Catalá reprèn una idea de Gallardón per combatre els “judicis paral·lels”

La idea llançada avui per al debat per Rafael Catalá, ministre de Justícia, de multar mitjans de comunicació que revelin sumaris judicials (secrets per definició) no és nova, i menys en aquest Govern. El seu antecessor en el càrrec, el dimitit Alberto Ruiz Gallardón, ja va arribar a plantejar-se una mesura similar el febrer del 2013, en l'inici de la reforma de la vuitcentista llei d'enjudiciament criminal. L'equip de Gallardón va plantejar la possibilitat que els tribunals poguessin actuar contra les filtracions de secrets sumarials amb l'objectiu d'evitar les "fantasies especulatives" i "els judicis paral·lels". Però la proposta mai va veure la llum i es va quedar encallada en un dels primers esborranys de la reforma, sense que arribés enlloc.

La mesura divulgada llavors, i no posada en pràctica, arribava fins al punt de plantejar que si un mitjà d'informació difonia dades que vulneressin el secret de sumari, o els deures de “sigil i reserva”, els jutges podrien acordar el “cessament de la difusió” (article 132), cosa que habitualment s'anomena "segrest d'una publicació". Els que incomplissin aquestes ordres incorrerien en responsabilitats penals.

Justícia explicava que en cada cas es tindria en compte si la informació publicada comprometia “greument” el dret a un procés just o els drets fonamentals dels afectats. Per evitar les filtracions, el fiscal podria requerir als encausats, els testimonis o els pèrits perquè no revelessin les informacions. La reforma de llavors s'emmarcava en l'intent de reduir els terminis del secret del sumari i evitar la prolongació excessiva dels casos.

En una entrevista feta per EL PAÍS l'abril del 2013, Gallardón insistia en el mateix encara que es mostrava en contra de les sancions, però sense arribar a descartar-les: "Em sembla bé que el jutge traslladi al mitjà la seva inquietud que aquesta publicació pugui pertorbar la tutela judicial efectiva de la persona jutjada. Tinc dubtes que si el mitjà de comunicació insisteix a seguir publicant informació pugui tenir sanció. No sóc partidari d'establir conseqüències per aquesta via".

Mesos després, el maig del 2013, Gallardón insistia que la comissió d'experts independents creada per a la reforma de la llei d'enjudiciament criminal o Codi Processal Penal preveia donar al jutge la facultat per requerir a un mitjà de comunicació el cessament de la publicació d'informacions que comprometen greument el dret a un procés just o els drets fonamentals dels afectats.

Llavors, Gallardón va subratllar que “el periodista és un historiador de la realitat diària la primera preocupació del qual és la veritat”, i va ressaltar que l'exercici del periodisme suscita en nombroses ocasions un conflicte entre drets fonamentals. Per exemple, va considerar "preocupant" que la resolució adoptada per un jutge o un jurat popular pogués veure's condicionada com a conseqüència del prejudici format en l'opinió pública durant la instrucció sumarial o la celebració del judici. Per això va advocar contra "els judicis paral·lels" i va considerar necessari adoptar algun tipus de mesura legislativa per resoldre el conflicte entre el dret a la informació i el dret a la tutela judicial efectiva.