“La política tendeix a silenciar testimonis i crítics”

Què en pensa del que passa després dels assassinats de París? Els caps d'Estat parlen de solidaritat; estaria bé que ho diguessin sempre. Sovint als que critiquen els porten als tribunals.

Hi veu hipocresia en aquesta reacció? És la tendència natural de la política: silenciar els testimonis i els crítics.

El fa sentir jove el grup Última Experiencia amb el qual actua? Jo hi pertanyo, sóc això. Vaig començar als setanta. Amb El Reverendo, hi vaig estar trenta anys!

I es va fer gran. L'evolució lògica, que deia Josep Piqué: comunista en la joventut, de centreesquerra després, a continuació de centre i ara del puto centre total: del centre més extrem! Però sóc de l'opinió contrària: cal recordar qui ha estat un mateix, la millor versió d'un mateix i recuperar-ho sempre que es pugui.

Com era la millor versió d'un mateix? La que anava per lliure. Sense lligams, sense por del futur, sense neurosi de renda. Sóc de la generació que ha viscut la millor època de la humanitat.

Tant? Qualsevol temps passat ha estat una puta merda; quan els pares van morir va ser una merda, i el que van viure els meus avis una merda al quadrat, i així exponencialment. Però just en aquesta evolució que sí va tenir la humanitat jo vaig enxampar el cim, m'ha tocat tot el millor.

Què va ser el millor? Amb 17 anys vaig marxar a Amsterdam amb el moviment hippy; els hippies eren déus, no perroflautas de merda. Arribaves allà, no tenies ni un duro i l'única cosa que podies fer, pel cap baix, eren malifetes perquè d'alguna cosa havies de menjar. Era l'herència del Maig del 68, del qual ara la gent se'n riu...

També riuen de la Transició. Riuen els joves. Va ser una explosió. He viscut l'apoteosi, fins i tot de l'entrada al primer món per la porta gran.

I ara? Ens estàvem distanciant de l'Àfrica tenebrosa que teníem al costat. Sembla que ara ens tornen a arrossegar cap avall.

La malaltia i la droga van passar factura. Vostè es va salvar. Tot per falta d'informació. Recordo la mort d'un amic: després vam saber que era sida. Les drogues: eren inevitables en el hippisme. Fer el pas següent a drogues més dures era un atreviment, que després tenia mala solució. I la gent la va dinyar.

Què és el que la gent no veu de vostè? La gent distingeix el dels famosos com un món a part. De la mateixa manera que els de Podem fan un món a part amb la casta, la gent normal també fa un món a part amb els famosos i pensa que és un altre món. Jo tinc els meus germans, els meus amics de sempre, els músics... Aquest és el meu entorn. No només és normal, sinó més aviat baix pel que fa als ingressos, viu en la realitat. Ho sé, encara que no sigui el meu cas.

Podem: com viu un home de la Transició aquesta nova realitat? Com un fet inevitable, per sort!, perquè crec que s'ha fet desistiment de funcions. La política es va institucionalitzar i la gent hi va renunciar. Es va fer creure que això ja no tenia marxa enrere. La política va desaparèixer de l'espectre ciutadà. I s'han posat en perill els serveis socials.

Cita Ferlosio al seu llibre Mientras no cambien los dioses aquí no cambia nada. Som en aquest moment? Ens ho hem de plantejar. Què diantre és això dels mercats? Des de quan els estats no són sobirans? Que ens ho expliquin perquè potser no hem d'anar contra el Govern sinó contra els mercats... Aquí és on dic que han fet desistiment. Si vostè no mana, digui'm a qui haig de votar, vostè només és un missatger.