El Madrid presumeix de laterals

El Madrid va despatxar amb ofici un lleugeríssim partit de Champions en camp alemany. La victòria hauria valgut per a una bona festa fa només una dècada. Però els temps han canviat i aquest Madrid travessa el Rin cada vegada amb més confiança. Al davant va tenir un Schalke feble, més valent que qualificat. El va tombar sense jugar especialment bé. En va tenir prou amb dues accions inesperades dels seus laterals. Carvajal primer i Marcelo al final, tots dos tirant de cama de pal. Un per assistir Cristiano i l'altre per embocar un míssil.

El Schalke es va desplegar amb coratge i es va replegar formant un triangle d'homes davant la seva porteria. El mig del camp va quedar superpoblat a la mitja hora de partit, de manera que Carvajal va buscar el prat solitari i enclotat que s'estenia al costat de la banda. Quan Boateng el va voler frenar, va canviar la pilota al peu esquerre, va fer dos passos cap a l'àrea i enganyant el seu marcador va centrar amb l'esquerra. El recurs inesperat va enviar la pilota a l'espai aeri sense amo que s'obria entre el porter, el novell Wellenreuther, i els seus defenses centrals. Aquí es va elevar Cristiano, que va aparèixer com una ombra rosa entre Matip i Höwedes, per estirar el coll i cabotejar a la xarxa. Ho necessitava. Necessitava el gol com una conjura contra les males vibracions, les sospites, la sensació d'abandó. Ho va celebrar cridant davant la graderia que l'havia xiulat durant mitja hora.

El gol va canalitzar un partit de curs inesperat per al Madrid contra un adversari que va sortir a buscar-lo a camp obert. Els tres centrals alemanys van elevar la pressió i no van permetre distraccions. Va haver-hi errors, producte de la falta d'espais i del mal estat del camp. Va haver-hi pilotes dividides i gairebé sempre les van guanyar els alemanys. Encoratjat per l'embranzida de Matip i Neustädter, el Schalke va fer de cada possessió un assalt ràpid. Allà on no es presumia un talent especial va sorgir la personalitat de Höger, l'exuberància de Choupo-Moting i l'astúcia de Huntelaar. Sol passar amb els equips alemanys que compensen amb orgull els desequilibris tàctics.

El Madrid es va reordenar sota la direcció d'un Pepe superb. N'hi va haver prou amb l'ingrés del portuguès per donar a l'equip la consistència que no havia tingut les setmanes anteriors, ajuntar les línies i millorar les transicions. Però no va ser suficient, en qualsevol cas, per tancar velles ferides. Al minut 25, Huntelaar va descobrir el passatge. Va tirar una diagonal a l'esquena de Kroos i va picar amb l'esquerra. L'estadi cantava el primer gol de la nit quan Casillas va atrapar la pilota. Va ser una excel·lent intervenció en el moment precís. La mena d'esdeveniment que canvia la marea. En la jugada següent, Cristiano va fer el 0-1. I després del servei, Huntelaar va tirar la pilota llarga en un intent de desbordar i es va topar amb els tacs de Varane. L'holandès va marxar al vestuari lesionat. El va substituir Platte.

Ancelotti va fer debutar Lucas Silva com a titular. La notícia sembla sepultar definitivament les aspiracions d'Illarramendi d'establir-se al Madrid. El brasiler es va formar en la posició d'interior dret, amb missions d'escorta de Kroos. Mestre en l'art d'estar sempre ben perfilat, Kroos és una garantia de sortida prolixa a la qual Ancelotti no va voler renunciar desplaçant l'eix. Lucas el va acompanyar bastant bé, després d'uns primers minuts dubitatius. Li costarà adaptar-se als ritmes del futbol europeu. Haurà d'aprendre a posar el cos, a pensar abans d'actuar, a jugar a dos tocs. Les coses que Kroos fa amb tanta naturalitat.

El partit va transcórrer sense gaires sobresalts per al Madrid, que no va fer res extraordinari, ni per bé ni per mal. Va cridar l'atenció l'absència d'un passador que subministrés pilotes als velocistes, incapaços d'explotar els espais que va deixar el rival a l'esquena dels defenses. Una vegada Benzema, en un cos a cos, i una altra Cristiano, de falta directa, van posar a prova el temperament de Wellenreuther. El noi va respondre bé. L'oposició no permetia un aprenentatge tranquil, però l'afició es va manifestar amb generositat. Marxa rere marxa. No va haver-hi treva per als tambors ni per als cors. Faltaven 15 minuts quan un canvi d'orientació de Boateng va trobar desmarcat Uchida davant la defensa del Madrid. La deixada va afavorir el jove Platte, substitut de Huntelaar. El xut es va estavellar al travesser. Va ser un senyal d'alarma. El Madrid va acudir a la crida amb el canvi de pas característic dels equips que van sobrats. Cristiano va jugar amb Marcelo al pic de l'àrea i el lateral va fer el que havia fet Carvajal una hora abans, només que des de la banda oposada. Va canviar d'esquerra a dreta i quan la defensa va voler aturar-lo va resoldre el problema armant la cama menys bona. Dirigit al pal contrari des de 25 metres, el cop amb la dreta es va transformar en el 0-2 definitiu. La quarta victòria madridista de la història en territori alemany. Un resultat magnífic. Tan bé que compleix amb el doble efecte d'assegurar mitja passada a quarts i pacificar el club.