“M’ho passo molt bé en acció, al desert”

Veure Marc Coma (Avià, Barcelona, 38 anys) assegut a sobre d'alguna cosa que no sigui la seva moto no deixa de cridar l'atenció. Durant 13 dies no se n'ha separat, per la qual cosa contemplar-lo lliure de la seva companyia sembla més aviat una anomalia. Després de guanyar el seu cinquè Dakar s'acomoda en una butaca de la sala d'espera de l'hotel que l'acull a Buenos Aires abans de tornar cap a Barcelona. Però abans té temps d'analitzar, amb un to reposat que no entén de quilòmetres, tot el que acaba de viure. Perquè per parlar de futur encara hi ha temps.

Pregunta. Tot i que deu trobar a faltar l'Àfrica li deu estar agafant afecte a Sud-amèrica. Quatre dels cinc títols els ha aconseguit aquí.

Resposta. Estic content d'haver sobreviscut al canvi, ens hem hagut d'anar reciclant. Si mirem a 2006, quan vaig aconseguir la meva primera victòria, tot era diferent. Un altre continent, un altre desert, una altra carrera i altres rivals. Haver sabut evolucionar és una cosa que em fa sentir orgullós.

He sabut reciclar-me. Estic content d'haver sobreviscut al canvi d' Àfrica a Amèrica

P. Ha canviat molt?

R. Segur. Ara no tinc por de prendre les meves decisions. Quan comences en un món que desconeixes et sents insegur i en aquests moments si m'equivoco ho vull fer jo. No permeto que ningú s'equivoqui per mi.

P. Com ho ha aconseguit?

R. Intento aprendre sempre, perquè de les noves situacions se'n pot treure l'experiència per a unes altres. No en sabem mai prou. Aquesta actitud ha estat clau.

P. No va pensar mai que lluitaria pel cinquè Dakar i ja el té. Què falta ara?

R. Espero que em passin moltes coses. El que em mou no és aconseguir títols, lògicament són benvinguts i lluito per ells, però la meva motivació no és voler igualar Cyril [Despres] o arribar a Peterhansel. El que em mou és millorar-me a mi mateix, on m'ho passo bé és en l'acció i al desert, competint.

P. S'ho ha passat bé?

R. Una vegada vaig parlar d'això amb Gerard Farrés. Ens coneixem des de fa molts anys i un dia em va dir: “Vinc al Dakar a passar-m'ho bé”. I vaig contestar: “Doncs t'has equivocat de lloc, aquí un no s'ho passa bé, aquí es pateix!”

P. Ha estat més dur del que esperava?

R. No conec cap Dakar fàcil. El nivell de duresa ha estat exigent sempre, però la veritat és que després del problema del segon dia vam haver d'agafar un ritme molt alt. Tot això ens va enxampar amb el peu canviat, solucionar un desavantatge de 12 minuts és molt difícil i més davant rivals com Joan [Barreda] i Paulo [Gonçalves]. Però no teníem cap altra opció, la tàctica era córrer o córrer. Sabíem que la gestió de les etapes marató seria molt important i aquí amb la feina ben feta de l'equip es va aconseguir. La nostra moto potser no porta l'electrònica que porten les altres, però a la sal va sobreviure. Vam poder arribar a Iquique de tornada i aquí va canviar el panorama del ral·li.

Ara no tinc por de prendre les meves decisions. Abans em sentia insegur

P. Què va pensar quan va veure que la seva roda podia desintegrar-se?

R. En aquell moment quedaven 60 quilòmetres per a l'arribada i pensava que no ho aconseguiria. Que hauria d'esperar a algú que em donés una roda. Després quan vaig veure que només havia perdut 12 minuts vaig pensar que no havia estat tan dolent. N'esperava perdre almenys 30 o 40. I per sort va passar en la segona etapa, i encara quedava tota la carrera al davant. Sabia que passarien coses. Com més dura es posa la carrera millor me'n surto, encara que sempre et pot sortir malament.

P. Què va passar exactament al llac salat d'Uyuni?

R. Aquí hi ha diferents fases. D'una banda a mi em convenia córrer, perquè m'interessava que com més difícil i més caòtica anés l'etapa més probabilitats tenia de recuperar la diferència. Però el sentit comú es va imposar. Vaig estar parlant amb Joan [Barreda]i el que ens transmetien tots els pilots era que el millor era no sortir des d'allà. Vam anar a dir-ho a l'organització. Les condicions no eren les adequades, estava tot molt malament, feia molt de fred, plovia, hi havia poca visibilitat…

P. Tot i això van sortir.

R. Crec també que ells [l'organització] disposen de més informació que nosaltres. Per sort no hi va haver cap desgràcia personal més enllà dels problemes mecànics.

P. Hi va haver un moment en què es van plantejar plantar-se.

R. Arribar a aquest extrem és molt delicat, entres en un terreny molt pantanós. Jo he viscut pactes estranys en el passat al Dakar i la meva experiència em diu que és millor no arribar a aquest punt. Al final cadascú mira pels seus interessos egoistament.

P. Va ser en les dues etapes de Bolívia on va aconseguir superar Barreda.

R. Feia tres dies que intentàvem buscar l'error del Joan. El dia abans de l'arribada a Uyuni ell va caure, va perdre sis minuts, i va aconseguir esgarrapar una mica l'avantatge que tenia. Després va ser víctima de la mecànica que és una cosa que no li desitjo a ningú. Però la intenció nostra era aquesta, forçar la carrera per buscar el seu error i va arribar per la part mecànica aquest dia. Tindrà el seu moment. És un futur guanyador.

P. Competirà amb cotxe l'any vinent?

R. No ho sé. Ara no és el moment de pensar en aquestes coses. Toca gaudir, pensar, donar-hi voltes i veure quin és el proper projecte que més em motiva.