La precisió fa finalista el Barça

Com han canviat els temps per al Barça, que pot guanyar sense necessitat d'imposar-se al centre del camp. En té prou amb aconseguir-ho a les àrees, especialment a la contrària, on Neymar, Luis Suárez i Messi coneixen tots els secrets haguts i per haver. Molt a gust Leo en aquest paper de llançador, el brasiler i l'argentí es disposen a fer-se la barba d'or. El primer posa l'ull i els altres dos els desmarcatges i la definició. Els gols cauen pel seu propi pes. El Vila-real va fer el que havia de fer: plantar cara a l'eliminatòria amb una línia molt poderosa a la medul·lar, acumular un grapat d'ocasions de gol i esperar que fes efecte. Li va faltar punteria i li va sobrar una entrada de Pina per darrere a Neymar. Aquesta acció li va tancar la porta de l'eliminatòria, en ser expulsat el migcampista groc just quan més oberta estava la contesa (min. 64). Amb un jugador més, va començar el monòleg blaugrana i una reivindicació del vell estil en el magnífic centre de Xavi per al gol de cap de Neymar.

Un petit castell de focs artificials, llançat des de fora de l'estadi, va rebre les dues files de jugadors en la seva entrada al camp. Un presagi dels primers minuts, excel·lents pels dos conjunts. El Barça va trencar l'ímpetu groc amb una obra de màxima precisió. La passada des del seu camp de Mascherano cap a l'extrem esquerre va ser reclamat per la graderia com a fora de joc. No ho era. Luis Suárez va canviar completament d'orientació a l'altre flanc i allà va aparèixer Messi. La Pulga va aturar el temps, va albirar un desmarcatge de Neymar des de la lluna de l'àrea i li va enviar la pilota just on només podia arribar el brasiler, ni cap defensa ni tampoc el porter. Neymar només va haver d'impulsar l'esfèrica al bot amb l'esquerra per sobre de la sortida d'Asenjo.

Era el minut 3 i El Madrigal hauria pogut viure el seu fi de festa, com si li haguessin punxat tots els globus grocs escampats pel terreny de joc. Però el seu equip es va rebel·lar contra això. Al Vila-real no li falta qualitat per triangular, elaborar i avançar esglaonadament cap a la porteria contrària. També a la de Ter Stegen, sotmès a una dura jornada laboral, una bateria de rematades fallides dels davanters locals. Tot partia d'una pressió groga molt efectiva a la sortida de la pilota blaugrana. Pina, Trigueros, Jonathan dos Santos i Cheryshev van guanyar la partida del centre del camp. Robatoris i profunditat per les bandes, especialment l'esquerra: Jaume Costa va aprofitar les facilitats de Montoya, titular inesperat en lloc de Dani Alves. La saga blaugrana oferia goteres de diversa importància, manifestades per la irada discussió de Piqué amb Jordi Alba a compte de qui havia de marcar qui.

“Ohhhh”. El túnel de Messi a Pina va provocar aquest sospir irreprimible entre la graderia, malgrat que era majoritàriament groga. Messi estava disposat a tot, també a arremangar-se en aquest braç a braç defensiu contra Jaume Costa, saldat a favor del crack argentí. Neymar mantenia un duel feroç i equilibrat amb Mario, el lateral dret de moda. A l'habilitat del brasiler, l'alacantí responia amb concentració i ofici. I tot el que va fer Luis Suárez pesava or. Com aquesta prolongació de l'esquerra des del cercle central cap a la cursa en solitari de Neymar cap a Asenjo. La va frustrar, com no podia ser d'altra manera, Mario.

La confiança en la seva proposta del Vila-real es va veure premiada abans del descans. La centrada temperada de Jaume Costa des de la cantonada esquerra, una altra vegada imposant-se a Montoya, la va embocar també al bot Jonathan dos Santos, que arribava, com marquen els cànons de l'interior dret, a rematar al segon pal. L'acció va venir precedida d'una desgràcia. En el servei de Pina a Cheryshev que va obrir la jugada, el migcampista ros es va endur Busquets en clavar-li els tacs, involuntàriament, al turmell dret. Les imatges de Busquets retorçant-se de dolor van estremir El Madrigal. Mathieu, gairebé sense escalfar, va entrar per substituir-lo. I Mascherano es va avançar a la medul·lar.

La segona part va començar amb la inèrcia del final de la primera, un Vila-real envalentit i un Barça esperant que escampés. Marcelino podia sentir-se orgullós dels seus jugadors, capaços de sortir victoriosos almenys en la meitat dels u contra u contra les estrelles blaugrana. En una d'aquestes jugades, Víctor Ruiz i Luis Suárez van bregar com dos braus per la possessió de la pilota en una cantonada del camp.

Marcelino va pretendre agitar el seu atac (Gio dos Santos per Uche), mentre que Luis Enrique va provar d'anestesiar-lo (Xavi per un apagat Rafinha). Un minut més tard es va acabar la cita. La terrible entrada per darrere de Pina a Neymar va suposar l'expulsió d'un dels jugadors més excel·lents del partit, l'amo del ritme juntament amb Trigueros. El Barça es trobaria l'últim tram amb molt d'espai a l'esquena de la saga grogueta. Ho va aprofitar Luis Suárez per fer una cursa a Víctor Ruiz, ensenyar-li la matrícula i batre Asenjo. Resolta l'eliminatòria, Marcelino ja va reservar Trigueros per a la Lliga contra el Celta i Luis Enrique va protegir Mascherano, advertit en aquesta semifinal. Temps per tocar el Barça i per enyorar Xavi, autor de la centrada temperada del cop de cap final de Neymar que posava la cirereta a l'eliminatòria. El Barça de Luis Enrique aconsegueix la seva primera final gràcies al geni dels seus tres davanters.