L’ecosistema Messi

El protocol del Barça diu que durant els viatges de l'equip, Messi –també Neymar i esporàdicament Luis Suárez i Alves– ha de tenir al costat un guardaespatlles, almenys en els pocs trams que els jugadors s'exposen a l'aficionat, en el passeig dins de l'aeroport fins arribar al mostrador del vol; en els escassos metres des que abandonen l'autobús fins arribar a l'hotel. És per seguretat i també és per alliberar una mica el pas de l'argentí, sol·licitat per tothom per fer-se un selfie, perquè els signi una samarreta o simplement per passar-li el braç per l'espatlla. I Messi, pacient, es deixa fer una foto, estampa alguna signatura i reparteix somriures com va fer en arribar a l'hotel de Còrdova. Després, s'escapoleix i desapareix. És una habilitat que també aconsegueix a la gespa, gairebé sempre lligat per un o per dos jugadors i gairebé sempre airós dels reptes que li plantegen. Com va demostrar, una vegada més, contra el Còrdova.

El Leo té aquesta capacitat i aquesta llibertat per poder moure’s des de la dreta fins al centre” Mascherano

En iniciar la temporada, Luis Enrique va ser d'allò més explícit quan li van demanar per la mobilitat de Leo, si seguiria al capdavant de l'atac o actuaria més d'enllaç. “Té la llibertat per moure's per on vulgui, ell decideix”, va resoldre l'entrenador blaugrana; “l'únic que ha de vigilar és que no es desequilibri l'equip”. Passa que a Messi no li importa gaire, sobretot perquè l'equip juga per a ell, tant amb la pilota com sense. És a dir, que en l'atac és la referència i en defensa té una altra mena de guardaespatlles perquè rares vegades no corre Luis Suárez o el volant més proper a ocupar el seu buit. Tot un ecosistema Messi que funciona de meravella i que es tradueix en un Barça d'allò més incisiu en la fase ofensiva i solidari en la defensiva. “El Leo té la capacitat i la llibertat per poder moure's des de la dreta fins al centre. I tenint jugadors al davant fa que s'alliberi el seu joc i tingui més chances d'u contra u. Així se'l veu més”, explica Mascherano, que mou les mans en ziga-zaga com si fos el 10.

L'expressivitat de Messi al camp, no obstant això, s'ha accentuat aquest curs. “És que a la banda no el fixen els centrals i no hi ha dos migcampistes més que el pressionin. Allà només en té un i llavors és imparable”, explica Piqué. Però que recalés al costat va ser una decisió del mateix futbolista, que va entendre que Luis Suárez era més aviat maldestre lluny del seu hàbitat, lluny de l'àrea. Així, li va transmetre a Luis Enrique la seva decisió i així es va fer perquè era un moviment per al bé comú. “Estem parlant d'algú que entén aquest esport com ningú. Dins del camp veu coses que la resta no veiem i per això és el millor del món”, es desfà Mascherano.

Intel·ligent i madur, li va deixar xutar el penal al seu amic Neymar sense mirar la lluita pel Pichichi amb Cristiano Ronaldo

Intel·ligent i madur, que per alguna cosa davant el Còrdova li va deixar xutar el penal al seu amic Neymar sense mirar la lluita pel Pichichi amb Cristiano Ronaldo, Messi s'acull a la llibertat absoluta damunt la gespa per reivindicar-se cada dia com un futbolista nou: en ocasions fa d'ariet; en d'altres, ajuda en la composició del joc; poques vegades es limita al carril dret; i la majoria actua d'enllaç amb diagonals imparables i passades definitives (ha fet 18 assistències a la Lliga, quatre a la Copa i quatre més a la Champions). Contra l'Atlètic en Copa, per exemple, va martiritzar el lateral Gámez, igual que va fer amb Clichy davant del Manchester City a l'Etihad Stadium; i, sense anar més lluny, ell sol va poder descompondre l'Espanyol i el Còrdova com a extrem, amb passades filtrades per dins a les carreres d'Alba, Neymar o Suárez.

Messi té la paraula i la decisió –“és un escoge”, com diria el tècnic Louis Van Gaal en la seva època blaugrana– i l'equip encaixa la resta de les peces. I Leo és feliç i es preocupa perquè no s'esquerdi la seva llibertat ni el seu ecosistema, com va demostrar al final del partit, quan va agafar la pilota i li va donar a Luis Suárez, que va signar el seu primer triplet amb el Barça.