc-i-vermell va pensar que ajuntava els quatre migcampistes més tècnics que té al planter. No volia la possessió, però sí assegurar les passades per a una davantera en la qual també va optar per Mandzukic pensant en una relació millor d'aquest amb els migcampistes que la que pugui tenir Torres. No va passar ni una cosa ni l'altra. Ficat en el seu camp, la presència del croat va impedir que l'equip s'estirés, incapaç de sortir de la pressió del Madrid amb pilotes llargues a l'espai. No van estar encertats en la passada els migcampistes al Bernabéu, com tampoc ho van estar dissabte davant de l'Athletic. El mal peu generalitzat, sobretot durant el primer temps, són una tònica general d'un equip que va perdre 116 pilotes i que de 477 passades totals, més d'un terç, 148, van ser dolentes. La imprecisió en els últims partits s'ha viralitzat sobretot al centre del camp.