Messi decideix entre gegants

Messi i Neymar continuen comptant gols, fins i tot en les nits més difícils, i el Vila-real continua jugant molt bé, també al Camp Nou. Ahir a la nit es va enfrontar amb grandesa en un excel·lent partit amb el Barça. L'afició va acabar tan cansada com els jugadors després d'un exercici trepidant i agraït a la Lliga. El Barça no està per fer concessions ni Messi per cedir terreny en absència de Cristiano Ronaldo.

El 10 va aparèixer quan va caldre, en les tres jugades de gol, punt final després que Luis Suárez s'encegués davant Asenjo. L'uruguaià posa en joc les pilotes més impossibles, dóna continuïtat al futbol per a Messi i Neymar, i en canvi no encerta en la rematada, tampoc davant Asenjo. L'argentí va marcar les diferències en una plantilla animada i molt ben orientada per Rafinha.

Tots dos van resultar capitals per tombar un Vila-real en ratxa, excel·lent, molt ben organitzat, futbolísticament ric, ple de jugadors subtils i tàctics, ben dirigit per un tècnic que no troba la manera de guanyar el Barça, ni tan sols quan té el partit de part seva, com va passar dues vegades, una afortunada i l'altra per mèrit de Giovani.

El partit va començar amb la pilota als peus del Vila-real i una recuperació de Messi. Així acostuma a ser cada jornada des que el 10 va prendre el lideratge del Barça. El davanter argentí va interceptar la pilota per després assistir Luis Suárez, més tard regatejar Cheryshev deixant-lo a terra i finalment combinar amb Neymar. No hi va haver ocasió ni xut, sinó una declaració de les intencions del FC Barcelona.

A partir de Messi, els blaugrana van acampar al camp contrari i van buscar la profunditat dels laterals, l'entrada dels interiors i la definició de Suárez. A la intensitat i velocitat del futbol barcelonista, no obstant, els va faltar desequilibri, un punt de pausa i finesa, sobretot per part del 9, tan esforçat i ben posat com estèril, negat en tres xuts davant Asenjo.

Agressiu en atac, al Barça també li funcionava la transició defensiva, de manera que al Vila-real no li va quedar més remei que aplicar-se a la seva àrea, excel·lent en les ajudes, obstinat a refredar el partit per més ritme que hi posés el combatiu Barça. La pressió funcionava tan bé com dolenta era la precisió en l'última passada o també en el xut, necessitat l'equip que rematés Messi.

L’afició va acabar tan cansada com els jugadors després d’un exercici trepidant

Els seguidors del Camp Nou esperaven el gol amb insistència quan en una sortida del Vila-real, a la mitja hora, Mario va enxampar una pilota que semblava escapar-se pel lateral del camp fins que Cheryshev hi va posar el peu i va desviar-la al fons de la xarxa de Bravo. El gol va desmuntar el Barça. La desmoralització col·lectiva va ser notòria i es va passar dels aplaudiments comprensius cap a Suárez al xiuxiueig perquè no encertava el 9. Tampoc no hi havia notícies de Neymar, reiteratiu en les pèrdues, de manera que calia esperar un cop més Messi.

El 10 va aparèixer per la dreta, va tocar per Rafinha i el jove interior, l'única novetat en l'alineació en perjudici de Rakitic, va trobar un buit per rematar amb l'esquerra cap al pal dret d'Asenjo. Cap defensa va aconseguir controlar el rebuig del porter, que va quedar a mercè de la voracitat de Neymar: 22 gols.

No quedava ni un minut per al descans, de manera que el Barça va respirar. Igualat, el partit va recuperar en la represa el guió de l'inici: el Barça pressionava, molt exposat, i amenaçava el Vila-real. Molt pocs equips causen tant de pànic amb pilota i sense, en defensa i en atac, admirable en el desplegament, com el de Marcelino. N'hi va haver prou amb un mal control de Piqué per constatar la qualitat del Vila-real i el rampell del Barça. Giovani va sancionar l'error del central amb una carrera veloç, un regateig al porter i una assistència per Vietto: 1-2. I, tot seguit, van caure dos gols com dos trons protagonitzats per Messi. El 10 va rematar una centrada de Suárez amb el cap, habilitat per Iniesta, i el rebuig va quedar per a Rafinha; tot seguit Messi va posar la pilota des del límit de l'àrea a l'angle esquerre d'Asenjo després que Suárez el tallés.

La remuntada blaugrana va provocar la rèplica del Vila-real i el partit va embogir, impossible per a l'àrbitre —va anul·lar un gol al Vila-real i no va veure un penal a Neymar— descontrolat també pel Barça. L'equip blaugrana no troba la pausa per signar les seves millors victòries, com l'obtinguda contra el Vila-real, gràcies a la seva determinació i caràcter i per la classe de Messi. La remuntada va ser tan lúcida com difícil va ser l'administració del triomf en un final desbocat, més propi de la Copa que no pas de la Lliga.