“Trobo a faltar l’Àfrica”

A Marc Coma (Avià, el Berguedà, 38 anys) li resulta senzill somriure parlant del Dakar. No en va, el vigent campió en motos suma quatre trofeus en 11 participacions i va disparat cap al cinquè. 13 anys després del seu debut, pujarà a la seva KTM per donar #GasAlaBurra. És el que sempre l'ha motivat i així ho reflecteix.

Pregunta. Alguna vegada es va imaginar lluitant pel cinquè Dakar?

Respuesta. Ni en el millor dels meus somnis. No corro pensant en els números que puc aconseguir sinó al contrari. Quan pujo a la moto intento oblidar-me'n i recordar que no ets ningú, que no has aconseguit res i que has de lluitar com el primer dia. És una cosa que m'ha ajudat. És una mica la clau.

P. Llavors, res de fixar-se una xifra rodona de títols.

R. Les xifres són molt boniques d'explicar i et posen a l'aparador. Però no participo per aconseguir més victòries o arribar a igualar Cyrill Despres o Stéphane Peterhansel. La meva filosofia és més la de la mateixa competició, la del dia a dia. En el desert és on estic còmode, aquest és el meu mitjà i aquesta puresa és la que m'agrada.

Quan pujo a la moto intento oblidar-me de les xifres. M'ha ajudat

P. L'evolució del Dakar va relacionada amb la seva dificultat?

R. Ha de ser una carrera on es gestionin moltes coses. No n'hi ha prou només anant de pressa. La navegació ha de ser difícil, has de saber portar les etapes marató [per primera vegada els pilots no podran rebre assistència mecànica i hauran de carregar amb les peces de recanvi], i com més factors s'hagin de gestionar pilots com jo, que tenim experiència, ens pot ajudar. Podem tirar d'aquestes coses, jo crec que l'esperit del Dakar requereix que tot això estigui present i sigui important.

P. En la duresa hi ha l'espectacle?

P. Ha notat un increment en la seguretat de la prova?

R. Ha evolucionat d'una manera molt bona. Aquest any hi ha dies en què separen els recorreguts motos i cotxes. És un element de seguretat fantàstic que els cotxes no hagin d'avançar-nos per evitar situacions de risc. L'ubitrack [sistema de geoposicionament], i altres instruments de navegació han millorat moltíssim. Hem de ser conscients que el risc zero no s'aconseguirà mai.

No n'hi ha prou anant de pressa. La navegació ha de ser difícil. És l'esperit de la cursa

P. Pensar en la perillositat de la prova arriba a distreure un pilot?

R. Quan pujo a la moto intento ser conscient de les decisions que prenc en tot moment, de no anar per inèrcia. El més fàcil és deixar-te endur en algun moment i això és molt perillós. És una lluita interior contínua. Quan fa 15 dies que fas el mateix, dormint quatre o cinc hores i menjant poc, el més fàcil és deixar-se endur.

P. En què ha canviat el Dakar des del 2002?

R. Vaig començar corrent amb una moto prototip bicilíndrica, i aquell any la carrera va començar i va acabar a l'Àfrica. Ara som a Sud-amèrica amb una prova on la filosofia continua sent la mateixa encara que trobo a faltar l'Àfrica, m'encantava. També és cert que la carrera s'ha consolidat a Sud-amèrica d'una manera que a l'Àfrica no hauria estat possible. Cal ser conscient que la situació allà és pitjor avui que quan es va haver de cancel·lar el Dakar el 2008. Tant de bo arribi el moment en què es torni a plantejar la possibilitat de tornar a l'Àfrica, però ara no pot ser.

P. Com s'imagina el Dakar d'aquí a 10 anys?

R. Crec que anirà evolucionant a Sud-amèrica. Ha explotat molt bé el que és Argentina i Xile, dos països que s'han consolidat. En el passat vam descobrir el Perú i ara coneixerem Bolívia, però encara hi ha molt territori per descobrir i apte per el Dakar. És una prova en què el recorregut és viu, cada any hi ha modificacions, hi ha novetats perquè sigui atractiu.

Seria important introduir nous països per atreure nous patrocinadors

P. Què hi falta, a la cursa?

R. El més important és que no s'estanqui. Com a pilot, em donen el recorregut i ni em plantejo quin seria l'ideal. Seria important la introducció de nous països, podria motivar nous patrocinadors.

P. Es preparen més els pilots ara que abans?

R. Encara que la carrera s'ha anat professionalitzant encara queden els amateurs que hi van a viure l'aventura de la seva vida. Però segurament el seu nivell ha pujat. Ara hi ha més mitjans per anar amb moto, més circuits, i arriben més ben preparats segurament.

P. Es prepara diferent?

R. La manera d'entrenar-se ha canviat. Per a aquesta edició tenim un apartat que és bastant complicat d'entrenar, que és l'altitud. Encara que on vivim tenim muntanyes de 3.000 metres, no s'hi pot anar amb moto en aquesta època i això ens dificulta una mica la preparació. Tot i això, crec que pel que fa a la preparació arribem molt bé.

P. En una cursa tan absorbent arriba a establir relació amb els altres participants?

R. Queda en un segon pla. És veritat que independentment de l'equip que siguis acabes fent la mateixa cua per menjar. A mi m'agrada mantenir aquest contacte perquè hi tinc amics però el Dakar et requereix tota l'energia, i tens menys temps del que voldries per interessar-te per les històries de cadascú.

La relació amb altres participants queda en un segon pla

P. Qui o què és el pitjor enemic d'un pilot?

R. Al final és la mateixa cursa. No hi ha res d'impossible però és ella qui et va buscant l'error, i has d'estar sempre alerta. La fatiga et va consumint i és una mica una relació d'amor-odi diària.

P. Té temps de contemplar el paisatge?

R. De vegades quan arribes a casa dius: “Ostres, per aquí he passat jo?!”, i la veritat és que et quedes impressionat i penses: “Com he pogut perdre'm això?”. Però no hi anem de turisme. Hi ha coses que em guardo para quan sigui més gran. Faré algun viatge amb moto, alguna activitat que ara no puc per la senzilla raó que és el moment de competir.

P. Què hi ha més important que anar de pressa?

R. Gestionar la navegació i, si és etapa marató, el tema mecànic: conservar el motor [el canvi està penalitzat amb 15 minuts], el canvi dels pneumàtics...

P. En què es diferencia la seva KTM de la del 2014?

R. No hi ha grans diferències però l'any passat vam fer un gran esforç per continuar amb aquest ritme d'evolució que estan fent les motos al Dakar i estem molt contents. Hem millorat. Més que fer una moto nova decidim que el millor era acabar d'esprémer aquest model i portar-lo a una etapa superior.

P. A qui vigilarà?

R. No hi ha Despres [cinc vegades campió en motos i que correrà amb Peugeot en cotxes] i tampoc Chaleco López [de baixa després d'operar-se el genoll], però això no vol dir que sigui un Dakar fàcil. Hi ha pilots igual o més capacitats que ells. De tots, destaca Barreda, un clar favorit.