Fernando Alonso, a l’hospital després de tenir un accident a Montmeló

A les 12.36 hores d'aquest diumenge una bandera vermella va paralitzar l'activitat al circuit de Montmeló. Quaranta minuts més tard, l'helicòpter mèdic s’enlairava de la zona habilitada a la clínica del traçat en direcció a l’Hospital General de Catalunya amb Fernando Alonso a dins. El McLaren del pilot espanyol va sortir del tercer revolt de la pista, a la dreta, i se’n va anar directament contra el mur interior, a uns 150 quilòmetres per hora, arrossegant el lateral de l’MP4-30 fins a aturar-se del tot.

El cop va ser considerable perquè va arrencar d'arrel la roda posterior dreta del cotxe. Alonso va estar dins el vehicle uns 10 minuts, mig grogui i sense poder respondre als missatges que des del taller li manaven per la ràdio. Tot seguit van arribar a la zona els comissaris i l'ambulància que el va portar fins al centre mèdic, on va ser examinat i on els doctors van decidir evacuar-lo.

“Fernando està conscient i parla. Si ha estat traslladat en helicòpter ha estat perquè així ho especifica el protocol en aquests casos”, es va limitar a dir Matteo Bonciani, director de comunicació de la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA), sempre acompanyat per Silvia Hoffer, responsable de premsa de l'escuderia de Woking (Gran Bretanya). El que es dedueix d'aquestes paraules és que en algun moment de la seqüència Alonso va perdre el coneixement, i que això va fer engegar el dispositiu. Ja a la tarda va ser l'agent del corredor qui va confirmar que Alonso passaria la nit en observació després d'un TAC. “Tots els exàmens han sortit bé. No té cap lesió. Desmenteixo que es trobés malament just abans del xoc. La causa ha estat l'aire, que era molt fort. La telemetria ho deixa ben clar”, va dir Luis García Abad des de la porta de l'hospital de Sant Cugat del Vallès.

Les causes concretes de l’accident encara es desconeixen, per més que el pilot d’Oviedo s'hagués estat queixant durant tot el matí del balanç del seu prototip en un sector molt exposat a les fortes ratxes de vent. “Jo anava darrere seu i de sobte se’n va anar cap al mur. Anava lent. Tot ha estat una mica estrany”, va declarar Sebastian Vettel. En el moment de l'accident, Alonso acumulava 19 voltes en el seu caseller, fetes en tandes d'entre tres i sis cadascuna. Inicialment, el seu equip va fer el possible per reconstruir el monoplaça amb l'objectiu que Jenson Button pogués rodar a la tarda, cosa que finalment no va passar.

Les causes concretes de l’accident encara es desconeixen, per més que el pilot s'hagués queixat tot el matí del balanç del seu prototip

A les estructures se'ls acaba el temps i a McLaren, amb el retard que porta, encara més. La segona tanda d'entrenaments de pretemporada va acabar amb Romain Grosjean (Lotus) al capdavant de la taula de temps, amb dues dècimes d'avantatge sobre Nico Rosberg (Mercedes). La setmana que ve, una altra vegada a Montmeló i també de dijous a diumenge, es duran a terme les últimes proves al marge del calendari oficial. A partir de llavors, la pròxima vegada que els aparells trepitgin la pista serà ja pels carrers de Melbourne, on arrenca el Mundial el 15 de març.

Dues setmanes, aquest és el marge que té McLaren per tractar de solucionar algun dels problemes que se li acumulen a la porta del garatge. Mentre la majoria dels seus rivals no paren de donar voltes, els cotxes platejats segueixen estancats, bàsicament per la multitud de fallades que provoca el nou motor Honda. El més preocupant és la impossibilitat de fer tandes de més de 10 girs consecutius per culpa de la falta de fiabilitat.

El component que més maldecaps està creant va ser identificat pel mateix equip com un retenidor del propulsor elèctric (MGU-K), que avui encara no està clar que estigui del tot reparat. Al marge d'aquestes incidències que poden catalogar-se de lògiques donada la joventut del projecte, el llast més important són les dues velocitats a què viatja el constructor londinenc a causa dels dos universos que hi coincideixen. D'una banda, hi ha els membres d’Honda, gairebé tots japonesos i fidels a un modus operandi que no es caracteritza precisament per la velocitat de reacció. Els integrants d’Honda estan obligats a posar-se d'acord amb l'operatiu de Woking, en la seva majoria tècnics anglesos, que es desesperen davant la parsimònia del protocol nipó.

Cal tenir en compte que aquella aliança que tan bé va funcionar a finals de la dècada dels vuitanta (quatre títols entre el 1988 i el 1991) no té res a veure amb la que s’acaba d'engegar, i que el pes de la marca de l'ala daurada en tot el conflicte li atorga prou marge per ser ella qui imposi els temps.