“Em van pegar mentre reien i se’m pixaven a sobre”

El declivi de la vida de la Maria Ángeles va començar fa uns vuit anys. Explica que les males companyies la van introduir en la cocaïna base. I que la droga la va portar a conèixer amistats encara pitjors. Fa un any, la violenta parella amb qui vivia aquesta dona de 54 anys li va clavar una pallissa molt forta: “Em va rebentar”. L'agressor va acabar a la presó. Ella, al carrer, perquè no podia pagar el lloguer, i va convertir un caixer automàtic de Torrent (València), on vivia, en el seu dormitori. I allà va tocar fons. Ara fa un mes dos joves hi van entrar de matinada, li van orinar a sobre i la van insultar mentre li donaven puntades de peu i es burlaven d'ella. “Jo només volia sortir d'allà corrents i demanar ajuda”.

Ahir, un dia després que la Policia Nacional detingués els dos agressors i fes pública la vexació, la María Ángeles es trobava al peu de la torre de l'antic castell que presideix la plaça Major de Torrent, on s'ha instal·lat des d'aquell dia. Asseguda en un matalàs folrat de plàstic per aïllar-se de la humitat, envoltada de mantes i embotida en un anorac i diversos forros polars, rememora aquella nit, la matinada del 4 al 5 de gener. “Devien ser les tres del matí quan van entrar al caixer dos nanos d'aspecte totalment normal. Van anar cap a una cantonada a pixar i llavors em van veure”.

Té les mans inflades, plenes de penellons. Mentre parla es desescama les ferides produïdes pel fred. Primer els dits d'una mà. Després els de l'altra.

“Quan em van veure, se'm van apropar i llavors van començar a pixar-se'm a sobre, a escopir-me i a insultar-me”, continua. “Van començar a cridar puta, porca, fastigosa, i a clavar-me puntades de peu”. Amb prou feines recorda l'acte reflex d'intentar protegir-se la cara amb les mans i els riures dels dos joves mentre la humiliaven. “Em vaig sentir com una merda”, relata. Després de ser agredida, la dona va sortir a buscar ajuda. Una parella que passejava per la zona va trucar a la policia i els agents la van traslladar a l'ambulatori per atendre-la de les lesions.

La María Ángeles diu que tot i que no li van trencar res, ho va passar molt malament i que encara no s'ha recuperat dels cops. No només pel dolor de les contusions. Explica que les cicatrius i nafres que té al nas, a les galtes i al llavi són part de les seqüeles de l'atac. I que les restes de crema que té a la cara són del tractament que li van receptar perquè es tanquin les ferides. “És una pomada que m'aconsegueix una veïna amb la recepta que em va donar el metge”.

Els dos agressors, un menor i un jove de 18 anys, han estat detinguts

Els dos detinguts són veïns de Torrent, una població que es troba a només 9 quilòmetres de València i que, amb 80.500 habitants, és la segona localitat més poblada de la província. Un dels implicats té 18 anys i ja tenia antecedents policials, però “no relacionats amb els fets dels quals se l'acusa ara”, indiquen des de la policia. L'altre és menor d'edat. Tots dos ja estan en llibertat acusats de delictes contra la integritat moral i de lesions.

Des de llavors, la María Ángeles dorm al ras, molt a prop d'on va patir l'atac. Abans de l'agressió, l'acompanyava un amic, i no estava tan sola. “Vam congeniar bastant. Es deia Luis i era més gran que jo. Tenia 58 anys. Estàvem junts de nit, però res més. Ell encara estava enamorat de la seva dona, que havia mort ja feia temps. Fa cosa d'un mes va tenir un infart i es va morir”. Ara passa les nits aterrida. “És el pitjor moment del dia, fins i tot el soroll d'un paper arrossegat pel vent em sobresalta”. Reconeix que combat la por amb l'alcohol. “Sé que la beguda és dolenta, però no faig mal a ningú”.

La María Ángeles encara pateix les seqüeles de l’atac que va patir

Esteban Ibarra, president del Moviment contra la Intolerància, comenta que les agressions contra les persones sense llar —“les pitjors, contra els més febles i vulnerables”— són més freqüents del que pot semblar, ja que només surten a la llum les més greus.

Per exemple, casos sonats com el noi de 17 anys que el 2009 va cremar un exvigilant jurat a l'atur que dormia en un caixer d'Alacant. O la brutal agressió que va patir Rafael Santamaría el 2009, un captaire que dormia en una cabina de fotografia a la zona de Moncloa de Madrid. Cinc joves d'estètica skinhead li van clavar una pallissa tan brutal que va haver de passar un any i mig a l'hospital.

Davant d'aquests episodis, Esteban Ibarra explica que es donen molts d'altres que passen inadvertits per la por de la víctima a denunciar-los. A més, sosté que darrere d'aquests comportaments hi sol haver grups d'ideologia neonazi. “És una pauta comuna que encaixa en la seva ideologia: atacs a les persones que consideren que no tenen valor, que no serveixen per a res i que cal humiliar, colpejar i matar”, assenyala.

Els protagonistes d’aquests fets encaixen amb la ideologia neonazi

Per això, entre les seves reivindicacions hi ha la d'incloure com a agreujant a l'article 22.4 del Codi Penal (que ja preveu aspectes com cometre el delicte per motius racistes, antisemites o per motius discriminatoris relacionats amb el sexe, l'ètnia o patir una discapacitat) que el delicte es cometi contra persones sense llar.

Aquest seria un dels perfils de l'agressor contra els indigents: “Membres de bandes radicals o d'orientació neonazi que agredeixen la gent vulnerable per mostrar el seu menyspreu”, segons Vicente Garrido, professor de Psicologia de la Universitat de València i criminòleg. Però Garrido hi afegeix un altre grup. Es tractaria de persones que, sense tenir motius ideològics al darrere i marcats per una psicopatologia de trets impulsius, violents i de falta d'empatia emocional, “aprofiten l'oportunitat per viure una experiència emocionant i sentir el plaer que els causa exercir el poder contra els febles”.

La María Ángeles segueix al carrer malgrat les ofertes que ha rebut dels serveis socials municipals: “Vaig ser una vegada en un pis compartit, però no ho vaig aguantar”.

“Tant de bo els seus fills

Ara, la seva màxima aspiració és cobrar una ajuda. Una portaveu de l'Ajuntament de Torrent indica que estan tramitant la renda garantida de ciutadania, que puja a 436 euros al mes. “Hem provat d'integrar-la als nostres programes d'atenció, però sempre s'hi ha negat”, afegeixen. Fins i tot relaten que la van sotmetre a un procés d'incapacitació per poder tutelar-la. Però el jutge va considerar que la María Ángeles tenia plenes facultats mentals i va rebutjar la petició del municipi.

“Contra la seva voluntat no es pot fer res”, afegeixen des de l'Ajuntament. I ella, malgrat tot, vol viure al carrer. “La convivència és dura, per això prefereixo seguir així”, apunta. “Només espero que em donin l'ajuda”, insisteix. “I que el dia de demà, si [els agressors] tenen un fill, que no es vegin en la situació en què em trobo”.