Syriza propugna el principi de la fi de l’austeritat

El principi de la fi de l'austeritat a Grècia té un preu: 1.300 milions d'euros. Aquesta és la quantitat que l'equip d'assessors econòmics de Syriza estima per alleujar de manera immediata la “crisi humanitària” a conseqüència de sis anys de recessió i les retallades exigides per la troica a canvi dels dos rescats (240.000 milions), una dependència que ha disparat el deute públic fins al 177% del PIB (320.000 milions, un terç més que a l'inici de la crisi). L'economia és el nucli del programa electoral de Syriza, presentat ahir a Faliro (Atenes), i també ho serà de la campanya dels seus rivals, que acusen al partit esquerrà d'empènyer el país a la fallida i fora de l'euro, cosa que no figura a les seves propostes.

Vasilis Mankgos, de 75 anys, té una pensió de 350 euros, acudeix sovint a un menjador social i passa el dia fora de casa perquè a dins es congela encara que s'“emboliqui amb 10 mantes”. Encara que com a pensionista té dret a atenció sanitària, la jubilació no li arriba per pagar el tractament de les seus dolors crònics, i recorre a la farmàcia d'una clínica social. “Sóc afortunat. Almenys la casa és meva, però no puc pagar la llum, i d'aigua en gasto la mínima”, explica. Al dinar d'Any Nou de l'Ajuntament d'Atenes, on van acudir 700 indigents, i més persones a buscar bosses d'aliments, Mankgos assegurava entre picades d'ullet que encara no ha decidit el seu vot, però que sí que té clar “que cal que alguna cosa canviï”. “Així no podem seguir”, sentenciava.

Per finançar el reflotament dels més de tres milions de grecs que, com Mankgos, estan sota el llindar de pobresa (d'una població d'11 milions), Syriza preveu al seu programa de govern declarar la guerra a l'evasió fiscal (que suposa el 25% del PIB, segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) i la redistribució dels ingressos de l'Estat. Tots aquests comptes inquieten els creditors, sobretot els relatius a un possible impagament o reestructuració del deute. Ahir Tsipras va anunciar que demanarà “amb realisme” una quitança de la major part del deute, “que resulta impossible de pagar”, mitjançant mecanismes col·lectius europeus. La resta “serà pagada amb creixement”.

“Gran part del deute ha de quedar fora de la taula de negociacions”, explica Kostas Isychos, membre del comitè central. Els experts de l'equip econòmic d'Alexis Tsipras eleven “a més del 50%” la possible cancel·lació. “És la por més gran de Berlín i Brussel·les. Entenc que tinguin por, perquè una victòria de Syriza obriria una bretxa al sud d'Europa i posaria fi a l'austeritat. Experiències com la de Chalandri són locals, però també globals perquè estan al servei dels ciutadans”, apunta, menyspreant les crítiques dels que consideren massa ingènues les propostes i advocant, en la millor dialèctica marxista, per l'oportunitat històrica que per a grecs —i europeus— representa un canvi de govern a Atenes.

“Quan proposem el que proposem, no parlem només d'economia, també d'esperança”, subratlla Isychos. “Es tracta de reinvertir en la dignitat del ciutadà, de recuperar la il·lusió dels milers de nens que han d'estudiar amb espelmes perquè a casa seva no hi ha llum [330.000 llars a les fosques] o retornar la dignitat als 25.000 sense sostre que hi ha només a Atenes, quan fa quatre anys no arribaven a 4.000. La crisi no és només econòmica, sinó sistèmica, de valors, social, i per això nosaltres els oferim esperança i polítiques alternatives”. Entre les propostes també figura “la renacionalització de serveis privatitzats com l'aigua, l'electricitat o el transport i la nacionalització d'alguns bancs, els necessitem per injectar liquiditat a l'economia real. Els bancs s'estan enduent ara un 75% dels préstecs de la troica, i ara han de contribuir”.